Versió per a imprimir
Carina Rey Martín
Comissionada de Sistemes d'Informació i Documentació
Universitat de Barcelona
Arguimbau, Llorenç (coord.). Informe de la recerca en Informació, Documentació i Arxivística a Catalunya (2000-2013). Barcelona: [Institut d’Estudis Catalans], 2015. Disponible a: http://blogs.iec.cat/observatori/wp-content/uploads/sites/2/2015/11/INFR... [Consulta: 06/04/2016].
En aquest informe, promogut pel COBDC i realitzat per quatre professors de l’àrea, s’intenta respondre a la pregunta que en el seu moment es va fer l’Observatori de la Recerca de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), “Hi ha recerca en Informació i Documentació?” Però aquesta preocupació no és nova, ja a l’any 2002 Ernest Abadal relatava la II Jornada sobre la Recerca en Biblioteconomia i Documentació, celebrada el 19 de juny d’aquell any i indicava: “De cara al futur sembla important poder mantenir reunions científiques d'aquesta orientació per tal de contribuir a la difusió de la recerca en Biblioteconomia i Documentació, una àrea d'especialització que compta amb un potencial de creixement i unes possibilitats de finançament notables, però que no disposa encara d'una estructura consolidada d'equips de recerca. Aquestes jornades poden facilitar el coneixement i la col·laboració entre investigadors i grups de recerca. A ningú se li escapa que, actualment, les convocatòries públiques prioritzen cada cop més la creació de grans equips o el treball coordinat de diversos grups de recerca”.1
Quina ha estat l’evolució de la recerca durant el període 2000-2013? Aquest estudi, estructurat amb perspectiva quantitativa i integradora, vol respondre tres qüestions bàsiques: Quines institucions catalanes investiguen en aquest camp? Quins recursos humans i econòmics es disposa per fer-la? i Quins resultats científics es deriven?
La resposta a la primera pregunta és que es tracta d’una activitat vinculada a l’àmbit universitari: la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (UB), l’àrea acadèmica dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED) adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), bàsicament mitjançant programes de doctorat, postgrau, que van iniciar a principi del segle XXI. Els agents més actius són els grups de recerca, quatre de consolidats (màxim reconeixement), dels quals tres pertanyen a la UB i un a la UOC. Hi ha d’altres agents, no vinculats amb les institucions universitàries com ara la Fundació Catalana per a la Recerca, la institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), l’Observatori de la Recerca de l’IEC i també les organitzacions professionals com el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC-GD). Als centres universitaris, on es troba una bona part dels recursos humans que fan recerca, tot i que el nombre de personal docent i investigador (PDI) ha davallat al llarg d’aquest període, actualment són 60 professors. Entre aquests no hi ha cap investigador contractat amb convocatòries de captació de talent i tan sols dos investigadors del programa estatal de Formació de Personal Investigador (FPI) en les darreres convocatòries. I pel que fa a la mobilitat internacional, tan sols s’han captat dues beques autonòmiques d’estada fora de Catalunya i un ajut estatal.
Pel que fa als àmbits o àrees de recerca, destaquen els estudis relatius a biblioteca escolar, gestió de la informació i del coneixement a les organitzacions, continguts digitals o estudis mètrics, amb un buit important pel que fa a l’arxivística o a la gestió documental. Tot i que s’observa un cert solapament en diversos àmbits i algunes recerques les podem trobar en d’altres disciplines, com la història en el cas de l’arxivística, fet que dificulta la seva localització.
Quins recursos econòmics fan possible aquesta recerca? Aquesta era la segona pregunta. La font més important són els programes competitius del Govern espanyol amb una aportació de 1.082.718 euros, fruit de 23 ajuts que han permès finançar 20 projectes de recerca, liderats majoritàriament per la UB. Seguit dels ajuts de la Generalitat de Catalunya a quatre grups amb un finançament de 110.400 euros.
