Versión para impresión
Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
McCreadie, Nell. Library value in the developing world. London: Sage, 2013. 27 p. Disponible en: <http://www.uk.sagepub.com/librarians/dw> [consulta: 20/03/2014].
En l'entorn actual de l'educació superior, marcat per la desintermediació, la digitalització i la globalització dels recursos d'informació, les biblioteques universitàries estan obligades a crear valor per a l'usuari. Ara bé, crear valor és una condició necessària però no suficient per a la transformació i millora dels serveis bibliotecaris, ja que el valor finalment ho determinen els propis usuaris en funció de l'ús que practiquen, però de forma molt especial mitjançant la percepció que tenen dels mateixos. D'aquí que al costat del desenvolupament de nous models de servei i una organització més eficient dels recursos, la preocupació per demostrar el valor de la biblioteca universitària hagi comportat en els últims temps un major interès pel màrqueting i per l'avaluació.
Aquest interès explica la publicació de l'informe Library value in the developing world que avui ressenyem. Es tracta d'un estudi que segueix l'estela de l'informe Working together: Evolving value for academic libraries1, realitzat un any abans amb dades dels Estats Units (US), Regne Unit (UK) i Escandinàvia, igualment sota l'impuls del grup editorial SAGE. En tots dos casos ens trobem amb un treball de camp basat en un nombre limitat de bibliotecaris i de professors o investigadors, corresponent a un grup reduït d'universitats que prenen temptativament com representatives dels àmbits geogràfics estudiats.
Tots dos treballs són un exemple més d'una sòlida bibliografia d'estudis d'avaluació bibliotecària. El lògic interès per aquests temes explica l'existència d'un volum molt important de treballs que, amb enfocaments metodològics molt variats, intenten captar les tendències de fons en relació a percepcions i evidències sobre el valor de la biblioteca universitària. Aquesta trajectòria es pot traçar amb claredat des de finals dels anys 70, però presenta un important punt d'inflexió cap a l'any 2000. A partir d'aquest moment, la necessitat de captar el valor la biblioteca, d'objectivar la seva contribució a les finalitats d'educació i recerca de la universitat en el seu conjunt, s'ha associant amb termes com a rendició de comptes, retorn de la inversió, avaluació l'impacte, gestió de la qualitat o satisfacció de l'usuari. A partir d'aquest punt d'inflexió, l'interès creixent entre la comunitat bibliotecària per aquests enfocaments s'explica per la pròpia evolució dels models de gestió de la universitat en el seu conjunt, però de forma molt especial per la necessitat d'evidenciar l'activitat d'unes biblioteques que en la seva transició digital cap a la Xarxa corren el risc d'una certa invisibilitat.
Són moltes les organitzacions professionals i les institucions bibliotecàries a tot el món que han participat en l'última dècada en aquest moviment destinat a posar en valor la biblioteca universitària en el nou entorn. A títol d'exemple és reveladora l'activitat desplegada per l'Association of College and Research Libraries (ACRL) dels Estats Units: només cal observar les fites que es marquen entre 1999 i 2010 a la pàgina Value of academic and research libraries per il·lustrar que la transformació de la biblioteca universitària exigeix un treball molt seriós en avaluació, màrqueting i polítiques d'informació. En aquesta pàgina trobem l'enllaç a dos documents que delimiten aquesta evolució i que són fonamentals per entendre la publicació de l'informe Library value in the developing world que avui ressenyem:
• Do we need academic libraries?: A position paper of the Association of College and Research Libraries (ACRL). A finals de 1999 es publica aquest document, que marcava la posició de la ACRL en relació a les transformacions i les continuïtats que la biblioteca universitària havia d'assegurar en l'entorn digital per seguir sent fidel a la seva missió i rellevant per als seus usuaris.
• Value of academic libraries: a comprehensive research review and report. El 2010 es va publicar aquest interessant informe que ha donat lloc a un portal web en el qual s'actualitzen recursos sobre polítiques, mètodes i bones pràctiques d'avaluació i de comunicació del valor de la biblioteca universitària. Partint de la crisi del concepte tradicional a la universitat americana que atorgava a la biblioteca un paper central al campus («Academic libraries have long enjoyed their status as the "heart of the university"»). Proposa tot un seguit de recursos que contribueixin a que bibliotecaris i administradors millorin i actualitzin la resposta a la pregunta sobre com contribueix la biblioteca a la missió de la universitat.
