Jesús Robledano Arillo
Universidad Carlos III de Madrid
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Acción 5 del Grupo de Repositorios de REBIUN (2020). Guía para la evaluación de los procesos de preservación en repositorios institucionales de investigación: REBIUN Línea 3 (3er. P.E.) Grupo de Repositorios. [Madrid]: CRUE; REBIUN. 28 p. (Colección Estudios e informes; 2020) (Manuales y guías; 2020). Disponible a: <https://rebiun.xercode.es/xmlui/handle/20.500.11967/634>. [Consulta: 04/01/2021].
La preservació digital de fons documentals té com a objectiu mantenir en el temps la seva capacitat d’ús. Cosa que no es tan fàcil como a priori pugui semblar, donat que ja ho va dir Heràclit d’Efes: tot en l’Univers està sotmès inexorablement al pas del temps, que és el mateix que dir al canvi, a la transformació. I les tecnologies de la informació no en són alienes, ja que evolucionen sense descans; i aquest canvi continu va deixant obsoleta la informació que utilitzem i acumulem dia a dia. Nous formats, mètodes de compressió i de codificació de la informació van succeint-se en el temps, i s’ajusten a aquests nous paradigmes informàtics que es van encadenant en interès de la major potència de processament, prestacions i facilitat d’ús. I, en pocs anys, els antics van caient, si no en l’oblit, sí en l’obsolescència, i no són reconeguts per les noves versions de les aplicacions programari o els nous productes informàtics que anem tenint a la nostra disposició.
Però, a més, el pas del temps té el mal costum de provocar l’envelliment. Els suports i unitats d’emmagatzematge on anem dipositant els nostres fitxes i dades també estan subjectes a aquest destí: envelleixen i van deixant de funcionar o patint la pèrdua de la integritat de les seves dades, fins i tot abans que actuï la tan temuda obsolescència. No sé si fou Parmènides qui va afirmar que «l’ésser deixa de ser el que és, per ser un altre ésser», però sí que sé que aquesta frase defineix molt bé el que li succeeix a la informació digital sense l’aplicació d’estratègies efectives de preservació digital que evitin o minorin els estralls del temps: la informació deixa de ser el que és per convertir-se en una altra cosa molt diferent, en alguna cosa que no té cap utilitat, al no poder ser reproduïda o accedida o només amb errors que li resten tota utilitat.
