El verb interferir té significats diferents segons si es fa servir sense pronom (interferir) o com a verb pronominal (interferir-se).
- Quan s’usa sense pronom significa ‘afectar o produir interferències’, i va seguit d’un complement introduït per la preposició en. És incorrecte, doncs, usar la preposició amb per introduir-lo.
El clima interfereix en la vida quotidiana dels habitants d’aquests països. 
El clima interfereix amb la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.
En l’àmbit de la química, però, va seguit d’un complement sense preposició.Un antagonista és un fàrmac que interfereix l’activitat metabòlica d’un enzim, per exemple. - Quan s’usa pronominalment, interferir-se significa ‘interposar-se en el camí d’algú o d’alguna cosa’ (tant en sentit real com figurat), i es pot usar sense complement o amb complement de règim.
Fins que no es van repartir bé la redacció dels punts de la memòria, s’interferien contínuament. Aquest vicerector tendeix a interferir-se en la gestió del rector. Aquest vicerector tendeix a interferir-se amb el rector.
Citació recomanada:
«Règims verbals: interferir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=981> [consulta: 3 desembre 2024].
