Afegeix un nou comentari

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona

Malpas, Constance; Schonfeld, Roger; Stein, Rona; Dempsey, Lorcan; Marcum, Deanna (2018).
University futures, library futures: aligning library strategies with institutional directions.
Dublin, OH: OCLC Research. 118 p. ISBN: 978-1-55653-076-0. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/WS5K-DD86>. [Consulta 30/12/2019].

L’informe University futures, library futures és el fruit de la col·laboració entre dues organitzacions amb una àmplia experiència en la realització d’informes prospectius. D’una banda, l’àmbit de recerca d’OCLC, que estudia temes tècnics, tendències bibliotecàries i necessitats i hàbits dels usuaris i, de l’altra, Ithaka S + R, molt activa en recerques en l’àmbit de l’educació superior. Amb l’experiència de les dues organitzacions per abordar des d’una perspectiva sistèmica els canvis que es donen en els seus respectius sectors, van posar en marxa un estudi per identificar com els canvis que s’estan donant en l’educació superior es reflecteixen en els serveis de les biblioteques acadèmiques i en les percepcions del valor de la biblioteca en el si de la universitat.

El document aborda el debat existent sobre la missió, organització i direcció de les universitats. Entre els factors que se citen hi ha l’avaluació de la investigació, la influència dels rànquings i un major reconeixement de la diversificació de la missió, en contraposició a l’isomorfisme institucional. Es va notant com, cada vegada més, hi ha una necessitat de diversificació en la manera d’enfocar l’educació superior, on hi ha diferents tipus d’institucions que s’ajusten a diferents nínxols de mercat. L’estudi es proposa com a objectiu veure fins a quin punt els serveis de la biblioteca estan canviant com a resposta als canvis en les institucions d’ensenyament superior. Concretament, la pregunta de recerca d’aquest informe era: què passa quan les biblioteques es diferencien en termes de serveis, no en la mida de la col·lecció; hi ha múltiples models d’èxit?

I la hipòtesi de treball era que els colleges i les universitats ho intenten, i cada cop més ho faran, per diferenciar-se per triomfar en un mercat altament competitiu, i que els serveis de biblioteques acadèmiques se’n poden beneficiar si s’adapten als canvis ràpids que s’estan donant en els models de negoci i les propostes de valor de les institucions acadèmiques. És a dir, els models d’excel·lència d’una biblioteca d’una universitat enfocada a la recerca no poden ser els mateixos que els de la biblioteca d’un college d’arts liberals orientat a la professionalització. 

El treball incorpora dues propostes, una de desenvolupament de tipologies institucionals i l’altra de marc de serveis bibliotecaris; i dissenya una enquesta i uns focus groups per poder validar la hipòtesi amb els resultats obtinguts.  

Desenvolupament de tipologies institucionals 

L’estudi parteix de la Classificació Carnegie que s’empra habitualment als Estats Units per agrupar les categories d’institucions acadèmiques, però l’equip investigador hi afegeix alguns matisos, per tal de desenvolupar un model que capti dues dimensions: l’activitat educativa (és a dir, l’abast de l’oferta educativa a tots els nivells) i el perfil dels alumnes. 

En resum, el model proposat contempla: 

El «què» ofereixen les institucions en relació a l’activitat educativa. Es proposen tres opcions: què té més pes, la recerca, l’educació liberal o la professionalització? Aquestes opcions no s’exclouen mútuament, ja que és probable que les institucions s’impliquin, amb intensitat diversa, en més d’una. 

El «com» i el «per a qui» d’allò que les institucions ofereixen. Es proposen dues opcions: el tipus tradicional-residencial i l’anomenat nou model tradicional, que incorpora una major flexibilitat.

Desenvolupament d’un marc de serveis bibliotecaris 

L’estudi també desenvolupa un marc de models de serveis de biblioteca per ajudar a explorar els patrons que estan sorgint en diferents escenaris institucionals. 

El marc inclou nou àrees clau: 

• Fer comunitat. Proporcionar espais i facilitar programes a la comunitat en general o a subpoblacions específiques per generar compromís, divulgació i inclusió. 
   
• Habilitar l’èxit acadèmic. Donar suport a la instrucció, facilitar l’aprenentatge, millorar l’alfabetització informacional i/o maximitzar la retenció, la progressió, la graduació i l’èxit vital posterior. 
   
• Facilitar l'accés a la informació. Permetre descobrir i utilitzar recursos d'informació de qualsevol format o propietat, i preveure la conservació de les col·leccions generals. 
   
• Fomentar l’erudició i la creació. Oferir experiència, assistència, eines i serveis que donen suport a la recerca i a la creació. 
   
• Incloure i donar suport als usuaris fora del campus. Proporcionar un accés equitatiu per a estudiants a temps parcial, estudiants a distància i en línia, i altres usuaris fora del campus. 
   
• Preservar i promoure col·leccions úniques. Garantir la gestió a llarg termini de materials rars i col·leccions especials, i maximitzar-ne l’ús. 
   
• Proporcionar espai d’estudi. Oferir espais físics de col·laboració acadèmica, d’estudi tranquil i d’aprenentatge tecnològic.
   
• Ser un aparador de l’expertesa acadèmica. Promoure l’excel·lència investigadora i l’expertesa. Aquesta àrea inclou les activitats de dipòsit de preprints en accés obert. 
   
• Transformar la publicació acadèmica. Caminar cap a formats modernitzats, models de negoci renovats i reducció de la concentració del mercat. 

Enquesta i resultats

Una enquesta a directors de biblioteques d’institucions d’educació superior havia d’ajudar a visualitzar les propostes de l’estudi i determinar quina importància tenien les àrees de serveis identificades per als responsables de les biblioteques i, en definitiva, per poder validar la hipòtesi de treball. L’enquesta es va adreçar als directors d’unes 1.500 biblioteques i, en total, es va obtenir un índex de resposta del 39,3 %.

Els resultats de l’enquesta, a més, es van reforçar amb quatre reunions de focus groups dissenyats per analitzar les opinions dels directors de biblioteques sobre les necessitats del servei en diferents escenaris institucionals. 

Els autors consideren confirmada la hipòtesi inicial a partir de diversos indicis i destaquen algunes conclusions:

• S’ha validat la importància de les direccions institucionals a l’hora de configurar l’oferta dels serveis bibliotecaris. 
   
• El marc desenvolupat en aquest projecte és útil per als directors de biblioteques per a la planificació de serveis, el benchmarking i la identificació de socis institucionals per a projectes col·laboratius. 
   
• Ha resultat útil reduir a nou àrees clau el ventall de serveis que es poden oferir a les biblioteques acadèmiques.
   
• Es valora que aquest estudi s’hagi centrat en el paper de les biblioteques en el suport dels objectius universitaris en relació a la preparació d’estudiants per a la seva carrera professional, i també en el suport als nous estudiants tradicionals. 
   
• En relació a futures inversions de la biblioteca en les nou àrees clau de serveis, no hi ha cap àrea que es prioritzi clarament per al creixement en les assignacions però, en canvi, sí que una majoria dels enquestats mostren interès a reduir el pressupost destinat als serveis relacionats amb facilitar l'accés a la informació. 

University futures, library futures se centra en el model de l’educació superior als Estats Units, que difereix bastant del que tenim en el nostre entorn proper, però les propostes que s’aporten poden ser, en línies generals, bons elements de reflexió per a qualsevol biblioteca universitària.