Com hem dit, la llista d'iniciatives per a la posada en valor dels serveis bibliotecaris, o l'estudi de la percepció del seu valor com a pas necessari per a la seva transformació, és a dia d' avui molt completa2. En l'àmbit de l'estudi de les percepcions tant de bibliotecaris com de professorat caldria destacar com a referents l'US faculty survey i l'US library survey de Ithaka S+R. D'altra banda, l'interès per avançar en els mètodes d'avaluació de l' impacte de les biblioteques ha assenyalat també una abundant bibliografia que culminarà durant aquest any 2014 amb la publicació de la norma ISO 16439:2014 Methods and procedures for assessing the impact of libraries3.
En un panorama tan complet i potent com el que hem esmentat Library value in the developing world i el seu antecedent Working together: Evolving value for academic libraries són contribucions humils, però pragmàtiques, que faciliten el contrast de dades de diversos països en desenvolupament entre si, així com amb països desenvolupats (en aquest cas US, UK, Noruega i Suècia). Parlem de contribució humil per les limitacions que es donen en aquests estudis de SAGE pel reduït nombre d'universitats, professors i bibliotecaris participants. No obstant això des d'un punt de vista pragmàtic, es pot afirmar que són contribucions útils, reals, que cobreixen un buit de comparació internacional d'ampli espectre sense pretendre una visió definitiva. En qualsevol cas, són estudis amb poca profunditat metodològica i de continguts, però que en la seva brevetat tenen una certa virtut en apuntar algunes conclusions importants i potencialment generalitzables.
En el cas de l'informe que ens ocupa relatiu al món en desenvolupament, s'ha treballat només amb 12 institucions d'altres tants països: Hondures (Universitat Nacional Autònoma d'Hondures), Indonèsia (Indonesian Research Institute), Ghana (University of Cape Coast), Geòrgia (National Scientific Library), Kenya (Maseno University), Nigèria (Covenant University), Nigèria (Obafemi Awolowo University), Filipines (University of the Philippines Visayas), Senegal (University of Thies), Uganda (Makerere University), Ucraïna (Institute of Intellectual Property of National University, Kíev) i Zimbabwe (University of Zimbabwe). Es tracta d'una llista en la qual la major representació africana permet oferir una imatge més propera a la realitat dels països amb majors reptes de desenvolupament, i que a grans trets es pot considerar adequada per generalitzar sobre el valor de la biblioteca universitària en un ventall tan gran com el dels centenars de països que conformen el que s'anomena el món en desenvolupament.
L'estudi pren com a punt de partida l'existència d'una important transformació en les biblioteques universitàries d'aquests països. Des de finals dels 90, la publicació en línia de la bibliografia científica, l'extensió del moviment Open Access i els programes de cooperació al desenvolupament en aquest terreny (Research4Life, INASP i EiFL) han fet possible que els investigadors o docents universitaris dels països amb índexs de desenvolupament més baixos comptin amb accés a un estoc d'informació en línia, equivalent en gran mesura a la que pugui tenir un col·lega del primer món4. No obstant això, la disponibilitat de semblants col·leccions de recursos electrònics no ha estat condició suficient per a la transformació de la cultura investigadora i d'ús de la informació, ni per a una renovació completa de la percepció que bibliotecaris i autoritats acadèmiques tenen sobre el valor de les seves biblioteques.
