El gerundi és una forma no personal del verb que expressa un fet en desenvolupament, no acabat o no acomplert (gerundi simple).
O un fet que s’ha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans que es produeixi l’acció expressada pel verb principal (gerundi compost, format amb l’auxiliar haver).
Entre els diversos usos correctes del gerundi, cal destacar quan té valor adverbial, depèn d’un verb principal i expressa anterioritat o simultaneïtat a l’acció del verb principal. Al costat d’aquests casos, però, és habitual d’utilitzar el gerundi incorrectament per expressar posterioritat a l’acció del verb principal o fent-lo equivaler a una oració de relatiu especificativa. Finalment, el gerundi també forma part de determinades perífrasis verbals.
 | Estudiant a aquest ritme, acabarà ben aviat la llicenciatura. |
O un fet que s’ha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans que es produeixi l’acció expressada pel verb principal (gerundi compost, format amb l’auxiliar haver).
| Havent assistit tots a la reunió, no cal que el secretari en faci l’acta. |
Entre els diversos usos correctes del gerundi, cal destacar quan té valor adverbial, depèn d’un verb principal i expressa anterioritat o simultaneïtat a l’acció del verb principal. Al costat d’aquests casos, però, és habitual d’utilitzar el gerundi incorrectament per expressar posterioritat a l’acció del verb principal o fent-lo equivaler a una oració de relatiu especificativa. Finalment, el gerundi també forma part de determinades perífrasis verbals.
Més informació
Lacreu, Josep. Manual d’ús de l’estàndard oral. València: Institut de Filologia Valenciana; Universitat de València, 1990, pàg. 221-223.
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xviii.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, §23.3 i cap. 29.
Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, cap. xviii.
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 3, §23.3 i cap. 29.
Darrera actualització: 4-11-2021
Impressió de la pàginaCitació recomanada:
«Gerundi» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=556> [consulta: 21 novembre 2024].