I, segurament la pregunta més important, quins són els resultats de la recerca? En primer lloc, destaquen 52 tesis doctorals llegides en tot aquest període, amb dos terços que corresponen a la UB, amb una varietat important de temàtiques on s’observa que hi ha cinc tesis en arxivística, tot i que no hi ha programa de doctorat específic sobre aquest àmbit. Pel que fa als articles científics, en aquest període hi ha una producció de 186 aportacions indexades en el WoS (Web of Science) de Thomson Reuters, distribuïdes de forma molt desigual. Així, destaca el nombre d’aportacions a la revista El profesional de la información (EPI), editada a Barcelona, amb 125 articles i amb un percentatge del 67,2 % respecte al total. Seguit dels 17 articles de la Revista española de documentación científica (REDC) i els 10 de Scientometrics, per destacar els primers llocs d’aquesta classificació. A més, en la distribució cronològica, a partir de 2013 es produeix un increment en la publicació en llengua anglesa en diferents títols internacionals, i una certa davallada en la publicació en les revistes abans esmentades EPI i REDC, en llengua castellana. Quant a la temàtica, s’observa un predomini de l’anàlisi d’unitats, sistemes o serveis d’informació seguit dels estudis mètrics (tipus bibliomètric de determinades àrees o característiques de la producció científica), seguits dels estudis de representació i recuperació de la informació, i els estudis de característiques documentals, el valor dels documents i la seva preservació. La UB ocupa el segon lloc, darrere de la Universidad Complutense de Madrid, en productivitat en el conjunt de les revistes espanyoles (incloent-hi les no indexades al WoS) amb un total de 183 articles publicats, amb un total de 140 citacions, amb una mitjana de citació de 0,8 % i un 36,6 % d’articles citats i un 30,3 % d’autocita.
Quant a monografies, se n’han publicat 237, tant en paper com en línia, amb una clara tendència a la seva disminució en format paper i un manteniment en línia. Destaca com a entitat editora la UOC amb 45 publicacions, seguida de les administracions públiques, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Hi ha manca de delimitació temàtica del camp de la informació, la documentació i l’arxivística. Les temàtiques són variades com ara anàlisi de continguts, administració d’unitats d’informació, disseny d’eines d’emmagatzematge i recuperació d’informació. També hi ha obres sobre història del llibre i les biblioteques, literatura infantil i juvenil, i tecnologies aplicades a la documentació, entre d’altres temes. La matèria més destacada és la dels centres i serveis, amb 48 obres, seguida de l’arxivística i instruments de descripció, amb 27 obres respectivament.
Les revistes de documentació amb continguts acadèmics publicats a Catalunya són un altre resultat de la recerca, amb set revistes, de les quals dues són anuaris. Destaca l’EPI, amb un àmbit ampli de continguts i que inclou estudis de l’àrea de comunicació. Està acreditada la seva importància en l’àmbit i el seu pes en la documentació. La segona, BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, publicació de caràcter semestral, indexada a l'Scopus. 
Les conclusions de l’estudi són clares: la recerca catalana en aquest àmbit es troba en una fase de consolidació, està en un procés de millora, avançant amb un clar interès a tenir presència en tots els àmbits i superar el fet que, actualment, hi ha tan sols un petit grup d’investigadors en actiu o almenys així ho demostra l’estudi. El punt calent i dinàmic ha estat el món acadèmic, potenciat amb les noves incorporacions de les universitats privades i de la matèria de l’arxivística, però amb una davallada del professorat global en l’àmbit amb menys de 90 persones que pot fer que l’“alentiment” continuï. Progressem però és necessari millorar en: la captació de recursos econòmics (principalment recursos competitius), i la potenciació de la implicació de nous investigadors, amb programes de formació i en la publicació d’articles científics. També cal augmentar la internacionalització, obrir les nostres fronteres i ampliar els participants en les recerques, implicar els professionals en actiu, buscar noves modalitats de participació en la recerca i trencar la distància que hi ha entre l’acadèmia i la professió, atès que ara són camins paral·lels i haurien de convertir-se en convergents per tal de superar tots plegats la necessitat que té aquesta disciplina científica de consolidar aquest coneixement en les àrees com la informació, la documentació i l’arxivística.
1Abadal, Ernest (2002). "Informe de la II Jornada sobre la Recerca en Biblioteconomia i Documentació (Barcelona, 19 de juny de 2002)". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 9 (desembre). http://bid.ub.edu/09abadal.htm [Consulta: 29/03/2016].
