Versió per a imprimir
Ana González Tornero
Professora associada
Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació
Universitat de Barcelona
Kovač, Miha; Weel, Adriaan van der (eds.) (2020). Lectura en papel vs. lectura en pantalla. Trad., Laura Tibaquira. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC). 140, [6] p. (Dosier CERLALC. Ecosistema del libro). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-lectura-en-papel-vs-lectura-en-pantalla/>. [Consulta: 14/02/2021].
El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (CERLALC) ha publicat la traducció d’un dossier molt útil, que va difondre prèviament la revista First Monday l’any 2018. Diversos experts del projecte Evolution of Reading in the Age of Digitisation (E-READ) reflexionen en aquesta obra sobre la repercussió de la tecnologia en els processos d’alfabetització, sobre la coexistència de dispositius digitals amb el llibre imprès i amb l’escriptura manuscrita, i sobre els efectes de la biblioteràpia.
Lectura en papel vs. lectura en pantalla tracta eixos clau en el debat contemporani al voltant dels llibres i de la lectura: el contrast entre la materialitat del paper i la intangibilitat digital –Miha Kovač, Adriaan van der Weel, Anne Mangen, Theresa Schilhab, Gitte Balling, Anežka Kuzmičová, Mirit Barzillai i Jenny M. Thomson–; el perfil lector dels nadius digitals –Hildegunn Støle i Pasqualina Sorrentino–; o els efectes terapèutics de la lectura compartida en línia –Moniek M. Kuijpers–. Els autors estudien la complexitat del tema per anar més enllà de dicotomies i inviten a considerar els pros i els contres digitals, a sospesar en quins contextos i a qui beneficien els dispositius electrònics, o a entendre l’hibridisme de l’ecosistema del llibre segons les necessitats i els canals més adequats per als lectors.
El volum apunta canvis cap a on es dirigeixen les formes de lectura. Recull, a més a més, una nombrosa bibliografia que corrobora empíricament les tesis exposades als articles i permet endinsar-se al panorama científic de la recerca. Així doncs, tant els lectors interessats en els futurs del llibre com els professionals del sector trobaran en aquesta obra reflexions argumentades sobre temes clau de la lectura i l’alfabetització.
Partint de dades, anàlisis detallades i coneixements sòlids, els col·laboradors del dossier aprofundeixen en qüestions com el fet de llegir en contextos digitalitzats, la postextualitat, els modes d’escriptura, els nadius digitals, la biblioteràpia, la comprensió i nous enfocaments d’iniciació a la lectura. Dels estudis s’extreuen consideracions pràctiques per al foment lector. Per exemple, la necessitat d’incrementar la cooperació entre desenvolupadors tecnològics, experts en educació i lectors; o la importància d’impulsar debats sobre la transformació digital, sense esbiaixar i basats en evidències. Així, seria possible trobar d’altres formes de lectura que facilitessin l’alfabetització i la comprensió, a més d’aconseguir estratègies per millorar les pedagogies digitals.
Els autors fan esment d’aspectes que afecten el desenvolupament cognitiu i els processos de comprensió en lectors infantils i juvenils. Diverses investigacions han provat empíricament que la lectura de textos llargs és més efectiva a partir de llibres impresos. Els ancoratges de la materialitat que faciliten el record i el distanciament de les activitats multitasca faciliten la comprensió d’obres extenses amb contingut profund. Això, a més a més, s’ha comprovat que també succeeix en els estadis inicials de l’escriptura.
Segons assenyala el grup E-READ, cal parar atenció en el perfil divers dels lectors. El fet que els més joves siguin nadius digitals no implica que les seves habilitats per llegir en pantalla vinguin incorporades de naixement, ni que sàpiguen emprar tecnologia avançada. En el seu entrenament lector i alfabetitzador es demostra que l’acompanyament familiar i educatiu resulta indispensable per generar un bon aprenentatge.
Les conclusions que presenta Lectura en papel vs. lectura en pantalla indiquen que els nadius digitals presenten una menor comprensió general en textos electrònics extensos. Això demostra, per una banda, que el suport repercuteix en la lectura profunda, fins i tot quan els participants dels estudis, irònicament, mostren més confiança en les seves capacitats digitals. D’altra banda, la tecnologia beneficia persones amb necessitats especials, com també un gran nombre de lectors, si es promou una lectura conscient. És per això que els autors criden a detectar i corregir els hàbits lectors fragmentaris, superficials i dispersos. Confirmen, doncs, que la lectura segueix sent un repte per a la societat.
Aquests experts apunten la importància de crear estratègies que contrarestin els efectes de distracció de les pantalles i que garanteixin oportunitats de lectura per superar la bretxa entre la comprensió en paper i la digital. Així s’aconseguiria, com assenyala Maryanne Wolf, un cervell lector bialfabetitzat capaç de llegir amb la mateixa profunditat en qualsevol format o dispositiu.
Diàriament, trobem contextos on prevalen la infoxicació i la desinformació; tanmateix, un bagatge lector sòlid pot proporcionar el contrapès necessari per neutralitzar-les. Els suports digitals permeten passar la vista pel damunt de molta informació i generen pràctiques de cognició superficial que impedeixen la lectura profunda. Si, a més, hi sumem les dinàmiques de l’apressada vida actual, no resulta estrany que la nostra comenci a ser coneguda, entre d’altres etiquetes, com La civilización de la memoria de pez, títol d’un recent assaig de Bruno Patino (Alianza Editorial, 2020). Per això, la promoció de la lectura impresa no s’ha d’identificar amb la defensa d’ideals sense una base objectiva, ni amb la voluntat de recuperar pedagogies superades, ni tan sols amb el refugi neoludita. Es tracta de compassar l’indispensable progrés tecnològic amb la raó, la pràctica emocional i la lectura diversa, ja que no només obtenim informació en llegir; també eixamplem coneixements, aprenem tècniques inferencials, adquirim perspectives, reforcem l’actitud crítica, guanyem salut i engrandim l’empatia.
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.
