Els símbols poden fer-se amb caràcters de menes diferents, alfabètics o no alfabètics, com ara pictogrames o xifres, i combinar-se entre si.
Alguns es formen amb lletres de l’alfabet llatí
—que sovint provenen d’antigues abreviatures que es corresponen amb l’inici de la paraula
desenvolupada—; d’altres es fan amb lletres gregues, indistintament en majúscula o en minúscula; fins i tot n’hi ha de mixtos, amb caràcters grecs i llatins.
| Au [or, del llatí aurum] Na [sodi, del llatí natrium] |
| Ω [ohm] ω [velocitat angular] |
| µm [micròmetre] Nω [densitat de modes de vibració] |
Hi ha símbols que s’han fet tradicionalment a base de signes no alfabètics particulars.
| ° [grau] § [paràgraf] + [suma] % [tant per cent] |
En alguns casos, els tipus de lletra, com ara la cursiva o la negreta, esdevenen trets identificatius i definidors. Les majúscules i minúscules solen ser distintives i no intercanviables. Els superíndexs i subíndexs, amb significat específic, poden aportar precisió i matisos.
| m [metre (unitat del sistema internacional)] m [massa (magnitud)] m [moment dipolar magnètic (vector)] |
| M [mega- (prefix del sistema internacional)] M [massa molar (magnitud)] M [imantació (vector)] |
| me [massa de l’electró en repòs (constant física)] mn [massa del neutró en repòs (constant física)] mp [massa del protó en repòs (constant física)] |