L'escenari de la publicació digital

JISC (2011). Digital Monograph Technical Landscape: Exemplars and Recommendations. http://jiscpub.blogs.edina.ac.uk/final-report/ [Consulta: 28/11/2012]

L'any 2011 el Joint Information Systems Committee¹ (JISC) del Regne Unit va iniciar, dins del marc del Repository Infraestructure Programme, l'elaboració d'un estudi que havia de servir per explorar el potencial que el format ePub², d'edició i publicació de llibres digitals, podia oferir quan a l'edició acadèmica, si finalment aquest és adoptat de forma generalitzada a les universitats. L'informe que avui ens ocupa és el treball final resultant d'aquest estudi.

L'estudi presenta, doncs, un estat de la qüestió quan a l'edició de llibres digitals des de diferents punts de vista, contemplant tant el que ha estat el mercat d'aquests continguts, com el seu us acadèmic. Com a colofó ofereix també una sèrie de recomanacions per millorar-ne la implementació en l'educació superior. En molts casos no es defuig oferir una perspectiva històrica que facilita la comprensió de la situació actual.

L'abast del document és molt ampli i els aspectes tractats molt diversos, fet que fa que no es pugui aprofundir molt en cada un d'ells, per oferir en canvi una visió prou àmplia quan a l'edició de llibres digitals. Aquesta manca d'aprofundiment es veu també compensada per una bona quantitat d'enllaços on ampliar la informació que ens presenta.

Des del punts de vista del mercat, si bé es pot considerar que el primer projecte d'edició de llibres digitals és el projecte Gutenberg³ nascut l'any 1971, i que la presència de lectors i llibres digitals no és precisament nou, si que es reconeix que va ser la presentació per part de Amazon del seu lector Kindle l'any 2007 el que va posar el punt de partida cap a l'edició i disponibilitat, més o menys generalitzada, de llibres digitals. Kindle va oferir, en el seu moment, el que molts trobaven a faltar per una implementació global d'aquest format de lectura: disponibilitat d'un ampli catàleg de títols, un dispositiu mòbil adaptat a la lectura i amb un alt grau d'autonomia i un format d'arxiu orientat al llibre digital (un format propietari, però).

A partir d'aquell moment la disponibilitat de títols i dispositius de lectura s'ha multiplica, així com la xifra de vendes de llibres en format digital en diferents països.

Un fet destacat que, sense cap mena de dubte, està ajudant a aquesta forta pujada ha estat l'adopció quasi generalitzada d'un format d'arxiu obert, orientat a l'edició de llibres digitals: el format ePub. Aquest format parteix de la base de reaprofitar altres estàndards obert d'edició de continguts, com poden ser XHTML o HTML5⁴ en la seva versió més recent, tots ells nascuts de l'entorn web. D'aquí que alguns diguin que un llibre en format ePub és un web en una capsa.

La implementació dels DRM⁵ o el fenomen de l'autoedició (entre d'altres) també son tractats en l'estudi. Del primer se'n destaca la pugna entre editorials i biblioteques quan a la gestió del préstec de llibres digitals. Limitat per algunes grans editorials es percep com un retrocés en la lliure circulació i accés als llibres que sempre han ofert les biblioteques, i en particular una oportunitat per afavorir la disponibilitat d'obres orfes. Quan a les plataformes d'autoedició, en destaca la disponibilitat actualment de múltiples plataformes d'edició (com ara blogs, wikis, etc...) o plataformes comercials orientades a l'autoedició de continguts acadèmics, com pot ser Flat World Knowledge⁶, que ofereixen altres possibilitats als autors que es poden decantar cap a aquests nous entorns, enfront dels processos d'edició més tradicionals.

Quan a l'àmbit acadèmic, l'informe destaca alguns aspectes concrets que estan marcant el ritme d'adopció dels llibres digitals, com ara el desig de la comunitat acadèmica d'accedir directament als continguts mitjançant Internet a partir d'eines de cerca, el gran impuls que està tenint el moviment Open Access o el potencial que ofereixen els nous formats d'edició quan a la integració de continguts multimèdia i la interacció amb el lector.

