El Grup d’innovació D ocent en Nutrició Pràctica basada en Recerca i Innovació Docent Responsables (NUTRICIOPRACTICA-RIDoR) és un grup jove creat al 2017.

El nostre GID sorgeix amb l’objectiu de millorar els aprenentatges i l’adquisició de competències sobretot pràctiques dels estudiants dels graus relacionats amb la nutrició i l’alimentació.

Les metodologies d’innovació que aplica el professorat del GID s’enfoquen principalment a millorar les habilitats i destreses dels estudiants i apropar-los a la pràctica professional futura.

A través de les activitats docents desenvolupades en el GID pretenem que els estudiants arribin a ser més competents, reflexius, amb capacitat crítica i científica i d’adaptació als canvis en funció de les necessitats de la societat. A més a més, pretenem alinear la innovació docent i els resultats obtinguts amb valors de la societat.

Hem anat detectant un dèficit per part de l’alumnat en l'elaboració-construcció del relat que doni coherència interna a les obres que els mateixos alumnes produeixen als tallers de la Facultat. Dèficit en la cohesió interna de les obres entre elles, en l’articulació de l’exposició, l’esglaó posterior a l’obra individual. Aportar les eines als estudiants per a construir aquesta coherència interna que anomenem Relat. La unitat de les obres entre elles. Insistir en la construcció com un projecte que doni eines per el desenvolupament del projecte.

Aquestes eines les podem trobar intensificades en la narrativa convencional, literatura i cinema. De la mateixa manera que la narrativa també troba eines per a construir imatges nítides en l’art contemporani. Retroalimentació. 

Donar eines als estudiants i una metodologia al professorat per a construir el relat.

1. Estratificació del Relat. Relat intern dins l’obra. En una obra d’art hi ha un relat que l’estructura internament. Aquí l’ensenyament a la facultat no presenta cap dèficit.

2. Quan l’artista té una certa quantitat d’obres aquestes s’han d’aglutinar conceptualment, buscar una coherència interna, eliminar peces i fer-ne d’altres per donar una imatge única que estructuri el conjunt. Aquí és on s’ha detectat el dèficit i on es pot incidir per dotat a l’alumne de tècniques que ho facin possible. Aquestes tècniques, com ara la diferenciació entre redundància i repetició, es poden extreure de la literatura.

L’artista produeix fragments, les obres, i després ha d’ajuntar i cohesionar aquests fragments per aconseguir un tot, una unitat. Aquest tot té dos nivells, l’exposició i el tema o camí on s’ha de incidir i explicar-se.

Hi ha una necessitat social del relat. La idea de relat ha irromput a la societat, en tots els seus àmbits, provocant una sèrie de necessitats derivades. Tots els àmbits socials reclamen el seu propi relat. Amb aquest projecte volem elaborar les eines per capacitar la construcció del propi relat. Comencem adreçant-nos a l’estudiant de Belles Arts però ambicionem incidir en altres àmbits socials.

El relat el necessita la persona com a individu fins als grups, la política, la ciència...

Obrir vies d’estructurar, cohesionar professorat UB, connexions entre diferents formes de creació artística i àmbits i facultats UB com BBAA, Institut del Teatre, Escac, i la Facultat de Filologia amb la creació literària que no té, a diferència d'altres països on és habitual en les facultats, un espai propi...

L'Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) té com a objectiu principal potenciar la qualitat i la competitivitat internacional de l’educació superior a tota Europa, mitjançant un canvi en les metodologies docents que centra el procés d'aprenentatge en l'estudiant i en l’assoliment de competències. Així, l’objectiu principal del present grup d’innovació docent és el desenvolupament de noves estratègies d’aprenentatge en Química Analítica, tant presencials com no presencials, que impliquin una major participació i col.laboració entre els estudiants en el seu procés d’aprenentatge i mitjançant la utilització de noves concepcions docents com l’ús de dispositius mòbils, la utilització de l’aula virtual o l’aula invertida, etc. Per descomptat, aquestes estratègies docents hauran d’anar acompanyades d’estratègies d’avaluació adequades que evidenciïn el grau d’assoliment i aprenentatge en competències dels estudiants. Així, aquest objectiu general, es pot resumir en diversos objectius concrets:

•    Desenvolupament de noves metodologies docents que potenciïn l’ús i l’aplicació de les TIC, sobretot dels dispositius mòbils i eines web 2.0, en la nostra activitat docent per garantir el correcte seguiment de l’avaluació continuada de l’estudiant i del seu procés d’aprenentatge, i que ens condueixin a poder realitzar una avaluació veritablement acreditativa de l’assoliment de les competències, a més de facilitar una retroacció activa, àgil i constant amb els estudiants. Aquestes metodologies es poden dissenyar també per permetre una major participació dels estudiants a classe (especialment en grups nombrosos), tant des del punt de vista individual com col.laboratiu.

•    Desenvolupar e implementar estratègies docents basades en les metodologies actives com l’aula invertida, estudi de casos i simulacions. Amb l’ús d’aquest tipus d’estratègies, centrades en l’alumne, participatives i basades en situacions reals que tenen com a característiques la complexitat i variabilitat, es pretén implicar l’alumne en un major grau en el seu aprenentatge i fer que aquest sigui més significatiu i proper a les situacions que després hauran de gestionar, així com acostar el contingut a les vivències dels docents o del propis alumnes. Aquest aprenentatge actiu es fomentarà amb la inclusió de retroacció del professor durant el procés docent i incorporarà també estratègies d’avaluació com a part de la metodologia docent.