L’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER: la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la Ciència Oberta

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

L’associació: https://libereurope.eu/about-us/  
El pla estratègic de la LIBER: https://libereurope.eu/strategy/
48th LIBER Conference: https://liberconference.eu/
LIBER quarterly: https://www.liberquarterly.eu/
LIBER Open Science Roadmap: https://zenodo.org/record/1303002#.W9yANGj0mUl

Malgrat que al Blok de BiD s’hi ressenyin majoritàriament informes, de tant en tant val la pena parlar també d’associacions o de serveis. És el que farem avui amb la LIBER. Que les sigles desenvolupades siguin Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche indica que es va fundar en aquells temps no tan remots quan l’anglès encara no era el llatí de la comunitat científica, concretament les primeres reunions van ser el 1968 i el primer congrés el 1971. Esko Häkli, que va ser president de la LIBER, ha escrit una història de l’associació¹.

La LIBER es va crear amb l’objectiu de donar una veu pròpia a les biblioteques europees de recerca, nacionals i universitàries, és a dir, crear una associació especialitzada i similar a la ja existent per a les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica i el Canadà, l’Association of Research Libraries (ARL). Val a dir que el terme de biblioteques de recerca s’ha d’interpretar de forma àmplia, és a dir, incloent totes les biblioteques que proporcionen serveis a la investigació (per aclarir: algunes biblioteques universitàries poden no ser de recerca i moltes biblioteques especialitzades ho són). Avui formen part de la LIBER més de 400 biblioteques.

Els objectius de l’associació són els de proporcionar serveis als seus associats, donar-los un fòrum d’intercanvi i debat (les conferències anuals), fer de lobby a les institucions europees i ajudar les biblioteques de recerca a definir bé els seus posicionaments de futur. En aquest darrer sentit, val la pena de parlar dels plans estratègics de la LIBER². Aquests han servit per orientar les tasques de l’associació, però –al meu entendre– cal veure’ls de forma més propera i operativa, com punts de partida per a l’establiment de plans o posicionaments estratègics de qualsevol biblioteca de recerca o per a associacions com Rebiun, per exemple.

El pla estratègic actual va tenir un llarg, planificat i participatiu procés de gestació que va durar tres anys. El pla actual (per al quinquenni 2018-2022) preveu grans canvis en la forma com s’està fent la recerca i, per tant, per a les biblioteques que hi donen suport. El pla parteix de la visió que el 2022 l’accés obert serà la forma predominant de publicació de revistes, que les dades de recerca seran en obert de forma FAIR (findable, accessible, interoperable and reusable), que la recerca «digital» serà més oberta, transparent, col·laborativa i participativa, i que el patrimoni cultural de demà és la informació digital d'avui.

Les direccions estratègiques del pla, que serveixen a la LIBER per organitzar-se en comitès i grups de treball, són tres:

• Comunicació acadèmica innovadora, que inclou els subàmbits del copyright i altres temes legals, de l’Accés Obert i de les noves mètriques innovadores.
   
• Habilitats i serveis digitals, que inclourien les Humanitats Digitals així com els programes de formació (tant els genèrics com els adreçats a directors i a futurs líders).
   
• Infraestructures de recerca, que engloba les activitats del Fòrum de la LIBER dedicat a Arquitectura i les que es fan per explorar els serveis que les biblioteques han de crear per donar suport a la gestió de dades de recerca (RDM-Research Data Management).

Els congressos anuals (el proper serà a Dublín) són una bona ocasió per posar-se al dia dels temes que l’associació considera més candents. Això es fa amb conferències generals i ponències. Per descomptat, hi ha també una interessant fira i moltes reunions de grups de treball i d’altres. Els congressos de la LIBER són, doncs, una gran ocasió per posar-se al dia i fer «networking». És de lamentar que, malgrat el posicionament cap a l’obert de la LIBER, no tinguin un lloc a la seva web des d’on poder consultar les presentacions dels congressos. Respecte el passat, celebrat a Lille se’n poden consultar algunes presentacions i els vídeos de les principals sessions.

La LIBER publica (en obert) la revista LIBER quarterly que té dues seccions: la d’articles i la de casos d’estudi. Els articles que es publiquen reben la revisió de «parells» (de fet, hauríem de parlar bé d’avaluació d’experts) i tracten de forma «acadèmica» els temes que preocupen avui als professionals. Els casos d’estudi volen fer de pont entre les aproximacions més teòriques als problemes i les seves solucions pràctiques a un lloc donat (al darrer número, del Politècnic de Zuric i de la Universitat de Vilnius, per exemple).

En aquests moments (i per acabar), comentar que la LIBER publica de tant en tant informes i preses de posició que poden ser molt útils tant per informar-se com per ajudar a posicionar-nos en temes clau però nous i complexos. Aquest seria el cas del recent LIBER Open Science Roadmap. Ara que la Ciència Oberta està irrompent amb força en les «agendes» dels estats i dels organismes finançadors de la recerca, és molt bo i d’agrair que la nostra associació professional procuri orientar les biblioteques per evitar-les «ché la diritta via era smarrita».³

L’Open Science Roadmap de la LIBER és posterior (i deutor) de les recomanacions, de l’Open Science Policy Platform de la Comissió Europea. La LIBER veu en la ciència oberta una enorme oportunitat per a les biblioteques de recerca que, creant serveis que li donin suport, poden guanyar influència i valor. Més que no pas respondre la pregunta que hom pot fer-se respecte què és això de la Ciència Oberta⁴, el que fa la LIBER és analitzar les oportunitats i reptes que presenta la ciència oberta a les biblioteques i fa recomanacions sobre què fer. Això està dividit en les següents àrees: comunicació acadèmica, dades FAIR, infraestructures de recerca i l’EOSC (European Open Science Cloud), mètriques i reconeixements, habilitats digitals, integritat de la recerca, i ciència ciutadana.

Insistint en l’enfocament pràctic que guia la seva activitat, la LIBER inclou en la seva agenda casos pràctics de com algunes institucions s’orienten cap a donar servei en el context de la ciència oberta. Els casos d’estudi inclosos es corresponen al Karlsruhe Institute of Technology, la biblioteca nacional de Finlàndia, l’Institut Ruder Bošković, el CSIC, i les universitats Svetozar Markovic, de Barcelona, University College London i Southern Denmark.

¹ Häkli, Esko (2011). Innovation through co-operation: the history of LIBER 1971-2009. Copenhagen: Museum Tusculanum Press. ISBN 9788763537919.
² Els anteriors a l’actual van ser per als períodes 2013-2017 i 2010-2012. Vegeu: https://libereurope.eu/strategy/previous/.
³ Dant. Divina comèdia. Cant 1r, vers 3r.
⁴ Anglada, Lluís; Abadal, Ernest (2018) «¿Qué es la ciencia abierta?». En: Anuario ThinkEPI, v. 12, p. 292-298.