Per això, l'estudi confronta la percepció que els bibliotecaris tenen del valor que el professorat atribueix a la biblioteca universitària, amb l'opinió del professorat mateix. Mitjançant les preguntes al col·lectiu docent i investigador es pretén dibuixar el perfil real d'uns usuaris que es mouen entre aquells que desconeixen el que la seva biblioteca els ofereix (i encara més el que els podria oferir), i aquells que el segueixen atribuint un valor simbòlic, merament basat en una reputació històrica del que pugui representar la paraula biblioteca com cor del campus a la tradició del segle XX. Els principals resultats incideixen en la necessitat de millorar la comunicació i el màrqueting dels recursos que s'ofereixen, alhora que posen de manifest la necessitat de serveis de suport a la docència a la investigació, més enllà de la tradicional tasca de facilitar l'accés als recursos mitjançant la formació i custòdia d'una col·lecció. Respecte al diagnòstic obtingut es poden destacar les següents conclusions recollides en el sumari executiu:
• Les iniciatives per facilitar l'accés als recursos electrònics en els països en desenvolupament han posat a disposició dels usuaris un potencial que no s'està aprofitant de forma adequada. Una cinquena part del personal docent i investigador (PDI) enquestat no usava, o fins i tot no era conscient dels recursos electrònics a la seva disposició.
• Els problemes d'equipament tecnològic i de connectivitat, continuen sent una barrera per a molts països.
• La biblioteca, com a edifici físic, continua sent molt important per al PDI.
• La majoria dels bibliotecaris (dos terços) creuen que la percepció que el PDI i els gestors universitaris tenen de la biblioteca s'associa principalment a l'ús i valoració de la col·lecció de recursos
• La majoria del PDI (75%) estableix la valoració de la seva biblioteca per la qualitat i accessibilitat de la col·lecció de recursos.
• El PDI no és sempre conscient dels serveis que li ofereix la seva biblioteca, més enllà de l'accés als recursos d'informació: la meitat dels enquestats no eren conscients de la seva existència, o no eren usuaris dels mateixos.
• Hi ha una certa evidència del suport a la docència que ofereixen les biblioteques, però hi ha grans llacunes en l'oferta de serveis de suport a la investigació.
• La comunicació entre la biblioteca, els departaments i els membres del PDI considerats individualment no és sempre efectiva i transparent. Una sisena part dels professors i investigadors participants en l'estudi no tenien clar amb qui contactar a la seva biblioteca.
• Els bibliotecaris estimen com a necessari un increment dels recursos destinats al màrqueting i la promoció de la biblioteca. De tota manera hi ha una desconnexió entre el que els bibliotecaris consideren accions efectives de màrqueting i allò que realment es reconeix per part del PDI com missatges útils i efectivament rebuts.
• Comptar amb un lloc web de la biblioteca robust és crític per canalitzar l'accés als recursos electrònics. També és un canal fonamental de comunicació entre la biblioteca i els seus usuaris.
L'informe proposa algunes accions que les biblioteques haurien de considerar davant la realitat que es dibuixa en l'estudi:
• Anar més enllà de la mera formació de la col·lecció i posada a disposició dels recursos, creant consciència de la disponibilitat i estimulat l'ús dels mateixos.
• Interactuar més intensament amb el PDI per trobar noves solucions en la forma d' oferir suport, formació i orientació.
• Crear aliats entre el PDI i els gestors universitaris mitjançant el cultiu de les relacions públiques amb aquelles persones predisposades al suport a la biblioteca.
• Assegurar l'actualització de la biblioteca en relació als instruments i l'entorn digital.
• Promoure el suport cap a la biblioteca mitjançant sòlides relacions amb l'alta direcció de la universitat i la participació en projectes conjunts d'investigació. La biblioteca ha de portar la seva veu als principals fòrums de decisió, assegurant que les seves preocupacions i necessitats tenen el degut ressò en els documents estratègics de la universitat.
• Practicar de forma regular i sistemàtica l' avaluació de l'acompliment com a via per demostrar el valor de les col·leccions i dels serveis.
Sens dubte els resultats assenyalen problemes propis de les biblioteques dels països en desenvolupament, però també tendències i solucions que comparteixen amb els països més avançats. La lectura dels punts anteriors ens fa sentir davant d'un mirall, ja que en bona mesura el diagnòstic i certes propostes tenen certa validesa en institucions d'arreu del món, especialment en països emergents amb economies en transició o en zones com el sud d'Europa, en les que vivim amb gran cruesa la crisi econòmica. En síntesi, es tracta d'una lectura breu i assequible, recomanable per facilitar el coneixement de la situació de països amb els quals continua sent necessària la cooperació internacional, però de forma molt especial com a exercici de reflexió davant d'aquest mirall.
