Cornellà de Llobregat, una xarxa que creix

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat

Biblioteca Teresa Pàmies. Passeig dels Ferrocarrils Catalans, 187. 08940 Cornellà de Llobregat. 
Biblioteca Clara Campoamor. Carretera de Sant Joan Despí, 62. 08940 Cornellà de Llobregat. 

Cornellà de Llobregat, ciutat de la comarca del Baix Llobregat i pràcticament veïna de Barcelona, va passar fa pocs mesos de tenir tres biblioteques a tenir-ne cinc, fita que no podíem passar per alt en aquesta secció.

Però per començar, situem-nos una mica: es té constància que ja des de l’estiu de 1928 els veïns de Cornellà volien una biblioteca a la ciutat, però no va ser fins al 1943 que es va fundar la Biblioteca Popular Joan Maragall, predecessora del que avui és la Biblioteca Central de Cornellà. En els seus inicis, es trobava als baixos d’una casa senyorial, Can Gaia i, després de diversos emplaçaments, es va traslladar a la ubicació actual, al barri de la Gavarra i formant part d’un conjunt que allotja també un Centre d’Atenció Primària i un Centre de Recursos per a Joves.

Anys més tard, va arribar la segona biblioteca de la ciutat, la Marta Mata, inaugurada al 2009 i ubicada en un emblemàtic edifici de la ciutat: l’antic cinema Titan i, per acabar de completar el que fixava el Mapa de Lectura Pública, el 2013 va arribar una tercera biblioteca a la ciutat: la Biblioteca Sant Ildefons.

Pràcticament deu anys després, Cornellà ha inaugurat dos equipaments més per arribar a diferents barris de la ciutat: per una part, la Biblioteca Teresa Pàmies, al barri de l’Almeda; i per l’altra, la Biblioteca Clara Campoamor, a Fontsanta-Fatjó. Ambdues es van inaugurar el dissabte 11 de juny de 2022, ubicades en edificis de nova creació.

Tal com comenta Irene Gálvez, la cap de la xarxa urbana, la resposta de la població vers aquests dos nous equipaments «ha estat positiva, s’han apropat a preguntar pels serveis i activitats i diverses entitats s’han posat en contacte per establir col·laboracions». Roger Cañada, director de la Teresa Pàmies, ho confirma i afegeix que «la construcció de la Biblioteca va coincidir en el temps amb la pandèmia de la COVID-19, per la qual cosa el projecte va romandre aturat durant més temps del que estava previst, fet que encara va crear més expectació entre la ciutadania», cosa que també afirma Montserrat Alonso, la directora de la Clara Campoamor. Les dues biblioteques, doncs, eren dos equipaments molt esperats i això ha fet que moltes persones del barri s’hi acostin ni que sigui a tafanejar. Això sí, encara hi ha públic al qual costa arribar, com el públic jove en el cas de la Teresa Pàmies o la gent gran a la Clara Campoamor. Les tres direccions confien que això vagi remetent aviat gràcies a les activitats que s’estan duent a terme per donar a conèixer tot el que es fa a la Biblioteca i augmentar, apunta Gálvez, el «gruix de joves molt lector que s’emporta en préstec novel·la juvenil». En el cas de la gent gran, diuen, «també ens estem preparant per a les noves necessitats que tindrem en un futur pròxim gràcies a l’arribada a la jubilació de la generació boomer. Esperem una demanda d’oci i activitats culturals molt diferenciada de l’actual grup estadístic definit per a la tradicional “gent gran”».

