La Belle inutile

A tocar de la frontera francesa, la ciutat catalana de Figueres té una immensa fortificació militar del segle XVII, anomenada Castell de Sant Ferran. Amb una capacitat prevista per a 6.000 soldats, va ser dissenyada per plantar cara a una possible invasió francesa en la nova frontera de 1659. La immensa obra va ser iniciada però no finalitzada, a causa de la manca crònica de recursos econòmics; i especialment perquè va quedar obsoleta abans d'hora: la tecnologia militar va canviar, i ja no tenia sentit construir una fortificació d'aquelles dimensions. Posteriorment, en una de les seves nombroses rendicions, va ser titllada pels militars francesos de Belle inutile. Bonica i impressionant, però inútil.

Abordar una ressenya d'una obra que conté dos-cents enllaços sobre digital curation, sota una classificació primària i un fred ordre alfabètic, també recorda gestes històriques. Màxim quan la mateixa plataforma de coneixement, anomenada Digital Scholarship, també presenta altres recursos de vastes dimensions: Digital curation bibliography: preservation and stewardship of scholarly works; Institutional repository and ETD bibliography 2011; Scholarly Electronic Publishing Bibliography 2010; i Research Data Curation Bibliography.

Creada l'any 2005 per Charles W. Bailey Jr., Digital Scholarship proporciona "informació i comentaris sobre copyright digital, gestió digital, repositoris digitals, accés obert, comunicació científica, i altres fonts d'informació digital". Ambiciosa tasca la que duu a terme l'editor Bailey, que com anuncia el seu prolífic perfil té més de 30 anys d'experiència, incloent-ne 24 en gestió de biblioteques universitàries, a banda de nombrosos guardons i responsabilitats en publicacions científiques.

L'última versió de la Digital curation resource guide, datada el 12 d'agost de 2012, és una llista de 212 recursos a Internet en llengua anglesa, amb especial fixació en aspectes de preservació digital. Agrupa els seus continguts en tretze blocs temàtics, precedits d'una brevíssima introducció i culminats amb dos apèndixs prescindibles. En traducció lliure, els blocs són "programes acadèmics"; "llistes de discussió"; "formats i guies"; "glossaris"; "metadades"; "models"; "institucions"; "polítiques"; "gestió de dades per a la recerca"; "blocs"; "serveis comercials"; "eines i programaris"; i "formació permanent".

El lector especialitzat ja haurà intuït els pros i contres d'una bibliografia corrent especialitzada com la que es presenta. La selecció de Bailey té aparença d'eina magnífica, que pot servir per iniciar els neòfits en un món desconegut, i que deu costar a l'autor uns esforços admirables de temps i energies. Un instrument que hauria de servir per reduir la infoxicació en una matèria –gestió de continguts digitals– que genera dades i papers molt per sobre de les previsions de les lleis de Price.

Els enllaços són nombrosos i majoritàriament actualitzats, i sempre que es pot remeten al recurs que és d'interès de manera directa (si es tracta d'un màster en preservació digital, a la web del màster, no a la universitat que l'imparteix). El criteri d'inclusió és selectiu, però no s'especifica una política al respecte. Per tant, entenem que l'autor analitza en solitari el que es va publicant sobre el tema, i l'afegeix a la bibliografia si creu que té interès pel sector. En conseqüència, tot i no oblidar cap dels recursos essencials, la selecció acaba essent parcial (a l'apartat de programari s'hi inclou l'enllaç a DSpace i Fedora, però no a Eprints o Omeka, per exemple); bàsicament des d'un punt de vista estatunidenc (dels 12 programes acadèmics seleccionats, 10 són dels EUA –els altres 2 britànics–); i presenta algun recurs superat (el cèlebre model OAIS està efectivament descrit a la ISO 14721 de 2003, però ha estat revisat en la mateixa norma d'agost de 2012 –potser dies més tard a la publicació de la guia–). Lamentablement, s'ha detectat dos enllaços trencats (Syracuse University; eDepot).

Contràriament al que caldria esperar d'una eina bibliogràfica ambiciosa, no aporta cap valor afegit a la selecció dels recursos: un resum, un comentari, una valoració qualitativa, un impacte, una ressenya, la data de consulta del recurs, la seva citació completa. Alguna cosa que ajudi a valorar si el recurs enllaçat s'ajusta a les necessitats de l'usuari. Com en el cas de la fortalesa figuerenca de Sant Ferran, la guia de recursos sobre gestió de continguts digitals de Bailey és una gran obra, que respon a un interès real però a partir d'un mètode romàntic. Com insinuava molt educadament Amadeu Pons en una ressenya anterior d'una obra similar del mateix autor, la pregunta inevitable és si té sentit en l'era d'Internet una bibliografia d'aquestes característiques, completa i valuosa però sense més valor afegit que la presentació alfabètica de dos-cents recursos a Internet, i que a més de la seva subjectivitat intrínseca, al dia de publicar-se corre el risc de quedar obsoleta. Volia combatre la infoxicació, i n'acaba produint.