Europeana: és l’economia, estúpids!

European Commission (2011). Commission Recommendation of 27 October 2011 on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation (2011/711/UE). <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:283:0039:0045:EN:PDF> [Consulta: 18/02/2015]

European Commission (2014). Implementation of Commission Recommendation on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation: progress report 2011-2013: working document (sep 2014). <https://ec.europa.eu/digital-agenda/sites/digital-agenda/files/Council%27s%20conclusions_0.pdf> [Consulta: 18/02/2015]

Ningú no guanya la Comissió Europea a l'hora de produir informes. En el nostre sector, la secció de Digital Culture de la Digital Agenda for Europe --part de l'estratègia Europa 2020-- és una mina. Una declaració solemne encapçala la seva web: "Fer accessibles en línia les col·leccions de les biblioteques, museus, arxius i arxius audiovisuals d'Europa és un guany [win-win, en l'original] per la cultura, el creixement econòmic i la realització individual". I certament, ningú no pot dir que hi hagi hagut deixadesa de funcions en la producció d'informes, recomanacions i avaluacions que avalen aquesta difícil missió, atès el rol de la Comissió com acompanyadora i inspiradora d'accions per fer accessibles les col·leccions de les institucions de la memòria.

Dels múltiples documents d'impuls a aquesta voluntat europea --en són destacables alguns ja ressenyats per Eugènia Serra al Blok de Bid: The New Renaissance: report of the "Comité des Sages", reflection group on bringing Europe's cultural heritage online (2011);i l'Estrategic plan 2011-2015 i el Business plan 2011 d'Europeana (2011)-- podem extraure com a missatge principal que la mise en scène del nostre ric patrimoni genera accés a la cultura, i també riquesa: el que més necessita aquesta Europa castigada encara per la crisi.

La Recomanació 2011/711/UE als estats membres establia una sèrie de mesures en cinc eixos: Digitalització: organització i finançament; Digitalització i l'accés en línia del material de domini públic; Digitalització i l'accés en línia del material subjecte a drets d'explotació; Europeana;i Preservació digital. I el plec de recomanacions era coherent amb altres documents d'estratègia que tenen voluntat d'exercir de marc de treball, d'inspirador de polítiques i normes estatals, i d'element encoratjador dels entusiastes bibliotecaris, arxivers i museòlegs que aposten per la despatrimonialització --en el bon sentit del terme, si us plau: parlem d'alliberament, de socialització de dades-- dels seus fons i col·leccions.

El progress report 2011-2013 de la Recomanació és un document amb aspiració d'exhaustiu, que avalua en 66 pàgines una recomanació que, amb annexos, en tenia 7. La seva estructura contempla el pertinent resum executiu, per entrar posteriorment, un a un, en els cinc eixos descrits anteriorment. Un breu apartat de conclusions tanca l'informe.

El primer paràgraf del resum avança l'aspiració que justifica tot l'informe: estem parlant de facilitar accés a materials culturals per a lleure, estudi o treball, innovant i reutilitzant els materials per desenvolupar continguts formatius, documentals, aplicacions turístiques, jocs i altres productes i serveis innovadors. La socialització del nostre patrimoni, en el sentit que cada document custodiat per una institució de la memòria pot convertir-se en la llavor d'una experiència cultural o de lleure que acabi generant beneficis econòmics: ocupació, riquesa, estabilitat econòmica, creixement.

Anem a pams, tot sintetitzant les principals conclusions, i focalitzant i ampliant el relat en la realitat espanyola, atès el seu interès pels lectors del Blok de Bid.

