Versió per a imprimir
Nieves González
Professora de Biblioteconomia i Documentació
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla
Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique. Étude comparative (2014). Benchmark, Mairie de Paris. Disponible en: http://www.youscribe.com/catalogue/tous/ressources-professionnelles/informatique/de-l-usage-des-reseaux-sociaux-dans-les-bibliotheques-2472732 [Consulta: 18/10/2014]
No és difícil trobar documents publicats per institucions vinculades a les biblioteques en els quals es descriguin els mitjans socials que les biblioteques fan servir amb més freqüència, o els que a priori semblen més recomanables per a les finalitats bibliotecàries. No obstant això sí que és difícil trobar-ne un que analitzi en funció de criteris establerts, tot un conjunt de mitjans socials d'utilitat per a les biblioteques, després d'haver testat cadascun d'ells i que a més se'ls hi assignin puntuacions en funció d'aquests criteris.
"Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique" és un treball realitzat per l'Ajuntament de París i publicat al juny de 2014, en el qual es realitza un estudi comparatiu d'avaluació de 50 mitjans socials que poden ser d'utilitat per a les biblioteques.
Es tracta d'una obra que podríem considerar "clàssica" de referència, d'aquelles que als bibliotecaris ens agradava (antany) tenir a les prestatgeries pròximes a les nostres taules de treball i que a més es realitza per a ús dels bibliotecaris.
No es tracta només de xarxes socials sinó de mitjans socials en general, però molt bolcats com és natural en els usos més freqüents d'aquests mitjans en el país veí. La selecció depèn de la seva possible utilització per les biblioteques segons un conjunt de criteris definits.
El document comença amb una declaració d'intencions sobre la utilitat dels mitjans socials per a les biblioteques: "Cette démarche permet de toucher un public étendu, d'assurer une médiation vers ses ressources et celles de ses partenaires, de développer la participation des usagers, et de montrer la connexion entre l'établissement et son quartier". Aquests arguments són els que després es van a plasmar en els criteris que s'apliquen en l'avaluació de cada un dels mitjans socials.
Al juny de 2013 es va publicar una primera edició d'aquest estudi i com és lògic en aquesta edició de 2014 integren noves plataformes socials com Flipboard, Issuu, Snapchat, Flipagram o Libfly i s'actualitzen els criteris d'avaluació d'aquells mitjans que ja estaven inclosos en la anterior versió.
Els criteris de classificació de les plataformes es basen en les següents categories:
En primer lloc es tenen en compte per a cada plataforma, els agents involucrats en cadascuna d'elles. D'aquesta manera es pregunten pel públic al qual es dirigeixen: quin és l'usuari d'aquesta xarxa i quins usos en fa? Es qüestionen per tant els que són de les comunitats més actives, les que més nivell de participació presenten. Es té en compte també el tipus de continguts que tracten, les solucions tècniques que presenten i l'evolució de la seva popularitat.
En segon lloc s'avaluen els possibles usos que poden tenir en l'àmbit de les biblioteques, és a dir, per a què pot ser bo aquest mitjà social. En aquest punt ens trobem amb una classificació d'aquests usos possibles: com a serveis de mediació o assessoria, per afavorir la participació dels usuaris, per millorar la identitat de la biblioteca, com a formes de producció de continguts, etc.
En tercer lloc s'avaluen les possibilitats d'interacció que la plataforma permet entre el públic i la biblioteca, les seves condicions d'ús, la imatge pública de la xarxa, els requeriments de la xarxa social, d'inscripció, des del punt de vista comercial, si hi ha suport mòbil, qui és el propietari de les dades.
Finalment es pregunta sobre els elements destacats de la xarxa o els usos interessants que ja està realitzant alguna biblioteca. Quan no compleix amb criteris essencials, la xarxa es descarta. Es tracta d'una descripció i avaluació de plataformes existents, que estan usant les biblioteques, d'aquí la comparació i exigència que compleixin un mínim de requisits.
D'aquesta manera s'analitzen 50 mitjans socials, -encara que s'aporten al final 46 fitxes descriptives que ocupen la major part del treball. Els mitjans es classifiquen al seu torn segons l'ús o tipus de continguts que ofereixen, per afavorir la seva comparació. Molts d'ells no són xarxes socials, com ja hem indicat, però faciliten la comunicació, la possibilitat de compartir continguts i la col·laboració.
