En general, el verb aplicar és transitiu i, per tant, va acompanyat d’un complement directe que expressa el que s’aplica.
Sovint apareix en construccions impersonals amb passiva pronominal. En aquest cas, doncs, ha d’anar acompanyat del pronom es.
En taules o altres textos resumits es fa servir a vegades l’expressió incorrecta no aplica, com a desenvolupament de la sigla NA, que cal substituir per no aplicable o no s’aplica.
 | Li han aplicat una pomada a la ferida. |
| L’estudiant ha d’aplicar la formació adquirida durant el grau. |
Sovint apareix en construccions impersonals amb passiva pronominal. En aquest cas, doncs, ha d’anar acompanyat del pronom es.
| Aquesta condició no s’aplica als estudiants d’intercanvi. |
 | Aquesta condició no aplica als estudiants d’intercanvi. |
En taules o altres textos resumits es fa servir a vegades l’expressió incorrecta no aplica, com a desenvolupament de la sigla NA, que cal substituir per no aplicable o no s’aplica.
| Valor mínim: 1 Valor màxim: no aplicable |
| Valor mínim: 1 Valor màxim: no s’aplica |
| Valor mínim: 1 Valor màxim: no aplica |
Citació recomanada:
«Règims verbals: aplicar» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2858> [consulta: 21 novembre 2024].