Añadir nuevo comentario

L'agència nord-americana de normalització (NISO) publica un magazine trimestral sota el títol Information Standards Quarterly per difondre la seva activitat en l'àmbit de les biblioteques, l'edició i les tecnologies de la informació. El nombre corresponent a l'estiu de 2013 (volum 25, número 2) està dedicat a les possibilitats de recompte a les xarxes socials -els m'agrada de Facebook, els favorits compartits, les piulades, etc.- Per avaluar la informació científica, el que s'ha donat a conèixer com altmetrics.

 

La secció monogràfica del número inclou, a més d'una editorial, cinc articles. El primer d'ells és Consuming Article - Level Metrics : Observations and Lessons, de Scott Chamberlain, i identifica com el principal avantatge de les dades de la web social per a l'avaluació de la ciència el fet que ofereixin informació d'articles individuals, davant la tradicional utilització d'un indicador, el factor d'impacte, que mesura de manera agregada les cites rebudes per tots els articles d'una revista. El treball també ofereix els resultats d'un estudi empíric sobre la consistència de les xifres ofertes per quatre serveis de subministrament de dades altmètriques (PLoS, ImpactStory, Altmetric i Plum Analytics) per a una mostra de 565 articles. Els resultats mostren la inconsistència de la informació oferta pels diversos proveïdors per a un mateix conjunt d'articles degut, probablement, a la diversitat d'estratègies emprades per a la seva recopilació. Alhora, l'autor ens alerta de l'absència d'un context que ens ajudi a interpretar correctament les xifres obtingudes: què vol dir que un article hagi estat tuitejat 149 vegades? A quantes cites equivalen aquests 149 tuits?

 

 

Robin Chin Roemer i Rachel Borchardt presenten en Institutional Altmetrics and Academic Libraries el punt de vista de dues bibliotecàries universitàries que treballen en serveis de bibliometria. En la seva opinió, la principal mancança dels serveis que ofereixen dades altmètriques radica que únicament subministren dades d'articles i investigadors individuals (és fàcil obtenir el nombre de descàrregues d'un article o l'índex h d'un investigador), però falten eines que ofereixin dades agregades a nivell institucional que puguin ser utilitzades en processos d'avaluació.

 

En Almetrics in Evolution: Defining & Redifining the Ontology of Article-level Metrics Jennifer Lin i Martin Fenner descriuen les dades d'ús d'articles individuals ofertes per PLoS i se centren en la descripció dels criteris que s'han emprat a l'hora d'agrupar aquests indicadors en cinc categories que suposen nivells creixents de "compromís" per part del lector: nombre de visualitzacions de l'article; d'emmagatzematge en algun gestor de referències bibliogràfiques, de discussió a través de comentaris a la pròpia revista, en un bloc, a Twitter, al Wikipedia, etc., de recomanacions en bases de dades selectives com Faculty of 1000, i de cites.

 

Mike Taylor, per la seva banda, defensa en Exploring the Boundaries: How Altmetrics Can Expand Our Vision of Scholarly Communication and Social Impact la idea que les mètriques alternatives poden ser útils per comprendre millor la influència del coneixement científic en la societat. És a dir, més enllà de l'impacte que té un article sobre altres autors, que ja es mesura a través de les cites, les altmetrics poden ser útils per conèixer l'impacte de la ciència en la societat, mesurat com el nombre de mencions en blocs, Viquipèdia, MOOCs, etc.

 

Finalment, William Gunn en Social Signals Reflect Academic Impact: What it means When a Scholar Adds a Paper to Mendeley descriu les dades d'ús oferts per Mendeley, centrant-se en el nombre de lectors, és a dir, el nombre d'usuaris de Mendeley que han inclòs una determinada publicació a la seva biblioteca, i compara aquest indicador amb altres altmetrics.

 

La part monogràfica del número finalitza amb una notícia sobre la concessió d'un projecte de la Sloan Foundation a NISO per desenvolupar un estàndard en el camp d'aquestes noves mètriques.

 

Es tracta, en definitiva, d'un número divulgatiu que pot resultar útil a qui vulgui familiaritzar-se amb un tema d'actualitat. Com, per desgràcia, passa massa sovint amb els volums editats, el monogràfic peca d'escassa consistència en la seva configuració, amb articles de factura molt diversa entre els quals es barregen descripcions de casos, punts de vista i alguna aproximació més acadèmica a la mesura del valor real d'aquestes eines per a l'avaluació de la ciència.