Versió per a imprimir
Assumpta Bailac
Biblioteques de Barcelona
Future Libraries Programme (2012). Museums, Libraries and Archives Council (MLA) and the Local Gouvernment Association (LGA). 27 June 2012. London: LGA. <http://www.local.gov.uk/web/guest/culture-tourism-and-sport/-/journal_content/56/10171/3510698/ARTICLE-TEMPLATE>. [Consulta: 11/07/2012].
"The future libraries Programme" és una nova iniciativa, promoguda per al MLA –el departament de museus, biblioteques i arxius del govern- i l' administració local anglesa, a través del Local Government Group, amb l' objectiu de proposar criteris i solucions imaginatives per abordar la necessitat de reduir les aportacions públiques locals a les biblioteques. No només s' ha buscat l'estalvi, el concepte clau de tot el procés ha estat "racionalitzar".
El Programa es construeix a partir d' una convocatòria per a projectes de "millora" municipals, estimulant la cooperació entre diferents entitats locals. Se'n presenten més de 50, amb la participació de més de 100 ajuntaments. D'aquests 50 se'n seleccionen 10. Els ajuts del Programa són de suport tècnic i econòmic a la formulació i implementació inicial dels projectes seleccionats.
L'informe s'estructura en dues parts. La primera part està orientada a remarcar criteris, en els àmbits on introduir canvis i amb els elements claus que cal garantir en el procés. La segona inclou la informació concreta dels 10 projectes seleccionats.
Els quatre àmbits on es recomana situar els processos de canvi són:
- 1.- Els punts de servei
- 2.- Els nous models de provisió de servei
- 3.- La cooperació, més enllà de les divisions administratives
- 4.- La implicació de la comunitat en la gestió
- Molts ajuntaments han començat per racionalitzar i adequar el parc d'equipaments, identificant aquells serveis ineficients o analitzant els usos de les biblioteques per aplicar reducció horària.
-
Els ajuntaments han de poder demostrar que, amb la racionalització proposada, es continua donant resposta a les necessitats dels usuaris de la biblioteca, especialment a les d'aquells col·lectius més necessitats. Per fer aquest anàlisi és bàsic treballar amb dades objectives. - Buscar noves formes de provisió de servei, amb nous col.laboradors en el tercer sector o en l'àmbit privat, o buscant aliances amb municipis veïns, bàsicament serveis interns, tècnics o de gestió, han estat també línees de treball encetades pels ajuntaments anglesos. En aquestes actuacions cal assegurar que es compleixin les obligacions que la Llei (Public Libraries and Museum Act 1964) fixa per als ajuntaments.
Les 10 condicions necessàries per a generar el canvi -tal i com les classifica l'informe-, que podem agrupar en organització estratègica, capacitats internes, informació de base i relació amb la comunitat, són:
- 1.- Lideratge i implicació política i directiva del procés, amb comprensió del què vol la comunitat i la valoració de les necessitats, en el context d' ajustos i en el marc legal.
- 2.- Nou model de governança, amb transparència i avaluació ("accountibility"). Cal assegurar bé el marc de cooperació i els sistemes de gestió i econòmics que s' utilitzaran.
- 3.- Connexió dels serveis bibliotecaris amb les prioritats de les polítiques locals. Cal demostrar que la biblioteca pública pot contribuir als objectius estratègics del territori.
- 4.- Capacitació interna. Cal reforçar la capacitat de gestió, financera i legal dels gestors. Els equips i els representants sindicals han d'estar informats i conèixer les implicacions del canvi.
- 5.- Les oportunitats digitals, en aspectes com el carnet únic, les estratègies de màrqueting de serveis, el llibre electrònic i els serveis en línea o la vinculació dels usuaris en el projecte de la biblioteca.
- 6.- Coneixement d'experiències d' altres serveis en relació a com han abordat la situació.
- 7.- Anàlisi de les necessitats de la comunitat, especialment de determinats col.lectius. Hem de disposar de dades objectives i poder fer projecció de futur.
- 8.- Coneixement dels costos de cada servei, amb dades i indicadors que permetin la comparació.
- 9.- Vinculació amb els usuaris i la comunitat, amb un bon pla de comunicació i un sistema d' informació de tot el procés. És important prioritzar la informació dels beneficis a l'objectiu d' estalvi.
- 10.– Implicació de tots els agents vinculats a la biblioteca (usuaris, treballadors, proveïdors...) en el procés.
La informació dels 10 projectes, amb la participació de 39 ajuntaments, que conforma la segona part de l'informe, inclou un resum de les propostes, així com les respostes a un qüestionari amb 8 preguntes de valoració de tot el procés.
Les propostes que han emergit del treball tenen a veure amb:
- Prestar serveis en xarxa de formes diferents als punts de servei convencionals
- Buscar proveïdors externs diferents als actuals (sector privat o tercer sector)
- Compartir serveis amb altres governs locals
- Facilitar a les comunitats la implicació en la gestió de la biblioteca
Per assegurar els diferents projectes cal:
- Temps per implementar i consolidar els canvis
- Compromís dels responsables locals del servei, polítics i gestors
- Qualitat en la gestió dels processos
- Anàlisi estratègica de les necessitats
- Compromís i comunicació amb la comunitat i els mitjans de comunicació de l'entorn
- Buscar suport extern per al canvi
- Identificació clara dels costos i beneficis de les noves propostes
És rellevant tenir present que algunes iniciatives poden comportar una inversió inicial, però que cal valorar que aquest esforç pot racionalitzar després les despeses de funcionament.
De l'Informe m'agradaria destacar dos aspectes: el valor de la metodologia utilitzada, basada en la cooperació i la participació dels implicats en el servei bibliotecari, i la constatació que molts dels projectes proposen accions que a Catalunya, i molt especialment a la província de Barcelona, són realitats molt consolidades (treball en xarxa, serveis de suport centralitzats...).
Tot i això, el document pot ajudar a inspirar als responsables polítics i directius del nostre sistema. La necessitat de control de la despesa afecta tots els serveis públics.
Les biblioteques públiques creiem en la necessitat de contenció i control, però tenint molt present que els 15 euros per habitant, que és el què costa el funcionament de les biblioteques a la ciutat de Barcelona, són costos equilibrats tenint present l'impacte social que té el servei, especialment en les actuals circumstàncies.
Volem i podem fer més amb el mateix, seria la nostra màxima en aquests moments.
En el nostre entorn hi ha espai per a la racionalització en la gestió de les biblioteques. I aquest procés de millora s'ha de fer amb totes les administracions públiques implicades. També hi ha espai per a la millora dels serveis i de les fonts de finançament, obrint més vies de cooperació amb altres agents, públics i privats. Les ciutats han d'analitzar i proposar iniciatives partint de la seva pròpia realitat, racionalitzant els recursos del conjunt de les seves xarxes. I no podem oblidar que la gran oportunitat de millora ha de venir de l'entorn digital. La dimensió virtual dels recursos i serveis ens ha d' orientar en aquest camí que hem de recórrer. I l'Informe recull algunes propostes en aquesta direcció.