No obstant, també es posa de manifest algunes de les dificultats que sorgeixen a l'hora d'adoptar formats com l'ePub, principalment centrades en algunes mancances a l'hora de tractar o adaptar continguts de caràcter tècnic, com ara la formulació matemàtica (tot just està resolta en les darreres versions d'ePub), el fet que encara no es disposi de forma generalitzada de dispositius de lectura en color, les eines encara rudimentàries i poc estandarditzades que es disposen per treballar sobre els documents o els problemes que sorgeixen a l'hora de citar fragments de texts.

Aquesta dificultat es veu reflectida en una forta presència encara del format PDF en l'àmbit acadèmic, que ofereix una reproducció fidel de la pàgina en format paper del llibre. Una mostra en son les plataformes de venda i subscripció a llibres digitals que es citen a l'informe (Cambridge Collections Online⁷, Springer eBooks⁸ i Vital Source⁹) molt orientades encara a servir continguts en format PDF, malgrat que de mica en mica es van apropant als nous formats de publicació.

En aquest context, cal destacar també la dualitat de lectura que es produeix en l'àmbit acadèmic, més que en altres, on es combina l'accés digital al llibre amb la seva lectura en paper. Si bé del format digital se'n valora sobretot la portabilitat, el ritme d'adopció de noves tecnologies d'edició fa que encara hi hagi una important comunitat que continua combinant el digital amb el paper. Aquest fet, però, tindrà els dies comptats, si tenim en compte les necessitats de la comunitat acadèmica, orientada cada cop més al consum digital, així com el ràpid desenvolupament que s'està portant a terme quan als entorns d'edició i de lectura digitals.

En base a l'anàlisi l'informe aporta deu recomanacions que s'haurien de portar a terme per facilitar l'adopció dels llibres digitals en format ePub en l'àmbit acadèmic:

1. La implementació de eines de cerca i de descoberta aprofitant la disponibilitat de continguts elaborats amb estàndards oberts i estructurats.
2. La implementació d'eines que permetin la referència de continguts en format ePub.
3. L'enriquiment dels continguts amb dades enllaçades.
4. La disponibilitat de plugins que permetin la generació de continguts en format ePub des de diferents processadors de textos.
5. La disponibilitat d'eines que permetin la migració de formats estructurats, com poden LaText o MathML cap al format ePub.
6. La millora de les eines de treball sobre els documents, com poden ser les anotacions als textos.
7. Experimentar amb eines d'autoedició, els seus formats, les seves possibilitats i la seva adopció dins dels fluxos de publicació.
8. Implementació de serveis d'agregació de continguts, que en millorin la visibilitat i l'accés.
9. Incrementar i maximitzar la disponibilitat d'obres orfes.
10. Oferir recursos, com ara estudis o programes, que ajudin a les organitzacions a entendre i identificar els canvis que s'estan portant a terme en el seu entorn.

L'extensió de l'estudi i l'amplitud dels aspectes tractats ofereix una bona oportunitat per copsar l'escenari de la publicació digital de forma resumida, destacant-ne els seus trets essencials que es poden ampliar posteriorment gràcies a la quantitat d'exemples que ens ofereix.

1. http://www.jisc.ac.uk/
2. http://idpf.org/epub
3. http://www.gutenberg.org/
4. http://dev.w3.org/html5/spec/single-page.html#html-vs-xhtml
5. Digital Rights Management (gestió de drets digitals). Es tracta de tecnologies que s'implementen sobre continguts digitals orientades a limitar-ne els usos, com ara pot ser, permetre'n l'ús només durant un temps limitat, no permetre'n la transmissió, etc ...
6. http://www.flatworldknowledge.com/
7. http://cco.cambridge.org/public_home
8. http://www.springer.com/librarians/e-content/ebooks?SGWID=0-40791-0-0-0
9. http://www.vitalsource.com/Pages/home.aspx