Dèiem que, des del principi, les entitats de la zona van posar-se en contacte per poder establir col·laboracions i aliances. Cornellà és una ciutat amb un teixit associatiu tradicionalment fort i, en certa manera, les biblioteques ho han notat. «Crec que, en general, tenim aliances i col·laboracions amb els principals agents de la ciutat. Els equipaments de les biblioteques, en concret les seves sales d’actes són molt demanades per les entitats de l’entorn degut a la facilitat per accedir al servei, el coneixement del veïnat de les ubicacions de les biblioteques, l’amplia oferta horària, i l’equipament amb el que compten, adequat per a les seves necessitats i a mida per als seus aforaments», apunta Gálvez. A la Teresa Pàmies, comenta Cañada, destaquen la bona predisposició de la regidoria del barri per fer d’enllaç amb les entitats de la zona, cosa que ha permès «una trobada a la Biblioteca amb diverses entitats, entre d’altres les AMPA de les dues escoles del barri, associacions esportives com el Club Basket Almeda o el Casal de la Gent Gran, amb qui compartim físicament un pati». En canvi, a la Biblioteca Clara Campoamor «una de les primeres aliances que van sorgir de forma natural va ser amb entitats del barri que necessitaven un espai complementari per desenvolupar les seves activitats, com va ser amb l'Asociación Poetas de Cornellà i el Camp municipal de futbol Fontsanta-Fatjó», afirma Alonso que afegeix que «també estem treballant en un projecte de col·laboració amb el Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cornellà i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, donat que la Biblioteca es troba al parc del Canal de la Infanta». En la línia del que ja es fa a altres municipis, a totes les biblioteques de Cornellà hi ha iniciatives per involucrar als usuaris en el dia a dia, ja sigui mitjançant consultes o formularis, tant de forma presencial com a través de les xarxes socials, que han permès definir les lectures del club de lectura de la Biblioteca Central de Cornellà, per exemple, o «els temes sobre salut sobre els quals organitzem tallers pràctics amb el CAP, o sobre creixement personal, amb un professional contractat per la Biblioteca». En el cas de la Teresa Pàmies, a l’entrada de la Biblioteca, hi ha una urna «on els nostres usuaris ens poden deixar suggeriments per escrit. Cada setmana hi trobem un o més comentaris que ens ajuden a anar afinant certs aspectes del servei». A la Biblioteca Clara Campoamor «els usuaris han escollit la temàtica del nostre club de lectura “Històricament”».

Com a tret diferencial, les dues biblioteques inaugurades a Cornellà disposen d’unes sales d’estudi obertes 24 h i amb una capacitat d’una trentena de persones cadascuna. Són aules autogestionades a través d’una app. Això pot plantejar molts dubtes d’inici, però Irene Gálvez comenta que en el que es porta d’any no hi ha hagut cap mena de problema, ja que es tracta d’una aplicació molt intuïtiva «i la mateixa aplicació disposa de recursos de seguretat ciutadana.» Per resoldre els dubtes que podia suposar la sala 24 h com per altres en l’àmbit estructural, la cap de la xarxa urbana comenta que es van realitzar reunions amb els arquitectes en les quals, tot i que el projecte ja estava força definit, «se’ns va explicar els diferents espais i vam poder prendre algunes decisions sobre la distribució del mobiliari i retolació de les biblioteques», un element que evidencia la fluïdesa i la bona comunicació que va haver-hi en tot moment i que també destaca Montserrat Alonso.

Finalment, sobre la influència de la nova versió del Manifest IFLA/UNESCO en aquests nous equipaments, Gálvez apunta la capacitat de proximitat que tenen les biblioteques com a serveis accessibles, socials, promotores de lectura, comunitàries i innovadores, «som una xarxa de cinc equipaments en un municipi de 86.000 habitants aproximadament, la qual cosa es tradueix en una gran capil·laritat bibliotecària al territori» i això ens hauria de permetre «donar veu i fer partícips als veïns i veïnes de la Biblioteca» i «explorar altres serveis i activitats, com laboratoris digitals, espais maker i d’innovació social, etc. o oferir recursos d’aprenentatge a la comunitat.» Alonso, per la seva banda, destaca els valors fonamentals que tota biblioteca ha de tenir i que no es poden perdre de vista: «la cohesió social, el foment de la lectura i l’empoderament. Tot apunta a espais bibliotecaris més participatius i innovadors», mentre que Cañada destaca que les biblioteques de proximitat «han d’estar molt atentes a tot allò que passa al seu voltant i centrades en les necessitats dels seus usuaris. Hem de tenir clar que el nostre propòsit és oferir un servei que sigui d’utilitat als ciutadans». Ell mateix hi afegeix un consell a tenir en compte: «a les noves biblioteques els aconsellaria que mesurin bé les seves forces; és molt fàcil deixar-se endur per l’entusiasme de la inauguració d’un nou servei, però s’ha de tenir present que cal un temps per assentar-ne les bases». 

Resumint, una xarxa urbana que ha crescut per acostar-se més i millor als seus ciutadans i que aspira a continuar-se fent un lloc a la comunitat. La bona feina de les biblioteques ja existents i de les que ara s’hi sumen ja ha estat notícia i, de ben segur, que ho continuarà essent.

Nota: Agraïm especialment la col·laboració d’Irene Gálvez, Montserrat Alonso i Roger Cañada que ha estat imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya.

© Imatge de J Garget a Pixabay