Xavier Lasauca i Cisa
Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D
Direcció General de Recerca
Generalitat de Catalunya
Open Science Conference 2018 (Back-to-Back Belgium-European Commission) [2018]. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/index.cfm?pg=events&eventcode=67A0F327-DD21-CD2D-F8347DDB5F261A60>. [Consulta: 30/10/2019].
L’informe An analysis of open science policies in Europe, v4 (2019) d'SPARC Europe i DCC, es feia ressò recentment de l’estat actual de les polítiques sobre ciència oberta en els 28 estats membres de la Unió Europea (UE) i en d’altres estats vinculats a l’espai europeu de recerca, com ara Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa. En l’informe es constatava que 14 dels 28 estats membres de la UE tenien polítiques estatals relacionades amb la ciència oberta, i també que són cada cop més els estats que n’estableixen estratègies i polítiques actives a favor.
D’altra banda, el paper de la Unió Europea a l’hora de promoure l’alineament d’aquestes estratègies és fonamental. Per aquest motiu, la Comissió Europea (conjuntament amb el Govern federal belga i els Governs regionals flamenc i való) va organitzar fa uns mesos la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission). Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science. La jornada se subdividia en dos blocs: Open science in Belgium i Open science in Europe.
La gestió de dades de recerca està suposant ja o suposarà a curt termini un repte per a totes les biblioteques universitàries i centres de recerca. I sorgeixen els dubtes: Emprendre ja el projecte o esperar que tot estigui una mica més madur? Emmagatzemar dades finals o emmagatzemar també dades provisionals? Cenyir-se només a dades de disciplines que no tenen repositoris de dades ja consolidats o per a totes les disciplines? A aquestes i d’altres preguntes sobre repositoris de dades de recerca tracta de respondre l’informe que aquí es ressenya.
La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé.
L’any 2015, la Comissió Europea va tenir la idea de construir una infraestructura federada per donar suport a la ciència en obert i poder-la desenvolupar, prioritzant l’intercanvi de dades sorgides de l’activitat investigadora i la generació de serveis a partir d’aquestes dades. Aquesta infraestructura va rebre el nom de Núvol Europeu per a la Ciència en Obert (European Open Science Cloud o EOSC). La Comissió va constituir un primer grup d’experts que va elaborar el document 
