Añadir nuevo comentario

Association of Research Libraries (2012). Code of best practices in fair use for academic and research libraries. American University, School of Communication and Washington College of Law. http://www.arl.org/pp/ppcopyright/codefairuse/code/index.shtml [Consulta: 01/08/2012]

Els dubtes que els bibliotecaris tenim respecte als serveis que es poden o no realitzar en el nou entorn digital basant-nos en les exempcions legals als drets de propietat intel·lectual són un tema d'especial transcendència, ateses les oportunitats per a la difusió i preservació que la digitalització i les noves tecnologies ofereixen a les biblioteques.

Als Estats Units, la legislació permet utilitzar sense permís materials subjectes a copyright quan els beneficis socials ho justifiquen, a Europa això no és possible ja que comptem amb una legislació menys garantista dels drets del ciutadà. Un dels exemples més significatius és el cas de les obres òrfenes, obres on ningú reclama els drets d'autor però que no poden digitalitzar ni traslladar-se al domini i ús públic. Això, unit als terminis majors per al pas de la propietat intel·lectual al domini públic d'Europa davant dels Estats Units, està creant entre els ciutadans d'un i altre costat de l'Atlàntic una gran bretxa respecte a les possibilitats que tenen per accedir al patrimoni històric i científic.

Hem de felicitar als bibliotecaris americans per dues raons: la primera, per gaudir del criteri jurisprudencial del fair use (ús legítim o raonable, en espanyol) que atorga el dret a l'ús limitat de materials protegits per copyright sense l'autorització dels seus amos o el pagament, sempre que els beneficis culturals o socials ho justifiquin i es realitzi amb propòsits de crítica, notícies, ensenyament o investigació. I, en segon lloc, per comptar amb una associació com ARL que ha confeccionat un "Codi de bones pràctiques del fair use (ús legítim) per a les biblioteques universitàries i d'investigació" que resol molts dels dubtes sobre l'ocupació per part de les biblioteques de materials digitals subjectes a drets de copyright, i que permeten oferir serveis que són impossibles de realitzar llevat dels escassos països on existeix aquest concepte d'ús legítim.

El codi l'ha publicat conjuntament l'Association of Research Libraries i l'American University a gener de 2012 i consta d'una introducció on es delimita a qui s'adreça (biblioteques universitàries i de recerca), el seu abast (materials subjectes a copyright als Estats Units i no exclosos per compromisos contractuals de la institució, com és el cas de les llicències) i una revisió del concepte de fair use com exempció limitada al copyright. Posteriorment, identifica vuit àmbits de comú aplicació d'aquest dret a les biblioteques de recerca. Una vegada enunciats s'articulen els principis que descriuen com i per què l'ús just s'aplica en determinades situacions, s'expliciten limitacions raonables a tenir en compte en l'exercici del dret i, finalment, es realitza una proposta de millores.

Els vuit àmbits d'actuació que justifiquen l'exercici del dret a l'ús legítim són:

1. El suport a l'aprenentatge i la docència garantint l'accés a materials de la biblioteca mitjançant les tecnologies digitals. Les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies justifiquen l'adaptació a l'entorn digital dels materials de reserva que tradicionalment ofereixen les biblioteques acadèmiques nord-americanes. Principi: És lícit preparar materials orientats a cursos acadèmics per als alumnes inscrits accessibles mitjançant les xarxes digitals. Algunes limitacions: no oferir més que un breu extracte de materials publicats comercialment específicament per a suport d'aquests cursos, restringir l'accés als alumnes matriculats durant el període de durada del curs i oferir informació sobre l'ocupació que poden realitzar els alumnes d'aquests materials.
2. Ús de part de les col·leccions per promoure les activitats de la biblioteca o realitzar exposicions virtuals o físiques. Principi: És lícit per a la biblioteca utilitzar part dels seus col·leccions per fomentar el seu coneixement entre el públic i la realització d'estudis sobre aquestes. Algunes limitacions: l'elaboració d'objectes de màrqueting per a la venda.
3. La digitalització de materials en risc pel deteriorament o l'obsolescència de la tecnologia que permet el seu ús. Principi: És just fer còpies digitals dels elements de la col·lecció que es puguin deteriorar o que existeixin en formats de difícil accés, per a fins de conservació i fer aquestes còpies disponibles com a còpia de substitució. Algunes limitacions: No s'ha d'exercir el dret quan existeixen còpies digitals comercials a un preu raonable, hi hagi originals en la pròpia biblioteca que permetin la seva circulació i limitar el seu ús limitat a membres de la comunitat universitària.
4. Creació de col·leccions digitals de materials especials o d'arxiu. Principi: És lícit fer versions digitals de materials especials i d'arxiu i fer-les accessibles en contextos apropiats. Algunes limitacions: En el cas de material que contingui informació sensible o privada.
5. Reproduir materials de la biblioteca que permetin el seu ús per part de persones amb algun tipus de discapacitat. Principi: Quan les còpies totalment accessibles no són fàcilment disponibles al mercat, aquest ús raonable reproduir el material en formats accessibles per a persones amb discapacitat prèvia sol·licitud, i conservar les reproduccions per a usos posteriors. Algunes limitacions: Les biblioteques han de coordinar la seva resposta a les sol·licituds amb l'oficina de la universitat per discapacitat i observar les convencions estàndard en la identificació de les persones que tinguin dret al servei.
6. Manteniment de la integritat de les obres dipositades en els dipòsits institucionals. Moltes biblioteques gestionen els dipòsits institucionals de les seves universitats, on es dipositen materials de tot tipus, molts d'ells preparatoris per a investigacions en desenvolupament. Principi: És legítim per les biblioteques rebre materials per al seu dipòsit en els dipòsits institucionals, molts dels quals seran sense editar, incloent materials subjectes a drets de copyright. Algunes limitacions: Les biblioteques han de proporcionar eines als editors per fer reclamacions en cas de veure els seus drets perjudicats.
7. Creació de bases de dades per facilitar la investigació sobre l'ús de la informació. El desenvolupament de sistemes d'indexació i eines de suport a les cerques és una de les principals funcions de les biblioteques. Aquest paper en el desenvolupament d'eines basades en l'anàlisi estadística de la informació i el seu ús exigeix ​​gestionar adequadament les llicències d'ús dels recursos electrònics ja que moltes impedeixen aquestes accions. Principi: És legítim crear bases de dades que permetin l'anàlisi de l'ús realitzat de la informació i les col·leccions. Algunes limitacions: les imposades per les llicències de recursos electrònics subscrites.
8. Recol·lecció de material publicat al web i fer-lo accessible. El recull de material efímer o local que es genera a la web per la seva preservació i ús acadèmic i de recerca és imprescindible. Principi: és legítim crear col·leccions temàtiques d'informació publicada a la web i fer-les accessibles per a ús acadèmic. Algunes limitacions: garantir la integritat del material i permetre que els detentors de drets d'autor puguin realitzar reclamacions.

Aquest codi, encara que orientat als bibliotecaris nord-americans, és molt important per a l'especialista espanyol no només pel que representa professionalment, sinó per la imperiosa necessitat de remoure la nostra ètica professional i promoure com a col·lectiu canvis legislatius que permetin als ciutadans espanyols accedir a documentació socialment rellevant en igual de condicions que als països més avançats democràticament.