Accés a la recerca de qualitat: assignatura pendent i clau de futur de les pimes i microempreses

Les petites i mitjanes empreses (pimes) i les microempreses constitueixen les tipologies d'empreses més nombroses en les economies del coneixement i desenvolupen un rol clau en la innovació. Per aquest motiu determinar el nivell d'accés i l'ús de la informació tècnica i derivada de la recerca per part d'aquestes empreses, identificar les dificultats i barreres, així com quantificar els costos, els beneficis i el valor assignat és bàsic per la viabilitat dels processos innovadors i per a les pròpies pimes. Aquest és l'objectiu de l'informe danés, Access to Research and Technical Information in Denmark elaborat per la Danish Agency for Science, Technology and Innovation i la Denmark's Electronic Research Library. La investigació ha estat realitzada a partir de qüestionaris en línia breus a un centenar d'empreses i una vintena d'entrevistes en profunditat a professionals investigadors o gestors d'empreses innovadores, sovint de recent constitució vinculades a incubadores i a empreses col·laboradores de l'administració.

Entre els principals resultats de l'estudi destaca la dependència, per part de les pimes daneses que desenvolupen activitats d'innovació, de la informació externa resultat de les activitats de recerca acadèmica i finançada amb fons públics. Més concretament, la investigació posa de relleu la importància dels articles de recerca, les normes científiques i tècniques i de la informació de productes i processos tècnics com les tipologies d'informació més rellevants per a les pimes enquestades, seguides de les investigacions de mercat, els informes de mercat de sectors i productes, la informació legislativa i regulatòria i les publicacions sectorials i professionals. Altres tipologies rellevants són les patents, les tesis i treballs d'investigació, els informes tècnics dels governs, les publicacions de congressos i les obres de referència.

Els articles de recerca són considerats com la font més important per un 48% dels participants. Aquests materials els proporcionen les bases científico-tècniques i la comprensió sobre els possibles desenvolupaments comercials. Segons recullen els autors, un 38% dels productes desenvolupats els darrers tres anys s'haurien endarrerit o no s'haurien desenvolupat sense la disponibilitat de literatura acadèmica i els retards es xifren en 2.2 anys, cosa que traduïda en vendes suposaria pèrdues de gairebé 5 milions d'euros.

En l'entorn objecte d'anàlisi l'accés als documents complets d'articles de recerca, a investigacions i a informes de mercat de productes i sectors planteja dificultats prou destacables. En el cas de la investigació de mercats i la informació de productes i indústries que aporten la visió de viabilitat comercial i de demanda del consumidor, les dificultats d'accés creiem que es poden explicar parcialment pel seu caràcter d'investigació feta a mida, propietària i de difusió molt limitada i al seu elevat cost econòmic. Resulta potser més rellevant (i sorprenent), la dificultat d'accés als articles: en el cas dels articles, en el 55% dels casos els participants tenen problemes per obtenir-ne el text complet. Aquest rati l'hem de considerar molt elevat si tenim en compte que la meitat de les empreses participants són iniciatives emprenedores que formen part d'incubadores concebudes per accelerar-ne el creixement i que disposen d'una sèrie de recursos com accés a xarxa de contactes —institucionals, universitaris, d'empreses de major dimensió—, accés a informació i coneixement especialitzat, i que tenen una posició més avantatjosa que la majoria d'empreses. Les causes de les principals dificultats d'accés al text complet dels articles de recerca deriven, segons recull l'estudi, del fet que sovint es localitzen els articles però cal pagar per obtenir-ne el document complet, o que s'ha buscat l'article en línia però no s'ha sabut localitzar o bé que es desconeix com localitzar-lo. Les despeses destinades a l'adquisició d'articles de recerca en modalitat de subscripcions a revistes personals o corporatives i d'articles on demand és inferior als 900€ anuals, i les vies més emprades per accedir a articles de recerca són les subscripcions personals, la biblioteca interna, els repositoris institucionals gratuïts, les revistes d'accés obert o les associacions professionals. Les eines que s'utilitzen per identificar articles de recerca rellevants van de cerques a buscadors universals bàsicament Google, buscadors especialitzats tipus Google Scholar o PubMed, citacions bibliogràfiques de publicacions a recomanacions de col·legues. El temps destinat a localitzar articles de recerca és de mitjana de 51 minuts, el que en termes econòmics suposa destinar uns 123 euros de mitjana a l'obtenció de cada article, temps que ben segur va en detriment del temps destinat a l'anàlisi i tractament posterior de la informació.

Els resultats de la investigació evidencien que hi ha oportunitats per millorar el nivell d'alfabetisme i competència informacional de les empreses participants i per innovar en formules que els permetin superar les traves actuals d'accés a la producció científica a un cost raonable. Les possibles solucions proposades pels autors de l'estudi passen per comprar de forma consorciada recursos d'informació, ampliar les llicències de les bases de dades científiques de les universitats a les pimes a través de les biblioteques de recerca, establir ajuts públics als que puguin acollir-se les empreses i promoure la publicació en obert convertint-la en obligatòria en el cas de les investigacions finançades amb fons públics. Ens trobem davant una tipologia d'empresa intensiva en informació i coneixement que degut a la seva dimensió no té accés a les plataformes de recursos d'informació de les grans corporacions o institucions acadèmiques –l'ús de bases de dades comercials per accedir a literatura científica i de recerca només s'utilitza en un 39% dels casos–, però és un dels elements més dinàmics del teixit empresarial. Els imports dedicats a adquisició d'informació evidencien que les partides pressupostàries són escasses. Les empreses en qüestió no semblen desenvolupar activitats sistemàtiques de vigilància de l'entorn que els permetin actuar de forma anticipatòria tot i ser conscients que només localitzen una part de la informació potencialment rellevant amb els processos i recursos emprats actualment.

A partir dels resultats de l'estudi cal pensar que les estratègies per a resoldre les les mancances identificades per la investigació han de passar per emprendre mesures que posin a l'abast de les pimes solucions multidisciplinars i integrals que donin resposta a les necessitats d'informació àmplies i difuses associades a la innovació a través de l'accés a les grans plataformes i a agregadors de múltiples bases de dades amb continguts premium i també a continguts de qualitat en obert que cobreixen la vessant d'accés als darrers avenços de les diferents microdisciplines i a l'aplicació pràctica pensats per a usuaris de l'àmbit corporatiu. Aquestes propostes han d'anar més enllà del simple accés ràpid a informació rellevant i han de permetre millorar la productivitat de l'investigador i del gestor de projectes de recerca, optimitzar els processos associats a la investigació i guanyar en eficiència potenciant el treball col.laboratiu entre d'altres. En aquest sentit cal recordar, per exemple, que segons l'estudi publicat per Elsevier (2010) es pot xifrar en un 15'3% l'estalvi en recerca i desenvolupament obtingut de l'ús de recursos d'informació de pagament que acceleren els processos de negoci, i la seva no disponibilitat comporta una davallada en el desenvolupament de projectes i en l'eficàcia en respondre a les necessitats dels clients.