Versió per a imprimir
Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Greenhall, Matt (2019). Digital scholarship and the role of the research library: the results of the RLUK digital scholarship survey. London: RLUK. 77 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/07/RLUK-Digital-Scholarship-report-July-2019.pdf>. [Consulta: 19/03/2020].
El món anglosaxó ha encunyat en els darrers anys l’expressió «digital scholarship» per referir-se a l’ús de recursos digitals en la recerca acadèmica. L’informe que ressenyem defineix el terme com «the increasingly diverse application of digital technology to scholarly activity, with a particular emphasis on openness, cross-disciplinary collaboration, and challenging traditional and established methodological norms» (p. 7). Es tracta, doncs, d’un concepte ampli —sense un equivalent clar en castellà— que inclou la creació i manteniment de repositoris, l’adquisició de col·leccions digitals, l’organització d’exposicions virtuals, la preservació digital, la gestió de dades de recerca, el suport a l’accés obert o el desenvolupament de plataformes de descobriment.
Entre gener i abril de 2019, Research Libraries UK —una associació de biblioteques universitàries i de recerca britàniques— va distribuir una enquesta entre els seus 37 membres per conèixer la naturalesa de les activitats d’aquest tipus que desenvolupen, les infraestructures, competències i finançament necessàries per dur-les a terme, i les àrees potencials de col·laboració entre les biblioteques en aquest àmbit.
Els resultats mostren que les biblioteques britàniques estan familiaritzades amb el terme digital scholarship: la majoria (78 %) té una definició de treball, per bé que són definicions imprecises i suficientment àmplies per abastar un extens ventall d’activitats. Part de la dificultat a l’hora de fixar una definició més precisa del terme rau en el fet que els investigadors no l’utilitzen, si bé estan familiaritzats amb les activitats que engloba. El 41 % de les biblioteques té un equip o departament que treballa en aquest àmbit.
Les biblioteques mostren confiança per desenvolupar activitats relacionades amb les col·leccions i la seva posada a disposició dels investigadors en format digital: més del 90 % realitza tasques de digitalització, assignació de metadades, cura de continguts, etc. Per contra, experimenten més dificultats a l’hora de realitzar activitats relacionades amb la conversió de dades d’un format a un altre, el disseny d’interfícies, la impressió 3D o la geolocalització. Aquestes darreres són activitats que desenvolupen menys de la meitat de les biblioteques enquestades i és freqüent que siguin serveis oferts per departaments aliens a la biblioteca.
En aquest sentit, la biblioteca acostuma a ser només una de les diverses unitats dins de la institució que ofereixen serveis de digital scholarship. En la major part dels casos, els projectes emergeixen de peticions dels departaments universitaris —especialment en l’àmbit de les humanitats digitals. Moltes biblioteques estan passant de ser un proveïdor de serveis a actuar com un col·laborador més en el procés de recerca. Veuen l’oportunitat d’ocupar un nínxol de mercat i cada cop dediquen més espai, personal i recursos a aquestes activitats com a catalitzadors de la col·laboració amb els investigadors.
La creació de serveis específics de digital scholarship dins de la biblioteca ofereix beneficis: atorga visibilitat al servei, identificant-lo com a prioritari; ofereix una finestreta única per comunicar-se amb els investigadors; incrementa les possibilitats d’obtenir un pressupost propi; etc. Des del punt de vista del personal encarregat del servei, les biblioteques tenen dificultats per atraure treballadors amb competències avançades en tècniques de visualització (88 %), anàlisi automàtica de textos (85 %), geolocalització (81 %) o estadística (69 %).
El finançament del servei se sustenta, en la major part dels casos, en el pressupost general de la biblioteca (94 %) o en els projectes dels investigadors que sol·liciten el suport de la biblioteca (81 %). En termes generals, es tracta d’una activitat innovadora i només l’11 % de les biblioteques ha dut a terme algun tipus d’avaluació del seu funcionament, per bé que un 6 % addicional el té en ment.
De cara al futur, molts participants albiren un canvi en el rol de la biblioteca passant de ser un proveïdor de serveis a convertir-se en un col·laborador més en el procés de recerca, participant en totes les etapes del seu cicle de vida, des del disseny dels estudis fins a la publicació dels resultats. Existeix la percepció que som en un període de trànsit cap a la centralització dels serveis de suport a la recerca que, actualment, es troben repartits en diverses unitats universitàries.
L’informe conclou amb una sèrie de recomanacions centrades en la necessitat que les biblioteques del RLUK treballin de forma col·laborativa. L’informe, en última instància, ajuda a entendre les múltiples cares que estan adoptant els serveis de suport a la recerca a les biblioteques britàniques de cara a un futur tan atractiu com ple de reptes.
