Asunción Esteve Pardo
Professora agregada
Departament de Dret Privat
Universitat de Barcelona (UB)
Cueva, Javier de la; Méndez, Eva (2022). Open science and intellectual property rights: how can they better interact?: state of art and reflections: report of study. [Luxembourg]: Publications Office of the European Union. 139 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/info/publications/open-science-and-intellectual-property-rights_lt>. [Consulta: 05/10/2022].
Aquest informe, presentat l’abril de 2022 a la Direcció General per a la Recerca i Innovació de la Comissió Europea, és un estudi sobre el valor dels drets exclusius de propietat intel·lectual sobre els resultats de la recerca (les patents, el copyright, les marques i els secrets industrials) i el seu efecte sobre el desenvolupament de la ciència oberta. Els seus autors són Javier de la Cueva, advocat especialitzat en propietat intel·lectual i Eva Méndez, professora del Departamento de Biblioteconomía i Documentación de la Universidad Carlos III i, actualment, vicerectora adjunta de Política Científica d’aquesta universitat en l’àmbit de la ciència oberta.
L’objectiu de l’informe és aportar recomanacions per garantir la coexistència entre el reconeixement d’aquests drets de propietat intel·lectual i l’accés a la ciència oberta, dins del marc establert per la legislació. La idea que hi ha al darrere de l’informe és que la ciència ha de ser «as open as possible, as closed as necessary» i té com a finalitat aportar mesures concretes per fer possible que la ciència sigui el suficientment oberta sense impedir que tingui certs límits legítims.
Els autors tenen una reconeguda trajectòria professional que avala un sòlid coneixement de la importància d’aquest tema. No obstant, des del punt de vista legal, es constata una aproximació als drets de propietat intel·lectual una mica esbiaixada que respon al posicionament crític d’un sector de la doctrina espanyola i internacional. Les fonts bibliogràfiques que utilitzen els autors són, principalment, publicacions sobre els temes que aborden, com també informes i declaracions institucionals de la Comissió Europea, la UNESCO i altres instàncies relacionades amb la ciència i la difusió del coneixement, relacionades amb la protecció dels drets de propietat intel·lectual i l’impuls a la ciència oberta.
L’informe compta amb una completa introducció, que presenta els seus objectius i avança el seus resultats, i s’estructura en sis seccions. La primera secció descriu, com a punt de partida, el dret a la ciència com un dret fonamental. Sobre això cal objectar, que tal com els mateixos autors assenyalen, la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea no reconeix expressament aquest dret amb caràcter fonamental, donat que el seu art. 13 es refereix a la llibertat de les arts i de les ciències. És el deure dels poders públics, reconegut en vàries Constitucions europees, fomentar l’accés dels ciutadans a la ciència, el que justifica que els governs adoptin mesures per facilitar que la ciència finançada amb fons públics sigui el suficientment oberta.
A la segona secció, els autors descriuen el desenvolupament de la noció de ciència oberta i el paper que han desenvolupat la Comissió Europea i institucions com ara l’OCDE i la UNESCO per aconseguir la seva implantació i desenvolupament a Europa. També es descriuen els resultats que ha aconseguit la implantació de la ciència oberta en relació amb l’accés obert a les publicacions i amb les dades científiques, i els nous criteris per avaluar la qualitat de les publicacions.
La tercera secció de l’informe se centra en la descripció dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta secció dedica un primer apartat a la justificació i origen dels drets de propietat intel·lectual, amb base en teories filosòfiques (Locke, Kant, Hegel). Es troba a faltar a l’informe la cita a grans juristes (com Gierke o Kohler) que van fonamentar la teoria dels drets sobre els béns immaterials i van justificar la seva protecció per drets de propietat. A continuació, l’informe exposa els pros i contres que comporta el reconeixement dels drets de propietat intel·lectual sobre els resultats científics i posa èmfasi en la dificultat de comprovar si el reconeixement d’aquests drets aconsegueix el seu objectiu de promoure la creació i innovació. En aquesta mateixa secció, s’exposa el contingut i durada del copyright i es proposa la creació d’una organització que ostenti la titularitat dels drets de copyright d’autors científics per tal de divulgar el coneixement de les seves aportacions. Es descriu també, de forma molt succinta, en què consisteix el dret de patent sobre les invencions tècniques i els requisits per a la seva concessió, així com els efectes de les patents sobre la innovació i explica la dificultat de comprovar si aquests drets acompleixen la seva finalitat d’impulsar la innovació i el desenvolupament tecnològic. Finalment, es descarta que els drets de marca puguin suposar un obstacle a l’accés a la ciència i es posa de relleu la clara incompatibilitat entre els secrets industrials i la ciència oberta.
La quarta secció de l’informe exposa mesures concretes per aconseguir una millor interacció entre la ciència oberta i els drets de propietat intel·lectual. En concret, les vies que proposa l’informe són: (1) l’accés obert a les publicacions científiques mitjançant un canvi en el model d’oligopoli que caracteritza actualment els grans grups editorials; (2) la utilització de les dades científiques conforme als denominats principis FAIR –findable, accesible, interoperable i reusable– per facilitar la seva reutilització i difusió per la comunitat científica; (3) la implantació del model de les llicències lliures, inicialment usada en el programari, per a la lliure difusió de les creacions científiques amb la finalitat d’evitar la restricció que els imposa, per defecte, el copyright. L’últim apartat d’aquesta secció se centra en la descripció dels drets de propietat intel·lectual sobre la interfície, l’anàlisi dels enllaços com a possible infracció del copyright sobre el contingut enllaçat i la nova excepció de «mineria de textos i de dades» als drets de copyright, introduïda per la Directiva 2019/790 de drets de autor i drets afins en el mercat únic digital.
La cinquena secció de l’informe descriu la dificultat de concretar en què consisteix el lema que la ciència oberta ha de ser «as open as possible, as closed as necessary». Distingeix entre els límits a la informació científica que sorgeixen per la naturalesa mateixa de la informació (la que afecta la intimitat, l’honor de les persones, els secrets de seguretat nacional, etc.) i els límits a la informació científica que imposen els titulars de drets de propietat intel·lectual i secrets industrials. També assenyala l’informe de quina manera les llicències Creative Commons permeten una graduació entre l’ús més lliure o més tancat d’obres protegides per copyright, mentre que aquest model de llicències no existeix en el cas de les patents. Conclou l’informe que la ciència oberta no comporta una obertura indiscriminada, però que les raons que justifiquen els seus límits han de ser raonables.
L’informe conclou amb un resum dels seus resultats i recomanacions, exposats de forma clara i concisa.
En el seu conjunt, l’informe aporta una visió completa dels diferents drets de propietat intel·lectual i la seva incidència com a possibles restriccions a la ciència oberta. En algunes ocasions, l’informe incorre en certa imprecisió –per exemple, quan explica la protecció de les bases de dades per drets de propietat intel·lectual– o empra termes del llenguatge de programació que dificulten la comprensió d’alguns apartats. També cal assenyalar que algunes recomanacions de l’informe són massa àmplies o poc realistes –com succeeix amb la proposta de certs canvis legislatius en el marc de la Unió Europea o la creació de l’oficina Free Intellectual Property Rights and Open Science per organitzacions europees–. Però l’informe aconsegueix el seu objectiu de plasmar la difícil coexistència entre el reconeixement dels drets de propietat intel·lectual i el desenvolupament de la ciència oberta.
© Imatge inicial de John Hain a Pixabay