En "Digitalització: organització i finançament":

- La planificació i avaluació dels plans de digitalització de tot tipus de documents és generalitzada als estats membres (20 dels 32 tenen algun tipus de política), però desigual en el seu rang: es recullen iniciatives estatals i regionals, programes de finançament, i estratègies institucionals. Alguns països destaquen per una forta activitat digitalitzadora d'institucions concretes, i altres per empescar-se creatives fórmules de finançament (el 8 per mil de l'IRPF a Itàlia; la "Heritage Lottery Fund" al Regne Unit). A Espanya es menciona la convocatòria anual per part del Ministeri per projectes de digitalització, amb un resultat de més de mig milió d'objectes ja incorporats a Europeana.

- Les accions de partenariat público-privat per la digitalització i accés són deficients. Només 12 dels 32 membres relaten accions en aquesta línia, amb el lideratge del Regne Unit i els Països Baixos. No es contemplen accions de micromecenatge. A Espanya es menciona el patrocini de Telefónica a la Biblioteca Nacional de España (els seus inicis són de 2009), però no es deixa constància del projecte de Google Books amb la Universidad Complutense de Madrid (certament, els seus inicis es remonten a 2006) i diverses institucions catalanes com la Biblioteca de Catalunya (igualment, de 2006), ni tampoc dels acords dels museus estatals amb el Google Art Project (2013).
Sobre l'aprofitament dels fons estructurals europeus per digitalització i accés, únicament 14 dels 32 països n'han fet ús. Espanya no n'ha participat.

- En l'establiment d'economies d'escala en els programes de digitalització, tornen a ser minoria els estats impulsors d'aquestes accions. D'Espanya no consten dades.

En "Digitalització i l'accés en línia del material de domini públic":

- S'insisteix en la necessitat de preservar el domini públic després de la digitalització, i en conseqüència deixar d'emprar marques d'aigua i altres elements que limiten l'accés (i per tant la utilització i la reutilització) als documents i les metadades en domini públic, en connivència amb la Directiva 2013/37/UE, de reutilització de la informació del sector públic (que té data límit de transposició en lleis estatats pel 18 de juliol de 2015). Únicament 9 dels 32 estats membres reconeixen obstacles tècnics i legals. A Espanya es menciona que els ajuts públics contenen instruccions contràries a l'ús de marca d'aigua --tot i que no consten en la documentació objecte de les subvencions--.

- Sobre la publicació en línia d'aquests materials un cop s'hagin digitalitzat, hi ha consens en dur a terme accions per fer-ho possible (20 dels 32 estats, inclòs Espanya).

En "Digitalització i l'accés en línia del material subjecte a drets d'explotació":

- Pel que fa a la "ràpida i correcta" transposició de la Directiva 2012/28/UE sobre obres orfes, la inmensa majoria no complien amb la transposició --recordem que les dades avaluen la realitat fins l'any 2013--. En el cas espanyol s'ha produït al novembre de 2014, tot i que --no ho diu el document-- el procés ha ratllat la desídia, amb final sobtat, imprecís, i allunyat del consens necessari amb les institucions de la memòria i els creadors.

- Sobre la creació d'un marc de llicències que permeti la difusió legal d'obres digitalitzades, la majoria dels estats no han complert les expectatives.

- Sobre l'accés a bases de dades que facilitin la cerca d'informació sobre els propietaris dels drets d'explotació, 12 dels 32 estats consideren que han contribuït, especialment Alemanya, Bèlgica i Portugal.

Pel que fa al desenvolupament d'"Europeana":

- Sobre l'objectiu de 30 milions d'objectes digitalitzats a 2015, s'ha assolit l'objectiu abans del temps límit (33 milions d'objectes el setembre de 2014), però s'indica que la contribució dels estats ha estat desigual: Estònia ha aportat documents per valor del 831% del seu objectiu, els Països Baixos un 509% del seu, Suècia un 262%; per contra, Eslovènia és un 68% per sota de la seva previsió. Espanya es troba en un còmode 120% per sobre de les seves expectatives, i es destaca que un acord amb ARCE (Asociación de Editores de Revistas Culturales de España) permetrà l'accés als títols associats. Globalment, doncs, podem considerar que Europeana ha estat un èxit.

