Generalment les abreviatures s’escriuen de la mateixa manera que les expressions desenvolupades corresponents. Així, per exemple, una abreviatura pot anar en cursiva quan se’n fa un ús metalingüístic o quan apareix en el títol d’una obra.
| L’abreviatura núm. equival a la paraula número.
En un discurs, no és convenient dir etc. tan sovint. |
| Ha escrit un altre Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Veurem La Sra. Parker i el cercle viciós. |
També s’escriuen en cursiva les abreviatures que corresponen als manlleus no admesos per la normativa; la resta, en canvi, s’escriu en rodona.
| a. m. [ante meridiem] n. b. [nota bene] |
En les referències bibliogràfiques, els llatinismes, siguin acceptats o no per la normativa, hereten les característiques tipogràfiques de l’element a què es refereixen i, per tant, es consignen en rodona, cursiva o versaletes, segons la posició que ocupen.
autor | versaletes | íd. [ídem] |
títol | cursiva | op. cit. [opus citatum] loc. cit. [loco citato] |
En les obres lexicogràfiques, en què l’esforç de síntesi és important, les abreviatures solen destacar-se amb lletra cursiva, versaletes o qualsevol altre tipus de lletra diferent del general del text; així s’estalvien el punt final.
| pou m geomorf En un avenc, cavitat vertical. || fís En electroestàtica, cos carregat negativament, generalment d’aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp. || mar Part de la bodega d’una embarcació que correspon verticalment a cada escotilla. |