Añadir nuevo comentario

Tránsito Ferreras Fernández
Coordinadora de Servicios de Apoyo a la Investigación
Servicio de Bibliotecas. Universidad de Salamanca

Mersand, Shannon; Gasco-Hernandez, Mila; Zhao, Xiaoyi; Gil-Garcia, J. Ramon; Burke, G. Brian; Sutherland, Megan; Figueroa, Miguel (2018). The role of public libraries in engaging citizens in smart, inclusive and connected communities: a current practices report. Albany, NY: CTG UAlbany. 39 p. Disponible en: <https://www.ctg.albany.edu/publications/libraries/>. [Consulta: 30/06/2019].

Comunitat intel·ligent és un terme que s’ha començat a utilitzar recentment per caracteritzar els esforços per transformar les comunitats i fer-les més sostenibles, eficients, transparents i on la participació ciutadana és la norma. Les tecnologies de la informació han estat les facilitadores d’aquests canvis potencials. A les comunitats intel·ligents, el paper de les biblioteques públiques és clau, com també el seu compromís («engagement») amb la comunitat. A través de l’estudi de cas dels Estats Units, aquest informe analitza les pràctiques actuals a les biblioteques públiques i identifica l’experiència, el coneixement i els antecedents que les ajuden a contribuir, amb la participació ciutadana, en iniciatives comunitàries intel·ligents.

Com element important de les infraestructures digitals, de coneixement i creatives de les comunitats intel·ligents, les biblioteques públiques poden exercir un paper fonamental en la participació de la comunitat i en l’atenció de les seves necessitats, problemes i interessos. A més, no només estan en disposició d’oferir tota una nova generació de serveis bibliotecaris, que poden integrar-se amb la infraestructura de la ciutat on s’ubiquen, sinó que també poden ampliar, encara més, les funcions de les biblioteques públiques com a referents de la comunitat i com a centres d’alfabetització en matèria d’informació en comunitats intel·ligents. 

L’informe que aquí es ressenya pretén aclarir algunes de les millors pràctiques que ja existeixen a les biblioteques públiques dels Estats Units i que, al seu torn, mostren de quina manera les biblioteques públiques poden desenvolupar el seu paper com institucions de base en iniciatives comunitàries intel·ligents. Des de 2009, les biblioteques públiques dels Estats Units s’han anat identificant cada cop més com institucions de referència per a la comunitat. La nova generació de serveis bibliotecaris oferts proporciona una base sobre la qual les biblioteques poden ampliar el seu paper com a referent comunitari i cooperar amb el Govern i els ciutadans en comunitats intel·ligents connectades. Al nostre entendre, podríem denominar-les biblioteques públiques compromeses amb la seva comunitat i, al capdavall, amb la societat.

Els autors van estudiar 32 biblioteques dels Estats Units de diferent dimensió, des de la Biblioteca Pública de Nova York fins a la Biblioteca Comunitària Ignacio a Colorado (la població de la qual és de 5.800 habitants). Van observar que, sense importar la dimensió o la ubicació, les biblioteques són espais perquè els membres de la comunitat aprenguin, es comuniquin i participin. Segons l’informe, les biblioteques estan compromeses i donen suport als seus ciutadans amb serveis innovadors, tals com tallers sobre programació de robots i impressores 3D, social media, gestió de llavors, eines elèctriques, jocs de taula, càmeres tèrmiques i equips de jardineria. D’aquesta manera, les biblioteques es converteixen en un espai obert per tal que la comunitat es reuneixi per aprendre, comunicar-se i participar en la definició de la seva pròpia identitat.

El projecte «Facilitant comunitats intel·ligents, inclusives i connectades: el paper de les biblioteques públiques» té com a finalitat comprendre millor de quina manera la biblioteca pública pot promoure el seu paper de «referent» en «iniciatives comunitàries intel·ligents», contribuint que la comunitat comprengui aquelles iniciatives i hi participi. Per a això, el projecte va abordar dues preguntes d’investigació:

• En quina mesura les biblioteques públiques, basant-se en la seva experiència, coneixements i antecedents, contribueixen que les comunitats comprenguin les iniciatives comunitàries intel·ligents i hi participin?
   
