Versión para impresión
Juanjo Boté
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)
Hurley, Grant; Shearer, Kathleen (2019). Final report of the survey on digital preservation capacity and needs at Canadian memory institutions, 2017-18. [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraries. 68 p. Disponible a: <http://www.carl-abrc.ca/wp-content/uploads/2019/11/Digital_preservation_capacity_finalreport_EN-1.pdf>. [Consulta: 14/04/2020].
El Digital Preservation Working Group de les institucions de memòria històrica del Canadà ha realitzat un estudi sobre les necessitats i la capacitat de preservació digital d’aquestes institucions, entre les quals destaquen institucions governamentals, arxius, biblioteques i museus.
En aquest estudi van participar 52 institucions i es va realitzar en dues fases, incloent institucions associades a la CARL (Canadian Association of Research Libraries) en la primera fase. En la segona, es va invitar a participar institucions similars no associades a la CARL. De l’informe, publicat el novembre de 2019, es desprèn que el 94 % d’aquestes institucions estan recol·lectant material digital d’origen o nascut digital, tant publicacions com objectes digitals de donants privats.
Un element per destacar són les polítiques de preservació digital. Un 17 % de totes les institucions participants tenen actives polítiques de preservació digital i un 19 % les estan revisant.
Un dels apartats que precisa la preservació digital és l’ús i les bones pràctiques de referència. Aquestes pràctiques s’estan adoptant en un 58 % de les institucions consultades, i consisteixen en la utilització d’estàndards específics en preservació digital, l’ús de millors pràctiques o de guies de referència.
La capacitat de desenvolupar estratègies de preservació digital permet, a qualsevol institució, prendre decisions i crear una base de coneixement dins de la institució mateixa. En aquest aspecte, del total de participants les estratègies dels quals s’han mesurat en un sistema de puntuació quantitativa es dedueix que el 13 % de les organitzacions està començant a desenvolupar la seva capacitat de preservació digital, el 79 % té programes en marxa o en desenvolupament i el 8 % té un base ja madura de polítiques de preservació digital.
Pel que fa al pressupost, una de les qüestions recurrents en la preservació digital, el 62 % de les institucions participants va indicar que tenia un pressupost de més de quatre milions de dòlars canadencs per a les seves estratègies de preservació digital. No obstant, un 12 % desconeixia el pressupost de què disposava.
En una estratègia de preservació digital els objectes a custodiar poden ser variats. Així, com a fonts primàries d’informació, les institucions van manifestar que la seva major font d’ingressos són objectes digitals que provenen d’estudiants (55 %) i d’investigadors de les corresponents facultats (73 %). Dins d’aquestes fonts, les fotos, els vídeos, els àudios i els documents personals en forma d’escrits constitueixen la gran part dels objectes digitals que tenen en custòdia.
Com a parts principals dels elements de custòdia, es destaca que la majoria conserva objectes digitals. Els continguts informacionals són diversos i per això les organitzacions participants necessiten suport o ajut per preservar continguts més complexos. Finalment, un reduït grup de participants confiava en les seves habilitats per dur a terme la preservació digital del que tenen en custòdia. També a causa d’una falta de capacitat de preservació moltes de les institucions no porten a terme activitats de preservació.
En relació amb els reptes que tenen per davant les institucions, s’ha observat una falta de recursos, falta de comunicació amb els stakeholders o falta de suport a alt nivell, és a dir, per part de quadres de comandament executius.
Un dels elements més interessants en la preservació digital és donar accés als materials custodiats. L’èxit de la institució i el seu posterior suport a futures accions de preservació digital depèn del tipus d’accés que es facilita. En aquest aspecte, la majoria de les institucions que han participat en l’estudi facilita l’accés d’una forma o d’una altra i només un 2,4 % no dona accés als materials custodiats. No obstant, la majoria de les entitats veu impossibilitada la millora de les barreres d’accés als materials.
Els perfils laborals, altament qualificats i no fàcils d’aconseguir en el mercat laboral, juguen una carta important en qualsevol institució que creï polítiques de preservació digital. Respecte del personal que treballa en aquestes institucions, un 18 % va indicar que realitzen més de cinc rols dins de la seva organització de custòdia, i en la major part d’elles el personal té baixa qualificació professional. Això també es reflecteix en les organitzacions mateixes on organitzativament parlant el 44 % de les institucions té un comitè de treball vinculat a la preservació digital.
Queden encara molts reptes al voltant de la preservació digital a les biblioteques universitàries del Canadà. Com es pot observar a l’informe, la preservació digital no sembla que sigui una prioritat i prova d’això són els perfils laborals assenyalats anteriorment.
Finalment, a l’informe es proposa que les institucions culturals com la CARL i LAC (Libraries and archives Canada) uneixin esforços per definir una estratègia nacional de preservació digital al Canadà.
