Versió per a imprimir
Jorge Franganillo
Professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona
Lectoescritura digital (2019). Madrid: Ministerio de Educación y Formación Profesional. 151 p. Disponible a: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/lectoescritura-digital/investigacion-educativa/22961>. [Consulta: 04/09/2019]
Lectoescritura digital és un llibre oportú i benvingut, que ofereix una panoràmica dels canvis que causa l’embat digital, alhora que ajuda a comprendre la nova ecologia mediàtica. Ens presenta tot un seguit de reflexions que són necessàries perquè és evident que els avenços tecnològics de les darreres dècades i les necessitats comunicatives nascudes en els nous entorns mediàtics han transformat la pràctica de la lectura i l’escriptura. Després de la música, el cinema i la televisió, el llibre és el darrer producte cultural que la revolució tecnològica ha canviat de forma radical.
Canvia, en efecte, allò que tradicionalment es coneix com a lectura i escriptura. D’una banda, el desenvolupament d’Internet no tan sols ha facilitat la publicació i el consum de textos, sinó que també afavoreix la participació i la mútua col·laboració. I, d’altra banda, la mediació de la tecnologia ha suposat l’aparició del dispositiu de lectura, que ha introduït un element disruptiu —la pantalla— i que, juntament amb l’aparició del web i de l’hipertext, transforma l’experiència lectora i trenca en conseqüència amb l’extensa tradició basada en l’ús del paper.
Ens trobem immersos en un canvi dels suports, de les formes de producció i de les pràctiques de lectura. Aquest llibre ens recorda que fins i tot les nocions d’autor, editor, crític, lector i llibre tenen avui un significat diferent del que les definia no fa més de vint o trenta anys. Amb l’emergència dels nous mitjans digitals, assistim a un nou escenari cultural —la cultura de la convergència—, al qual hi conflueix tot un mosaic heterogeni de públic actiu, i ho fa amb una multitud de continguts que provenen tant dels grans mitjans comercials com del públic mateix, que ara té al seu abast diversos dispositius de consum i de creació. Sens dubte, la digitalització dels mitjans ha obert noves possibilitats d’acció i participació, i els nous mitjans digitals coexisteixen amb l’auge d’una cultura participativa amb una activitat gairebé frenètica.
El temps i sobretot l’atenció que abans es dedicaven al consum dels clàssics mitjans de comunicació social (premsa, ràdio, televisió), avui es distribueixen, de forma fragmentada (i fragmentària), entre els mitjans socials i tot un ventall de plataformes digitals de transmissió. I els llibres, que abans només existien en paper, ara també estan en suport electrònic, per llegir, o en format sonor, per escoltar. El fet és revolucionari: ara per a tothom, l’audiollibre ha tornat a deixar en evidència que llegir no és necessàriament una activitat visual (abans ho havia fet Louis Braille, al segle XIX).
L’aparició d’aquestes noves espècies en l’ecosistema mediàtic no ha desplaçat els mitjans tradicionals. Més aviat hi conviuen. S’hi han barrejat de formes diverses i han originat noves formes de creació caracteritzades per la hibridació formal i discursiva. Lectoescriptura digital en dona testimoni. Publicat enguany pel Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa, una unitat del Ministerio de Educación y Formación Profesional, és un llibre els autors del qual són un conjunt d’experts procedents de diverses universitats nacionals i internacionals. Breu i de prosa clara, força documentat, amb unes 150 pàgines en té prou per presentar-nos la nova realitat, una nova perspectiva d’allò tan inabastable i infinit com és ara la lectura i l’escriptura.
Al llarg dels tres blocs que componen el cos central d’aquesta obra col·lectiva, diversos especialistes miren de donar resposta a un seguit d’interrogants sobre la transició digital en tres grans àmbits: les noves formes de lectura, el nou ecosistema mediàtic i els reptes en l’ensenyament. El volum inclou, a més, entrevistes a quatre personalitats destacades en cada temàtica.
Amb contribucions de José Antonio Cordón, Almudena Mangas, Javier Merchán, Araceli García i Raquel Gómez, el primer mòdul, titulat «Lo digital ¿cambia nuestras formas de lectura convencionales?», presenta l’evolució de la lectura cap al paradigma digital i l’impacte de la transició digital en l’àmbit educatiu. Aquest primer bloc constata la mesura en què l’aparició de nous mitjans i formats ha transformat les pràctiques lectodiscursives en un allunyament gradual i inexorable del context imprès. Ara, les noves edicions —llibres digitals, audiollibres, videollibres i obres transmèdia— atresoren les potencialitats presents en l’àmbit digital: en particular, l’actualització ràpida i assequible de continguts, i la referència a altres recursos i eines auxiliars amb la capacitat d’ampliar els continguts en una extensió pràcticament inesgotable. Entre les noves edicions digitals s’hi fa un esment especial als llibres infantils en format app, obres interactives adaptades a dispositius mòbils, sobre els quals s’hi presenta un seguit de criteris de valoració.