Els 50 mitjans es classifiquen en els següents grups:
1.- Similars a Facebook
2.- Similars a Twitter
3.- Mitjans per compartir imatges, fotos, vídeos.
4.- Mitjans per a "pinejar" (és a dir, pujar fotografies o articles) i per curació de continguts
5.- Mitjans per compartir música
6.- Mitjans dedicats a la literatura
7.- Agregadors
8.- Sense classificació
La metodologia que han utilitzat per avaluar cada xarxa comença per testar cadascuna d'elles i comprovar en temps real quines són les seves funcionalitats i requeriments. A més és important comprovar amb quins fins l'estan fent servir altres institucions.
A cada mitjà se li assignen punts positius i negatius segons cada criteri d'avaluació. El nombre màxim de punts que pot tenir un mitjà és de 30 i per a una identificació més ràpida de la puntuació, s'assigna a cada criteri un color, verd indica positiu i el vermell negatiu. Aquestes característiques es veuen en les fitxes descriptives de cada mitjà que s'inclouen en el document.
De les 50 xarxes avaluades, en el grup Similars a Facebook en el qual es van avaluar setembre xarxes, tan sols van superar l'avaluació 3 i van ser rebutjades 6, entre elles Friendster o Hi5. Les que superen el test són Facebook i Google+ i la poc coneguda xarxa francesa Peuplade queda a l'espera de veure la seva evolució en 2014.
En el grup de similars a Twitter, de les 5 xarxes superen els criteris d'avaluació Twitter, Tumblr i Pheed, però no ho supera Reddit per exemple.
De les xarxes per compartir mitjans, les 8 avaluades han superat els criteris i per aquest ordre de més a menys: Vimeo, Dailymotion, Instagran, Flickr i YouTube, a més distància, Flipagram i Snapchat.
Pel que fa als llocs per compartir música, destaquen Soundcloud, Grooveshark, Spotify i es descarta MySpace.
Els mitjans socials avaluats que utilitzen l'opció de pinejar i són d'utilitat per a la curació de continguts, superen tots els criteris d'avaluació, i entre ells trobem amb més puntuació Scoop.it, Pearlstrees, Pinterest i Who art'you.
De les cinc xarxes socials estudiades que presenten possibilitats d'usos per a la literatura, tan sols superen el test We love words i Libfly. No entenem per què no s'ha inclòs aquí LibraryThing.
En quant als mitjans agregadors, la majoria supera el test i per aquest ordre Flipboard, Delicious (que curiosament apareix en l'informe amb el seu anterior nom delicio.us), Netvibes, Symbaloo i Diigo.
L'últim dels grups és el dels inclassificables i en el trobem des de llocs per compartir diapositives com Slideshare fins Foursquare, Glowbl o Issuu. Tots els mitjans superen l'avaluació excepte la xarxa francesa Paris.onvasorti.com
La llista dels top ten l'encapçala la xarxa per compartir música SoundCloud, seguida de Google+, Pheed, Vimeo, Twitter, Grooveshark, Scoop.it, Spotify, Facebook i Tumblr.
També es destaca un conjunt de 5 plataformes a les quals cal seguir de prop per presentar característiques que puguin fer-les molt recomanables per a les biblioteques, i que són Pearlstrees, Glowbl, Flipboard, Pinterest i Flipagram. Aquesta última és més un complement a Instagram o Facebook que una xarxa en si.
El treball resulta de gran utilitat no com a lectura seqüencial sinó com a obra de referència a l'hora de seleccionar un mitjà social específic per aconseguir els objectius que s'hagi marcat la biblioteca en els mitjans socials. És interessant per tant observar que aquest tipus de recursos són de gran utilitat a l'hora de dissenyar un pla de màrqueting en mitjans socials, ja que ajudarà a seleccionar la plataforma més adequada per als nostres objectius.
Al treball li cal un índex, precisament per facilitar aquesta utilitat d'obra de referència, i de vegades els autors els ballen els números, no sabem si per problemes en comptar o per afegir o eliminar mitjans a última hora. També ens hem quedat amb les ganes de saber a quina xarxa correspon la fitxa nª 18. No obstant això això no afecta a la comprensió del text.
