Versió per a imprimir
Wouter van de Klippe, Alfredo Yegros, Tim Willemse i Ismael Ràfols
Centre for Science and Technology Studies (CWTS)
Leiden University
CORE Seminar (7è: 2022: Barcelona). Recerca en salut mental: repensant les prioritats?
Programa disponible a: <https://ja.cat/RfgEk>. [Consulta: 29/03/2022].
La salut mental i el benestar estan íntimament vinculats a una àmplia gamma de factors ambientals i socials. En conseqüència, les maneres en què els investigadors s’aproximen, entenen i confronten la salut mental haurien de ser àmplies, anant des dels mecanismes biofisiològics que sustenten la funció cerebral fins als determinants socials que l'alteren. La importància de l’entorn social ha estat mostrada, per exemple, pels efectes del confinament de la COVID sobre la salut mental on la por, els canvis sobtats en els hàbits quotidians, els rols familiars, la violència domèstica, l'esgotament laboral, etc., han afectat el benestar mental.
Davant d’aquesta multiplicitat d'efectes, la recerca en salut mental hauria de consistir en una gran diversitat de temes, disciplines, enfocaments i mètodes. Aquesta diversitat suscita la qüestió de la priorització. Fins a quin punt s'haurien de dirigir més esforços de recerca cap a la prevenció, la rehabilitació o la comprensió dels determinants socials de la salut, en comparació amb la terapèutica o les neurociències?
En col·laboració entre Vinnova (l’agència d’innovació de Suècia) i el Centre for Science and Technology Studies (CWTS) de la Leiden University, hem dut a terme un estudi per intentar entendre aquest panorama, amb l'objectiu d'obrir el debat sobre les prioritats de recerca: com s'hauria de prioritzar la recerca per aconseguir millores en benestar emocional i reduir les malalties mentals?
Sembla que hi ha consens entre els investigadors i els professionals de la salut pública que la salut mental és influïda o determinada per factors ambientals, socials i econòmics; és a dir, per factors com l'entorn laboral, l'entorn natural i construït (presència de contaminació, sistemes de transport, espais verds, com ara parcs); el seu nivell relatiu de pobresa i riquesa, etc. No obstant això, fins a quin punt les prioritats de recerca actuals (en l’àmbit de camps científics) estan alineades amb aquesta perspectiva?
Per abordar aquesta qüestió, hem realitzat entrevistes i grups focals d'experts, així com anàlisis quantitatives de publicacions sobre salut mental. Això ens ha permès comparar les opinions dels experts sobre priorització amb les prioritats actuals segons es manifesten en els temes de les publicacions.
Consens entre experts sobre les necessitats
Per recollir les percepcions sobre quina recerca s’hauria de fer, vam fer entrevistes i grups focals amb experts diversos, inclosos metges, psicòlegs escolars i representants de pacients. En els intercanvis dels grups focals, van sorgir diverses conclusions. Un tema comú de les entrevistes va ser la necessitat d'una recerca sistèmica sobre els determinants socials i ambientals de la salut mental. En particular, els experts van demanar més recerca en:
- Sistemes sanitaris i serveis sanitaris.
- Intervencions psicosocials, més que exclusivament intervencions biomèdiques i farmacèutiques.
- Una perspectiva de la salut mental centrada en tot el recorregut vital, amb especial atenció a la infància i l'adolescència.
En resum, la percepció dels experts és que la recerca en salut mental s'ha centrat molt en enfocaments individuals i biomèdics descontextualitzats. Els experts van argumentar que aquest focus en psiquiatria i neurociència ve donat, en part, per estructures acadèmiques de promoció que prioritzen temes «nous i altament tècnics». Les formes de recerca més contextualitzades, centrades en els determinants socials, són percebudes, en canvi, com a relativament devaluades i poc prioritzades.
Mapatge de les prioritats de recerca a partir de dades de publicació
Al costat d'aquestes anàlisis qualitatives, hem documentat la distribució de la recerca sobre salut mental en disciplines i temes mitjançant dades de publicació (Web of Science) amb una visualització interactiva que permet als usuaris comparar els esforços de recerca de països, organitzacions i finançadors específics.
Figura 1. Perfils disciplinaris en la recerca en salut mental. Consulteu la visualització interactiva per obtenir dades d'altres països, organitzacions o finançadors.
La primera visualització proporciona informació sobre la quantitat relativa de recerca que una unitat (per exemple, un país) publica en determinades disciplines, tal com s'il·lustra a la figura 1, amb Catalunya, la Unió Europea i Suècia. Les dades de publicacions mostren que les disciplines relacionades amb la psiquiatria, les neurociències i la biomedicina constitueixen la part més gran de la recerca, amb al voltant del 60 % - 75 % de tota la recerca. També confirma la percepció dels experts que n’hi ha relativament poca en salut mental en ciències socials, salut pública i polítiques, i en sistemes sanitaris, amb el voltant del 10 % - 20 % de les publicacions en total. Segons els grups focals, aquest baix percentatge es deu a la relativa manca de prestigi acadèmic de la recerca qualitativa i d'implementació entre els finançadors de la salut i els sistemes d'avaluació. Tanmateix, la figura 1 també mostra que Suècia (i altres països nòrdics com podeu veure en la visualització interactiva) té una distribució més equilibrada que Catalunya o la Unió Europea en conjunt.
La segona visualització permet als usuaris comparar la quantitat relativa de publicacions d'un país, organització o finançador sobre 280 temes de recerca relacionats amb la salut mental, tal com es mostra a la figura 2. Amb aquesta descripció més detallada, és possible explorar patrons d'especialització específics i, així, detectar els punts forts o les llacunes de la recerca per a un determinat país o organització. Per exemple, vam poder veure que Suècia està relativament especialitzada en la malaltia d'Alzheimer, assistència sanitària i determinants socials, que Catalunya està relativament més centrada en l'esquizofrènia i el trastorn bipolar, mentre que els EUA són més actius en la recerca de l'autisme. Els mapes també mostren els determinants socials específics de la salut mental estudiats, com per exemple la relació entre la desigualtat racial i la salut mental, l'assetjament escolar, la precarietat laboral o el sensellarisme.
Figura 2. Panorama de recerca de temes específics de salut mental per a Catalunya. Cada node representa un tema de recerca específic com l’addicció a Internet, l’anorèxia nerviosa o l’esquizofrènia. La mida d'un node és proporcional al nombre de publicacions. Els nodes se situen prop de temes relacionats, per exemple amb temes biomèdics a la part inferior dreta, problemes de salut pública a la part inferior esquerra i psiquiatria al centre. Consulteu la visualització interactiva per obtenir més informació d’altres països, finançadors i universitats.
Facilitar la deliberació sobre les prioritats de recerca
Esperem que les comparacions proporcionades per les eines de visualització serveixin per donar suport a les deliberacions entre els responsables polítics i els experts per reequilibrar la investigació en salut mental de manera que contribueixi més efectivament per reduir la quantitat de malalties mentals, així com per promoure el benestar mental.
Adreçar aquests desequilibris en la investigació en salut mental té l'oportunitat de millorar les vides de molta gent. Els finançadors de la recerca i els responsables polítics tenen la responsabilitat de reflexionar sobre si les prioritats actuals atenen o no realment les necessitats i les demandes de la societat.
Nota
Una primera versió anglesa d’aquest text va ser inicialment publicada a LSE Impact Blog.
Aquesta ressenya explora les actuals prioritats de recerca en salut mental, en el context d’una jornada-debat sobre aquest tema, divendres 1 d’abril del 2022, 9:00 a 13:00 a la Casa de Convalescència de l’Hospital Sant Pau.
