Versión para impresión
Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Masuzzo, Paola; Martens, Lennart (2017). «Do you speak open science?: resources and tips to learn the Language». PeerJPreprints, 5:e2689v1. 22 p. Disponible a: https://peerj.com/preprints/2689/. [Consulta: 13/12/2017].
Pontika, Nancy; Knoth, Petr; Cancellieri, Matteo; Pearce, Samuel (2015). «Fostering open science to research using a taxonomy and an eLearning portal». iKnow: 15th International Conference on Knowledge Technologies and Data Driven Business: Graz, Austria, 21-22 October. 8 p. Disponible a: http://oro.open.ac.uk/44719/. [Consulta: 13/12/2017].
Resources. FOSTER. Disponible a: https://www.fosteropenscience.eu/resources. [Consulta: 13/12/2017].
El moviment de la Ciència Oberta vol adequar la pràctica i la comunicació científica a les possibilitats tecnològiques actuals, vol redissenyar la manera de fer ciència per reedificar-la amb les eines d’avui, vol augmentar-ne l’eficàcia eliminant les anomalies del sistema de difusió del coneixement científic creat en un context tecnològic mecànic i imprès. El panorama del sistema actual està ple de restriccions: revistes que només arriben als subscriptors, articles publicats molt més tard del que han estat escrits, després de filtres de qualitat limitats a uns pocs revisors, sense incloure les dades en què es basen... Restriccions que són –tecnològicament parlant– obviables en el moment actual d’informació digital comunicable de forma immediata i universal per la xarxa. Aquesta nova manera de fer ciència –aquest nou paradigma de la Ciència Oberta– es fonamentaria en tres criteris: la ciència ha de ser oberta, col·laborativa i feta amb i per a la societat.
«Ciència oberta» és un concepte que, per nou, és indeterminat, i és normal donat que molts ens preguntem quantes i quines pràctiques engloba i quins recursos tenim per conèixer-les. En aquest post donarem notícia d’eines que ens poden ajudar a bellugar-nos en aquest panorama incipient.
El primer és un article que els seus autors (Paola Masuzzo i Lennart Martens) volen que sigui una «guia de camp per als científics que vulguin fer ciència en obert, tot oferint recursos i recomanacions per fer que la Ciència Oberta s’esdevingui en les quatre àrees clau de les dades, els codis, les publicacions i la revisió d’experts.» Aquests elements acabats de citar són els que els autors usen per agrupar les diferents praxis de la Ciència Oberta.
Després d’una breu introducció del què és la Ciència Oberta, l’article passa a tractar cada un dels seus pilars: dades, codis, publicacions i revisions oberts. Així, en relació a les dades en obert, es fa una llista de repositoris on dipositar-les i es donen una sèrie de recomanacions d’aspectes clau per posar-les en obert. També es proporcionen recursos per al programari de codi lliure. Pel que fa a l’accés obert, es donen les fonts bàsiques on trobar informació (la Budapest Open Access Initiative i el DOAJ, per exemple). Finalment, i per a la revisió d’experts en obert, es fa, com en els altres casos, una breu introducció que va seguida d’una relació de revistes que la practiquen. L’article acaba amb una llista de recursos miscel·lanis i la taxonomia que el projecte FOSTER fa de la Ciència Oberta.
El FOSTER Plus (Fostering the practical implementation of Open Science in Horizon 2020 and beyond) és un projecte de la Unió Europea que vol ajudar els investigadors a adoptar les diferents pràctiques de la Ciència Oberta. Per això, FOSTER Plus ha creat guies de recursos per disciplines i el portal FOSTER.
El segon document que ressenyem (el de Nancy Pontika et al.) és també, en certa mesura, una resposta a la indeterminació del terme «Ciència Oberta». Per tal d’organitzar els recursos del portal, FOSTER va desenvolupar una taxonomia que relaciona i agrupa les diferents praxis de Ciència Oberta, tal com es pot veure en aquesta gràfica:
Al document (una ponència a la 15th International Conference on Knowledge Technologies and Data Driven Business) s’explica la metodologia que va guiar la creació de la taxonomia usada per al portal de recursos de FOSTER. L’interès de la taxonomia –com el de totes– és que relaciona els elements d’un tot i els agrupa per famílies. Així podem veure, per exemple, com els “quaderns de laboratori en obert» es consideren un element de la Ciència Oberta i que s’agrupen dins la «recerca reproduïble en obert» i es troben al costat de les «pautes de reproductibilitat» i no dins del grup de «dades obertes» ni al costat de les «iniciatives d’accés obert».
La taxonomia de FOSTER ens dona entrada al seu portal de recursos. Recursos que podem buscar amb una cerca general, o sota les diferents branques de la taxonomia i que són: accés obert, dades obertes, recerca reproduïble en obert, definicions de Ciència Oberta, avaluació de la Ciència Oberta, polítiques de Ciència Oberta i eines de Ciència Oberta.
Val la pena ressaltar que tots els advocats de la Ciència Oberta assenyalen la seva manca d’experiència i d’habilitats com la principal dificultat per a la seva extensió. En aquest sentit, algunes activitats de promoció de la Ciència Oberta s’adrecen específicament als investigadors joves, ja que es considera que han de ser ells els primers a adoptar les noves pràctiques i els seus principals divulgadors. El portal de FOSTER es presenta com una plataforma de e-aprenentatge que agrupa recursos sobre Ciència Oberta pensant en aquells que necessiten saber més al respecte o que volen desenvolupar estratègies i habilitats per implementar-la.
En resum, que eines per orientar-nos i bellugar-nos en aquest concepte emergent i imprecís que és la Ciència Oberta no ens en falten. Acabaria només trobant-hi a faltar els materials educatius en obert que, en canvi, s’inclouen en alguna de les definicions del terme. Si bé és cert que poden no considerar-se «ciència» en el seu sentit més estricte, ho és també que ningú no neix ensenyat i que, els materials i les eines d’aprenentatge no podran sostreure’s de l’onada transformadora del moviment de l’obert.
