Esther Shapiro (Etsy)
-
Tipo de lemaFiguras ficcionales
-
Remisión a conceptosentre-deux, insider-outsider
-
Tipo de figuraTránsfugas
-
Motivo de exclusióngènere
-
¿Quién crea el concepto o figura?Deborah FeldmanMaria Schrader
-
Autoría de la ficha: Galobardes i Rossell, Abril
-
Fecha: 14/07/2022
- Para citar: Galobardes i Rossell, Abril. "Esther Shapiro (Etsy)", Tránsfugas y parias, ADHUC-Teoria, Gènere, Sexualitat, Universitat de Barcelona, 14/07/2022. https://www.ub.edu/transfugas-parias/node/90
ETSY— Hauries de saber que jo no sóc com les altres noies... vull dir, sóc normal, però... sóc diferent de les altres noies.
« Pour l’étranger, écrit par exemple Schütz, le modèle culturel du nouveau groupe n’est pas un refuge mais un pays aventureux […], un sujet d’investigation à questionner ». Ce modèle devient un thème pour lui, une chose qu’il doit connaître, cette connaissance étant vitale pour sa survie.
Loin d’être un « homme sans histoire », l’étranger fait constamment l’épreuve d’une confrontation entre son histoire propre, ses modèles culturels spécifiques et ceux du nouveau groupe. Il n’est pas un enfant à qui il faut tout apprendre mais il arrive déjà formé et doit désapprendre cette formation.
[El grup d’amics que ha conegut parlen sobre Esty]
AMIGA— És ultraortodoxa [...]. Són els extremistes, no tenen ni una bona educació... Els homes només estudien la Torà i les dones són màquines de fer bebès...
ETSY— [respon] Jo no sóc una màquina de fer bebès. [...] Vaig marxar sense dir res... Déu esperava massa coses de mi, ara, he de trobar el meu propi camí.
ETSY— La cançó li agradava a la meva iaia, era el nostre secret [...]. Era un secret perquè vinc d’una comunitat a Williamsburg, Brooklyn, que no permet a les dones cantar en públic, es considera indecorosa a una dona que canta en veu alta en presència dels homes, fins i tot insinuant. [...] Vaig anar a l’escola fins als disset anys, no he tingut accés a cap formació de cap tipus. Tot i això, aquests últims tres anys una pianista que viu en un edifici que pertany al meu avi m’ha fet classes de piano com a canvi del lloguer, això també era un secret. És a dir, el meu marit ho sabia, però no ho aprovava.
El personatge de ficció Esther Shapiro (Etsy) de la sèrie basada en el best-selling de Deborah Feldman, Unorthodox: The Scandalous Rejection of my Hasidic Roots, s'escau dins la figura de trànsfuga. Etsy, una jove d'origen jueu, decideix abandonar la rigidesa de la comunitat ortodoxa de Williamsburg per endinsar-se cap a una nova realitat a Berlín, allà on viu la seva mare.
El personatge el podem encaixar en aquest concepte, ja que queda representat sota el binomi insider/outsider definit per Martine Lebovici. La categoria trànsfuga inclou totes aquelles figures que, com indica el mateix terme, transiten cap a una altra banda: trans- que en llatí defineix aquest "altra banda" i -fuga, que remet a la figura de traïdor. El fet que el poble jueu hagi patit diverses diàspores marca profundament la seva condició, ja que li és molt proper aquest sentiment de traïció. A més, Etsy com a dona dins la comunitat ortodoxa, té encara més prejudicis i limitacions que la fan viure amb aquesta incomprensió i necessitat de canvi.
Així doncs, si ens fixem en el què empeny a la protagonista cap a aquesta transformació, es deu clarament al sentiment de no pertànyer a enlloc. Etsy en tant que amb la seva condició de dona és delimitada pel seu gènere i el seu entorn físic i social, pateix aquest afecte de desvinculació. És per això que, en el moment que la jove decideix escapar i endinsar-se dins la comunitat europea de Berlín, no la reconeix com un refugi sinó que la reconeix com una confrontació entre la seva pròpia història i els models d'origen, amb la nova realitat. Per aquest motiu, es diu que la figura de trànsfuga està entre-deux, ja que no vol caure en l'estereotip del seu origen, però tampoc vol abandonar ni reprimir la seva identitat, per exemple, el fort vincle i presència que té la seva babby, l’àvia. El vincle que l'uneix del seu lloc d'origen tindrà un paper molt important en la construcció de la seva "nova" identitat, ja que provocarà aquell sentiment que Annie Ernaux defineix com "le cul entre deux chaises" (Leibovici 7).
BÀSICA
- Leibovici, Martine. “Le Verstehen narratif du transfuge. Incursions chez Richard Wright, Albert Memmi et Assia Djebar”. Tumultes, vol. 36, n. 1, 2011, pp. 91-109.
- Leibovici, Martine. Autobiographies de transfuges. Karl Phillip Moritz, Richard Wright, Assia Djebar. Le Manuscrit, 2013.
COMPLEMENTÀRIA
- Leibovici, Martine. “Présentation”. Tumultes, vol. 36, n. 1, 2011, pp. 5-12.
- Leibovici, Martine. “Le Verstehen narratif du transfuge. Incursions chez Richard Wright, Albert Memmi et Assia Djebar”. Tumultes, vol. 36, n. 1, 2011, pp. 91-109.
OBRES DE CREACIÓ RELACIONADES
- Lelio, Sebastián (dir.). Disobedience. Repartiment: Rachel Weisz, Rachel McAdams. Element Pictures, Film4 Productions i Braven Films, 2017.
- Deitsch, Chaya. Here and There: Leaving Hasidism, Keeping My Family. Schocken, 2015.
- Feldman, Debora. Unorthodox: The Scandalous Rejection of My Hasidic Roots. Simon & Schuster, 2012.
- Ewing, Heidi i Rachel Grady. One of us. Repartiment: Ari Hershkowitz, Luzer Twersky i Etty Ausch. Loki Films, 2017.
- Schrader, Maria (dir.). Unorthodox. Repartiment: Shira Haas, Amit Rahav, Jeff Wilbusch i Alex Reid. Real Film Berlin, Studio Airlif, 2020.