Añadir nuevo comentario

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents. Biblioteca de Catalunya
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Librarians around the world: articles of 34 librarians from 19 countries (2018). Project coordinated by the New Professionals Section of the Library Association of Latvia. Riga: Library Association of Latvia. 112 p. ISBN 978-9934-19-747-5. Disponible a: <http://dom.lndb.lv/data/obj/file/25057292.pdf>. [Consulta: 07/06/2019].

Què sabem dels professionals i de les biblioteques d’altres llocs del món? S’assemblen a nosaltres i a les nostres biblioteques? Quina formació tenen? Com s’organitzen? Per donar resposta a aquestes preguntes la Secció de Nous Professionals de la Library Association de Letònia va endegar, el 2017, el projecte «Librarians Around the World», demanant a bibliotecaris de tot el món que escrivissin sobre ells mateixos, sobre el sistema bibliotecari del seu país, la legislació, la formació i les associacions professionals. També podien parlar sobre la seva relació amb la professió i explicar algun projecte interessant que estiguessin desenvolupant.

L’objectiu del projecte era donar a conèixer la professió de bibliotecari als estudiants, als professionals, als responsables de l’Administració i al Govern. Donar visibilitat a les biblioteques i a la feina que fan els seus professionals. Volia contribuir a promoure la professió.

Tot i que, inicialment, s’hi van apuntar 46 bibliotecaris de 27 països, finalment van respondre 34 professionals de 19 països. Amb aquestes respostes, el desembre de 2018 es va publicar el llibre electrònic que aquí es ressenya, amb el suport de l’State Culture Capital Foundation de Letònia. Els professionals que hi han participat provenen d’onze països europeus (Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Hongria, Letònia, Lituània, Països Baixos, Sèrbia, Suècia i Turquia), sis països asiàtics de perfils força diferents (Armènia, Bangladesh, Corea del Sud, Filipines, Qatar i Tailàndia), un país africà (Nigèria) i dels Estats Units. La major part treballen a biblioteques públiques o universitàries. N’hi ha dos de biblioteques especialitzades, tres més a biblioteques escolars i els quatre bibliotecaris i bibliotecàries de Qatar, que treballen a la biblioteca nacional.
 
Es fa un repàs dels principals aspectes que es descriuen a cada país: legislació, formació, associacions i sistema bibliotecari. 

Legislació
Gairebé tots els països tenen una llei de biblioteques, la majoria aprovades a partir dels anys 90 de segle passat. La més antiga és la de Filipines, aprovada el 1963. Els articles dels bibliotecaris de Qatar, Tailàndia o Turquia no en fan menció. La més recent, la de Suècia, és del 2013. 
A més de la legislació genèrica sobre biblioteques, hi ha alguns països que regulen determinades tipologies de biblioteques o aspectes de les biblioteques, com Corea, que té una llei de promoció de la lectura i les biblioteques, de 1994, o Estònia, que té lleis específiques per a biblioteques públiques i per a biblioteques escolars.  

Associacionisme
A tots els països, els professionals estan organitzats en associacions. Es tracta d’associacions d’àmbit nacional, que en poden aglutinar d’altres regionals o locals. N’hi ha algunes de molt antigues, com les de Filipines i Letònia, de 1923, la de Lituània, del 1931, i la d’Hongria, del 1935. A més, en la majoria de casos també podem trobar-ne d’altres per tipologia de biblioteques, les de biblioteques públiques, als Estats Units, Eslovènia, Lituània, biblioteques acadèmiques o de recerca, a Letònia, o escolars, com el cas de Sèrbia, Finlàndia, Filipines, Corea, o Letònia.
Les associacions poden fer referència a les biblioteques o als professionals que hi treballen, i poden estar adreçades només a bibliotecaris o a altres professionals del sector o interessats en les biblioteques, com és el cas de França o Estònia. 
L’associació més jove, la de Qatar, creada el 2014, no ha estat reconeguda pel Govern del país. Tot i així, són molt actius i participen als organismes internacionals.
En general, s’ocupen de la formació i la millora dels professionals, de reforçar el paper de la professió i dels professionals a la societat, en alguns casos elaboren normativa i estàndards per a tipologies de biblioteques, com a Tailàndia, en d’altres col·laboren amb l’Administració a dissenyar la política bibliotecària del país.

