Wouter van de Klippe, Alfredo Yegros, Tim Willemse i Ismael Ràfols
Centre for Science and Technology Studies (CWTS)
Leiden University
CORE Seminar (7è: 2022: Barcelona). Recerca en salut mental: repensant les prioritats?
Programa disponible a: <https://ja.cat/RfgEk>. [Consulta: 29/03/2022].
La salut mental i el benestar estan íntimament vinculats a una àmplia gamma de factors ambientals i socials. En conseqüència, les maneres en què els investigadors s’aproximen, entenen i confronten la salut mental haurien de ser àmplies, anant des dels mecanismes biofisiològics que sustenten la funció cerebral fins als determinants socials que l'alteren. La importància de l’entorn social ha estat mostrada, per exemple, pels efectes del confinament de la COVID sobre la salut mental on la por, els canvis sobtats en els hàbits quotidians, els rols familiars, la violència domèstica, l'esgotament laboral, etc., han afectat el benestar mental.
Davant d’aquesta multiplicitat d'efectes, la recerca en salut mental hauria de consistir en una gran diversitat de temes, disciplines, enfocaments i mètodes. Aquesta diversitat suscita la qüestió de la priorització. Fins a quin punt s'haurien de dirigir més esforços de recerca cap a la prevenció, la rehabilitació o la comprensió dels determinants socials de la salut, en comparació amb la terapèutica o les neurociències?
Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, els serveis bibliotecaris van haver de redissenyar-se i accelerar la conversió a la modalitat virtual arran del tancament dels equipaments. N’és un bon exemple la resposta de les Biblioteques d’Investigació del Regne Unit (en endavant, RLUK1) que va consistir en una precipitada revolució digital en els serveis, processos i col·leccions que gestionaven fins aleshores i que s'analitzen en el document que ressenyem. 
De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau. 
Sempre he trobat el concepte del núvol europeu de ciència oberta (EOSC) una mica inconcret, ambigu i fins nebulós (si se’m perdona el joc de paraules fàcil), però la constància amb la que l’empaita la Comissió Europea obliga a fixar-s’hi. Un informe del 2016 el descrivia així: 