- Pel que fa a la presència de les masterpieces europees amb domini públic amb data 2015, la ratio no es considera satisfactòria: únicament 8 dels 32 estats han impulsat projectes específics. Espanya no forma part del grup capdavanter.

- La majoria d'estats membres han impulsat la creació d'agregadors nacionals (24 de 32). En el cas espanyol, Hispana és l'exemple.

- Sobre l'ús dels estàndards de metadades d'Europeana, s'ha fet progressos (14 dels 31 estats). Espanya té com a condició per les seves ajudes anuals la utilització d'aquests estàndards.
Sobre la difusió del portal Europeana entre el públic generalista, 12 estats afirmen haver realitzat accions. Espanya informa d'una campanya escolar en el segon semestre de 2014, que entenem és refereix a Europeana tú eres la llave.

En "preservació digital":

- Sobre l'impuls a estratègies de preservació digital a llarg termini --que poden ser estatals, regionals o institucionals--, 17 estats dels 32 afirmen tenir polítiques de preservació digital, amb Suècia, Finlàndia, i Itàlia al capdavant. Espanya s'inclou en aquest grup, però es desconeix a quina política es refereix el document.
Sobre previsions de còpia i migració d'objectes, 14 dels 32 estats afirmen tenir previsions. Espanya no és en aquest grup.

- Sobre el desenvolupament tècnic de les plataformes per assegurar el dipòsit digital, 16 dels 32 estats membres han informat que han fet avenços en aquest propòsit. No és el cas d'Espanya, on cal fer esment que no hi ha notícies del imprescindible reglament de la Llei espanyola 23/2011 del Dipòsit legal, previst pel gener de 2012.

- Sobre la captura de pàgines web, 14 dels 32 afirmen tenir mesures per preservar els continguts nascuts digitals de la web. Espanya no s'inclou en aquest grup, malgrat que en la realitat existeixen tres importants projectes (PADICAT a la Biblioteca de Catalunya; Ondarenet a Bibliotecas del País Vasco; y el Archivo de la Web Española mitjançant les captures a Internet Archive per encàrrec de la Biblioteca Nacional de España).

En les conclusions de l'informe d'avaluació es fa evident que hi ha hagut avenços significatius en l'adopció de les recomanacions de 2011, fruit més d'una aposta quantitativa (pujar objectes a Europeana) que d'una estratègia comunitària qualitativa (redacció de polítiques de digitalització i preservació, o transposició generalitzada de la legislació europea, per exemple).

El cas espanyol, avaluat amb més atenció per la proximitat del ressenyador, aporta molts dubtes: en el fons la situació no és massa diferent de la melée europea, certament, però la deixadesa en l'aportació de les dades és preocupant: com es pot obviar el projecte Google Art dels museus espanyols, o el projecte d'arxiu web de la BNE? És incomprensible.

La sensació epidèrmica --a Europa i a Espanya-- és que seguim sense creure'ns que la recuperació passa pel nostre talent diferenciador: el patrimoni, la cultura. Per tant, el nostre sector segueix jugant en la divisió del voluntarisme i les bones intencions. L'informe de progrés no fa altra cosa que demostrar amb indicadors --no massa rigorosos, tot sigui dit-- que la realitat és lluny dels desitjos que clama l'agenda europea.

Per acabar --ja em permetran la batalleta-- els diré que tinc uns amics dissenyadors. Magnífics professionals, la crisi econòmica ha provocat una situació econòmica delicada a la seva empresa. Em pregunten un dia quines són les passes burocràtiques que han de superar per aprofitar unes velles imatges fotogràfiques que tenim a l'arxiu, i crear amb elles una aplicació d'informació turística per a mòbils. Jo pensant en la difusió del fons per donar valor a la meva institució cultural, i ells pensant en guanyar-se la vida, com no pot ser de cap altra manera. És l'economia, estúpids!