Anita

  • Remisión a conceptos
    pària parvenu, pària conscient
  • Tipo de figura
    Parias
  • Motivo de exclusión
    gènere - racial
  • Género textual
    teatre, cinema
  • ¿Quién crea el concepto o figura?
    Arthur Laurents
  • Autoría de la ficha: López Torres, Aina
  • Fecha: 18/11/2022
  • Para citar: López Torres, Aina. "Anita", Tránsfugas y parias, ADHUC-Teoria, Gènere, Sexualitat, Universitat de Barcelona, 18/11/2022. https://www.ub.edu/transfugas-parias/node/103

ANITA - Back home little boys don't have war councils.

(Jerome i Wise)

ANITA - If one of you was lying in the street bleeding, I'd walk by and spit on you.

(Jerome i Wise)

The character of Anita (and the diva-tastic skills required to perform her) is a force that moves queerly within and in moments beyond the spatial and temporal constraints of West Side Story’s narrative and performative demands.

(Paredez, 334)

Moreover, it is one of Anita’s actions, specifically the lie she tells at the play’s climax, that instigates the play’s ensuing tragedy. She is thus a character who wields tremendous choreographic, psychological and discursive power.

(Paredez, 341)

However, although some of us may not agree with what Anita sings, it is hard to deny that Anita is the most articulate and dynamic character in the film, and that undoubtedly most Puerto Rican immigrants have at one point or another agreed with both sides.

(Negron-Muntaner, 93)

Anita és un dels personatges secundaris més important de West Side Story. És la parella de Bernardo, líder dels "Sharks" i germà de Maria, la protagonista. També fa de confident d’aquesta quan descobreix la relació secreta que manté amb Toni, un "Jet". Anita és una immigrant de Puerto Rico que viu a Manhattan, i es guanya la vida treballant en una botiga de roba.

És una dona responsable i conscient de l’esforç que ha de fer cada dia per tirar endavant. Tot i ser un personatge secundari, el seu paper és fonamental per fer avançar la trama i la profunditat i el desenvolupament de la seva personalitat li atorguen un carisma que capa l’atenció de l’audiència. El més destacable és el canvi que fa des de l’inici de l’obra, quan s’autoafirma com a ciutadana americana, i el final de l’obra, quan es fa plenament conscient de les desigualtats a les quals està sotmesa i actua com a pària conscient.

A l’inici de l’obra, Anita és una pària assimilada al mode de vida americà; és conscient de les desigualtats amb les quals ha de lluitar, però no se’n fa responsable, i vol deixar enrere el seu origen cultural. Ho representa parlant amb Bernardo, quan li diu que no entén la necessitat de lluitar i que haurien de treballar fort i agrair el que tenen. Més endavant associa aquesta necessitat de lluitar amb la masculinitat, perquè “llevan fuego dentro” (Jerome i Wise, 1961). Anita oblida que lluiten també per les seves desigualtats, i no ho aprendrà fins al final de l’obra.

Molts crítics de l’adaptació cinematogràfica de 1961 estan d’acord en el fet que els personatges de Puerto Rico representen estereotips racistes i de classe, a més de fer brown face i sexualitzar les dones llatines. Debora Paredez està d’acord amb aquestes afirmacions, però afegeix que el personatge d’Anita continua agradant als espectadors llatin perquè captura l’afecte ambivalent de la identitat llatina que té la ciutadania americana, però alhora és un subjecte colonitzat (333). Anita vol ser americana, però no blanca, canta el número musical d’”Amèrica”, lloant la terra de les oportunitats, però els seus moviments dialoguen amb diferents apropaments a la ciutadania normativa. En aquest sentit, és un personatge queer perquè es mou al marge de la discursivitat, i com diu Paredez: “The musical’s continued legacy is not because Latinas/os who embrace the musical, like the women on the rooftop, are deluded by the false promises of “America,” but because of Anita’s ultimate resistance to discursive, choreo- graphic, temporal and spatial containment” (334). Quan Anita canta a favor de l’assimilació, el seu cos li recorda que encara és de Puerto Rico.

Com diu Frances Negron-Muntaner, West Side Story apunta a un futur utòpic no definit on s’aconsegueix la integració (88). Anita és el punt dissonant que no apareix en l’última escena i ens fa pensar que la integració no és fàcil. A l’última part de l’obra, quan sap que Bernardo ha mort, així i tot accedeix a ajudar a Maria per l’amor que les dues senten, però quan és agredida sexualment pels Jets decideix dir la mentida que portarà a la tragèdia al final de l’obra. És llavors quan es fa més conscient de la seva posició de pària, afirmant-ho dient que Bernardo tenia raó. Així doncs, Anita fa un paper fonamental a l’obra, igual que la seva evolució de pària parvenu a pària conscient. Partint d’una concepció queer de l’obra, l’heterosexualitat és letal pels homes, però per Anita, la pèrdua del marit serà l’esperança per un futur millor (Negron-Muntaner, 19).

Bibliografía

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA 

 

OBRAS DE CREACIÓN RELACIONADAS 
  • Jerome, Robbins i Wise, Robert, directors. West Side Story. Metro Goldwyn Mayer, 1961.
  • Laurents, Arthur. West Side Story. 1957
  • Steven Spielberg, director. West Side Story. Amblin Entertainment, 20th Century Studios, 2021.