El verb incumbir és sempre intransitiu i, per tant, el complement que l’acompanya ha d’anar introduït per la preposició a.
Segons aquesta precisió, els pronoms febles de tercera persona que substitueixen aquest complement són li per al singular i els per al plural.
 | Aquest afer no incumbeix al Consell de Govern. |
 | Aquest afer no incumbeix el Consell de Govern. |
Segons aquesta precisió, els pronoms febles de tercera persona que substitueixen aquest complement són li per al singular i els per al plural.
| És una qüestió que incumbia al professorat, i li incumbia en gran manera. |
| És una qüestió que incumbia al professorat, i l’incumbia en gran manera. |
| És una qüestió que incumbia a les professores, i els incumbia en gran manera. |
| És una qüestió que incumbia a les professores, i les incumbia en gran manera. |
Citació recomanada:
«Règims verbals: incumbir» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1310> [consulta: 23 novembre 2024].