Amb el sentit de ‘tenir una cosa i treure’n un profit o un avantatge’, el verb
gaudir sempre s’ha d’utilitzar amb el complement precedit per la preposició
de.
| El prestigi de què gaudeixen aquests grups de recerca és merescut. |
| El prestigi que gaudeixen aquests grups de recerca és merescut. |
| Es pot gaudir d’aquests dies de vacances amb el vistiplau de la cap. |
| D’aquests dies de vacances, se’n pot gaudir amb el vistiplau de la cap. |
| Aquests dies de vacances es poden gaudir amb el vistiplau de la cap. |
En canvi, quan
gaudir vol dir ‘viure’ o ‘fruir’, admet introduir el complement sense preposició.
| Ell sí que gaudeix la vida. |
| Aprèn, comparteix i gaudeix els idiomes! |
En tot cas, al costat del verb
gaudir, del qual sovint s’abusa, hi ha contextos en què es poden fer servir altres verbs, com ara
assaborir,
tenir,
xalar,
passar-s’ho bé,
divertir-se,
delectar-se, etc.
| És un lloc mític per assaborir un bon vi. |
| És un lloc mític per gaudir d’un bon vi. |
| Tenir una bona salut bucodental redueix el risc de lesions musculars. |
| Gaudir d’una bona salut bucodental redueix el risc de lesions musculars. |
D’altra banda, convé recordar que el diccionari normatiu no recull el verb
disfrutar i, per tant, s’ha de substituir per qualsevol de les alternatives anteriors.
| El personal pot gaudir d’una setmana de vacances addicional. |
| El personal pot disfrutar d’una setmana de vacances addicional. |
| Ell sí que gaudeix la vida. |
| Ell sí que disfruta la vida. |