Segons afirmen Javier Merchán i Almudena Mangas, de la Universitat de Salamanca («Nativos digitales, textos digitalizados e impresos mejorados: hacia una transición digital en los recursos para la enseñanza y el aprendizaje»):
«La última de las grandes revoluciones científico-técnicas y culturales, la revolución digital, está caracterizada, entre otras muchas cuestiones, por el desarrollo exponencial en la producción y diseminación de la información. Este rasgo se manifiesta no solo en el volumen de la producción documental a nivel cuantitativo, sino que se concreta, de igual manera, en relación con la penetración de esta perspectiva tecnológica en todos los campos de la actividad humana; desde la ciencia y la cultura a las nuevas formas de gobierno, relaciones interpersonales o en formas de negocio novedosas que predeterminan nuevas dinámicas económicas. Este nuevo paradigma social y cultural está marcado por un poder sin precedentes en la diseminación de la información que rompe los límites de espacio, ubicuidad, temporalidad, propios del ámbito impreso, y ha propiciado el desarrollo imparable de nuevos dispositivos, sistemas y tecnologías para soportar todo este elenco de nuevas posibilidades.» (p. 19)
Tanca aquest mòdul una entrevista amb el sociòleg Joaquín Rodríguez, que constata la convivència de dos circuits de lectura, l’analògic i el digital, que requereixen, tots dos, de fórmules eficaces, i pròpies, per a la promoció de la lectura.
El segon mòdul, «Crear textos en la nueva ecología mediática», aborda la transformació de les pràctiques productives i de consum mediàtic, les noves narratives que se’n deriven i la necessitat de tenir una nova competència: l’alfabetització transmèdia. Carlos A. Scolari, Mar Guerrero, José Miguel Tomasena i María José Establés descriuen els elements clau de la nova ecologia mediàtica: la convergència entre la indústria tradicional dels mitjans i les cultures col·laboratives, la fanficció (ficció escrita per seguidors d’una sèrie de televisió, d’una pel·lícula o d’un llibre, que se serveix de l’univers de l’obra original per crear la seva pròpia història), els beta readers (lectors que valoren un manuscrit per millorar-lo abans de la seva publicació), els booktubers, la cultura fan i les comunitats de fans.
Segons afirma José Miguel Tomasena, de la Universitat Pompeu Fabra («Libros y pantallas: la popularización de los booktubers»):
«Los booktubers han desarrollado un abanico grande de géneros audiovisuales que no solo sirven para enmarcar las expectativas comunicativas con su audiencia, sino que, al ser usados como etiquetas textuales en el título y la descripción de los vídeos, también ayudan a mejorar su posición en los algoritmos de búsqueda y relación de YouTube. Entre los géneros audiovisuales de los booktubers, hay algunos que son herencia de otros medios de comunicación, como la entrevista o el tutorial o el ranking; otros, también son usados por youtubers dedicados a otros temas, como el unboxing, el reto (o challenge) o el vlog.» (p. 73)
Dues entrevistes complementen aquest mòdul. La primera, amb l’escriptor i crític cultural Néstor García Canclini, examina en clau antropològica la naturalesa multidimensional del consum mediàtic i l’impacte de la cultura digital en el concepte de lectura. La segona, amb Joan Ferrés, mestre i expert en Ciències de la Informació, destaca el valor educatiu del relat, de l’entreteniment i de les sinergies tecnològiques a l’escola.
El darrer mòdul, «Palabras en la pantalla: la escritura digital, su creación y enseñanza» tanca aquesta monografia amb diverses contribucions sobre l’escriptura digital, a càrrec de Daniel Escandell, Álvaro Llosa, Jorge Juan Sánchez Iglesias, Carmen Herrero i Miriam Borham. Aquest bloc explora les formes literàries digitals, els espais per a l’escriptura digital i la seva difusió en xarxa, l’ecosistema transmèdia, el desenvolupament digital dels gèneres acadèmics i les estratègies d’aprenentatge de l’escriptura digital en els entorns virtuals.
Segons afirma Jorge Juan Sánchez Iglesias, de la Universitat de Salamanca («Entre la retórica y lo digital: aproximaciones para la escritura académica»):
«Se ha extendido la percepción de que las carencias de los estudiantes para expresarse son cada vez mayores y, por ello, aumentan las quejas entre el profesorado universitario por las múltiples deficiencias que aprecian en la escritura del alumnado, incluso en los niveles finales de formación (másteres y doctorados). Al tiempo que se constata esta situación, se generaliza la práctica de «echar balones fuera», en dos versiones. En la primera, cada uno de los niveles responsabiliza al anterior de que los alumnos no sepan escribir. Así, por ejemplo, desde la universidad se atribuye el problema al diseño general de la educación secundaria. En la segunda, dado que los estudiantes tendrían que «venir aprendidos», se parte de que no hay tiempo ni recursos en las clases, puesto que bastante cuesta ya enseñar los contenidos propios de cada materia.» (p. 114)
Conclou aquest bloc una entrevista amb María Pizarro, especialista en literatura hispanoamericana, que brinda una crítica oportuna a les nombroses necrològiques que s’han escrit del llibre imprès i aporta una reflexió sobre el sector del llibre digital.
Les últimes pàgines del llibre presenten un apunt breu sobre cada autor. Tot plegat és un llibre ben interessant, i encara que s’hi troba a faltar una presentació, una mena d’introducció al conjunt, per tal d’homogeneïtzar autors i textos heterogenis, és un document imprescindible.
Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament al Blog de l’Escola de Llibreria.