Formació
Actualment, s’imparteixen estudis superiors per accedir a la professió als 19 països ressenyats. En alguns casos s’ofereixen estudis de grau, màster i doctorat, com a Tailàndia, Hongria, Bangladesh, Suècia, etc. o només de grau i màster, com a Nigèria, Sèrbia, Filipines, Estònia, Letònia. A Eslovènia només hi ha estudis de grau. 
 
El nom dels estudis ha anat evolucionant amb els canvis en la professió i en la societat i ha estat una evolució similar arreu del món. A la «library science» tradicional se li ha afegit, a la major part d’universitats, la «information», quan no l’ha substituït totalment. Hi ha facultats, com la de Letònia, que van canviar el nom de «library science» a «information management», per adaptar-se als temps; els titulats ja no són bibliotecaris, sinó gestors de la informació.
 
Organització
Els sistemes bibliotecaris dels diferents països són similars. Una biblioteca nacional, una xarxa més o menys establerta de biblioteques públiques, que acostumen a dependre del Ministeri de Cultura, biblioteques acadèmiques i escolars, que acostumen a dependre del Ministeri d’Educació. A més, poden haver biblioteques especials o especialitzades, públiques o privades. El finançament és públic i, sovint, és municipal en el cas de les biblioteques públiques.
 
Hi ha alguns articles que proporcionen el nombre de biblioteques per tipologia, com els de Sèrbia, Letònia, Suècia, Nigèria, Armènia, Lituània, França, etc., tot i que no les contrasten gairebé mai amb el nombre d’habitants, i mai amb la manera com aquests es distribueixen en el territori. S’observa una similitud en el nombre de biblioteques públiques entre els països que tenen una població entre 1 i 10 milions, especialment els europeus, com Letònia, amb 2 milions d’habitants i 804 biblioteques, Armènia, 3 milions d’habitants i 821 biblioteques, Finlàndia, 5 milions i 800 biblioteques o Suècia, 10 milions i 1.100 biblioteques. 

Entre els països fortament poblats, trobem Filipines, amb 105 milions d’habitants i 1.399 biblioteques públiques. El gruix, tanmateix, són les biblioteques escolars, de primària i secundària, gairebé 60.000. El mateix passa a Corea del Sud que, amb una població de 51 milions, té 13.000 biblioteques, de les quals 11.000 són escolars. El país amb el nombre més alt d’habitants, Estats Units, és una realitat totalment diferent, amb 119.000 biblioteques.

Els casos extrems, per ràtio habitant / nombre de biblioteques són els de Bangladesh i Nigèria. Bangladesh, amb una població de 165 milions, té 70 biblioteques públiques amb finançament governamental, i 972 no governamentals, que no funcionen, per manca de finançament i col·lecció. Són biblioteques portades per personal no titulat. Nigèria, amb 191 milions d’habitants, té 253 biblioteques públiques, moltes d’elles sense accés a Internet i gairebé cap amb un sistema automatitzat.

Problemàtiques
En alguns casos, els articles presenten, més enllà de l’entusiasme i interès per la professió que mostren els bibliotecaris, alguns problemes o aspectes negatius de la realitat bibliotecària dels seus països. A Hongria, per exemple, els ciutadans no tenen interès a utilitzar les biblioteques, no forma part de la seva cultura i a Sèrbia només un 7 % de la població n’és usuària. En el cas de Suècia, tot i que té un nombre de biblioteques similar als països de l’entorn, en els darrers anys se n’han tancades 176. Pel que fa a la titulació, a països con Estònia no és obligatori estar titulat per exercir, tot i que és recomanable, i a Letònia el 2013 només el 56 % del personal de les biblioteques estava titulat. Tanmateix, en general, la tendència és a millorar, sobretot en l’ús de les biblioteques i el requeriment de titulacions superiors per exercir de professional. 
 
Conclusió
El document ofereix una panoràmica interessant de la realitat de les biblioteques i els seus professionals arreu del món, fent èmfasi, això sí, en els països desenvolupats, sobretot d’Europa. Mostra que la Biblioteconomia és una disciplina global i que la pràctica professional, salvant les distàncies, és similar a tot arreu. Tanmateix, es troba a faltar una major diversitat, països amb altres realitats i professionals de nous perfils. I potser perquè es tracta de textos adreçats a fer difusió de la professió, es parla poc de necessitats i problemàtiques, que servirien per donar a conèixer les mancances de la professió i de les biblioteques a les administracions.