• Quins són els beneficis, costos, riscos, desafiaments i conseqüències no desitjades existents i potencials perquè les biblioteques públiques augmentin la seva participació en les iniciatives intel·ligents de les seves comunitats?

La recopilació d’innovacions d’aquesta investigació dona idees sobre com les biblioteques, les comunitats i els governs poden treballar junts mentre creen, planifiquen i implementen iniciatives intel·ligents en les seves comunitats, i aprofiten el paper existent de la biblioteca com a referent de la comunitat. L’informe classifica les pràctiques en cinc dimensions: infraestructura, tecnologia, programes i serveis, cooperació i participació ciutadana. Així mateix, les pràctiques es classifiquen en tres nivells: mòduls bàsics, bones pràctiques i pràctiques úniques. A més, s’enumeren pràctiques integradores, és a dir, biblioteques que combinen les àrees d’infraestructura, tecnologia, programes i serveis, i/o associacions per formar programes i serveis innovadors per involucrar els ciutadans, i promocionar el potencial de la biblioteca perquè exerceixi un paper catalitzador en una comunitat intel·ligent.

A través d’aquest treball, observem que les biblioteques públiques dels Estats Units ofereixen una àmplia gamma de serveis dissenyats per educar i ajudar que les seves comunitats siguin més intel·ligents. Així mateix, l’estudi mostra que, independentment de la mida, el finançament, la ubicació geogràfica, les zones urbanes o rurals, hi ha exemples de tot tipus de biblioteques públiques que ja estan exercint un paper important en la creació de comunitats intel·ligents i que ja actuen com un espai per tal que els membres de la comunitat es reuneixin per aprendre, comunicar-se i participar activament en la seva comunitat. 

Els autors de l’informe conclouen que les biblioteques públiques en són conscients i estan treballant per convertir-se en un «tercer espai». Un lloc per a l’aprenentatge en múltiples dominis que proporcioni recursos, tant en forma de materials com d’oportunitats d’aprenentatge actiu. De fet, les biblioteques ja ajuden en la formació laboral, la qual cosa, al seu torn, pot contribuir al creixement econòmic local. 

La sostenibilitat, el compromís, el desenvolupament econòmic i l’ús de noves tecnologies són només alguns dels aspectes en els quals les biblioteques públiques poden exercir un paper essencial com a catalitzadors d’iniciatives comunitàries intel·ligents.

Si prenem en conjunt totes les innovacions identificades, sembla que hi ha un camí perquè les biblioteques públiques segueixin evolucionant i es converteixin en imprescindibles en una gran varietat d’esforços intel·ligents. De fet, passar de proporcionar tecnologia a ensenyar els ciutadans com utilitzar-la contribueix a crear una comunitat amb coneixements tecnològics, que podria ser la base de nous programes i serveis per a tots els ciutadans i fomentar un sentit de comunitat.

No obstant, no totes les biblioteques públiques han de tenir pràctiques altament sofisticades o úniques sobre això. El que és més important és entendre les necessitats de la comunitat, com també identificar les maneres com la biblioteca pública pot ajudar a satisfer aquelles necessitats, ja sigui oferint serveis i programes directes a la comunitat o proporcionant un espai de reunió per tal que d’altres vinguin i ofereixin els seus programes i serveis.

Com es demostra en aquest treball pràctic, el paper de les biblioteques públiques està canviant, de fet, fa temps que ho està fent, i el potencial perquè es converteixin en elements essencials per a les iniciatives comunitàries intel·ligents és evident. Els camins per aconseguir-ho són molts i variats i tots ells poden ser igualment apropiats, depenent de les circumstàncies específiques, necessitats, recursos i capacitats de les diferents comunitats. Per això, les iniciatives aportades per les biblioteques públiques estatunidenques poden ser replicables, adaptables o transformables per al cas de les biblioteques públiques a Espanya.