Versión para impresión
Mireia Alcalá
Tècnica de Recursos d'Informació
Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)
Eynden, Veerle van den [et al.] (2016). Towards open research: practices, experiences, barriers and opportunities. [London: Wellcome Trust]. 64 p. Disponible en: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055448. [Consulta: 23/10/17].
Jubb, Michael (2016). Embedding cultures and incentives to support open research. London: Wellcome Trust. 21 p. Disponible a: https://dx.doi.org/10.6084/m9.figshare.4055514. [Consulta: 23/10/17].
El Wellcome Trust, institució sense ànim de lucre de recerca biomèdica amb seu al Regne Unit, ha encarregat una sèrie d’informes i estudis per analitzar els diferents desafiaments que comporta la Ciència Oberta. Entre els diferents informes en què s’analitzen les infraestructures, les habilitats, la interoperabilitat o l’equitat –entre d’altres–, Michael Jubb i Veerle Van den Eynden exploren els mecanismes culturals i d’incentius per fer que la ciència sigui més oberta. L’un amb una mirada més teòrica i l’altre a partir de l’evidència.
Jubb parteix dels treballs elaborats per l’Expert Advisory Group on Data Access (EAGDA)1 del Regne Unit. En canvi, Van den Eynden extreu els seus resultats a partir d’una enquesta en línia realitzada a 583 investigadors que havien rebut finançament del Wellcome Trust i 259 finançats per l’Economic and Social Research Council (ESRC).
Jubb inicia el seu discurs remetent a diferents enquestes relacionades amb la compartició de dades (Tenopir2, PARSE.Insight3 i Fecher4). S’hi mostra com la gran majoria dels investigadors creuen que la falta d’accés a les dades suposa un important obstacle per al progrés de la ciència, malgrat que menys del 50 % les publiquen. Un percentatge similar (51 %) apareix en les respostes de l’enquesta de Van den Eyden. No obstant això, informen que cada participant ha compartit una mitjana de quatre conjunts de dades (datasets) en els darrers anys.
Hi ha forces clau que impulsen els investigadors cap a una major obertura (Jubb): el creixement de les col·laboracions de recerca internacional, la gestió eficaç de la recerca en l’àmbit institucional, les polítiques dels governs i les agències de finançament. Els investigadors afegeixen, a més a més, que els resultats han de permetre validar i replicar els resultats de recerca. En general, tot i que no han experimentat cap benefici directe per obrir les dades, tampoc s’han vist perjudicats.
Pel que fa a les principals barreres que s’indiquen per no publicar en obert les dades, trobem: la falta o deficiència d’infraestructures o normatives, deficiències en les habilitats i poca formació per als usuaris, la preocupació per la qualitat de les dades i per temes legals i ètics, pel temor a la competència i a la pèrdua de control i, finalment, pels costos de temps i diners per preparar les dades (incloent la documentació associada i les metadades corresponents). Així doncs, en un context on un dels principals incentius és publicar al màxim i el més ràpid possible, fa que compartir les dades quedi en un segon pla.
Tant Jubb com Van der Eynden incideixen en què el grau d’obertura de dades varia molt en funció de la disciplina. Els investigadors biomèdics i clínics són els que practiquen més activament la recerca en obert, ja que molts d’ells –amb diferents nivells de coneixement– treballen activament per analitzar grans volums de dades complexes i/o perquè s’ha convertit en una norma cultural impulsada per la naturalesa o les necessitats de la recerca. Els primers –els biomèdics– no reporten barreres per compartir ni necessiten motivacions per fer-ho, en canvi, els segons –els clínics– tot i que comparteixen les dades tenen el temor que se n’abusi de les seves. En canvi, els investigadors d’humanitats i ciències socials tenen menys experiència en aquest camp; a la poca motivació a compartir les dades se suma el fet que necessiten permisos de tercers perquè les seves dades contenen informació personal.
En tots els casos, es pot augmentar significativament la compartició de dades si es proporcionen incentius. Els investigadors indiquen que estarien motivats a obrir les dades si rebessin finançament per cobrir els costos de preparació, si s’augmentés la reputació acadèmica i es pogués promocionar acadèmicament i, finalment –però no menys important–, es tingués en compte en futures convocatòries de finançament. I, en aquest terreny, hi ha la opinió generalitzada, segons Jubb, que els agents externs poden ser influències potents sobre el comportament, ja que actualment sí que s’obtenen recompenses (d’influència, de millor posicionament en els rànquings, etc.) a partir de la publicació d’articles però no per publicar les dades.
L’element clau del canvi és l’estandardització pel que fa a les infraestructures que, actualment, és heterogènia i fragmentada. Això fa que sorgeixin tensions entre la demanda d’una gran quantitat de disciplines i subdisciplines amb les seves pràctiques, cultures i estàndards, i també la necessitat àmpliament expressada per tenir normes comunes i potenciar, així, la interoperabilitat de les seves dades.
Segons Jubb, hi ha diferents mesures i incentius que es poden prendre per fer créixer la cultura de la ciència en obert:
- Els diferents agents (agències de finançament, universitats, institucions de recerca i editors) han d’assegurar que compten amb polítiques clares per a la gestió i l’intercanvi de dades.
- Les agències de finançament han de revisar les seves polítiques i pràctiques relacionades amb les sol·licituds de finançament.
- Els diferents agents haurien de treballar conjuntament per donar suport i promoure mesures per ampliar l’abast de les dades i aconseguir que siguin citades per tal de superar les barreres.
- Les universitats i centres de recerca haurien de treballar conjuntament amb les agències de finançament per establir programes de formació de sensibilització en el tema i permetre als investigadors desenvolupar les habilitats adequades, en totes les etapes de la seva carrera.
- Els agents de finançament haurien de treballar amb els centres de dades, les plataformes i els proveïdors de serveis existents, com també amb les diferents iniciatives internacionals com l’RDA Alliance i DataCite, per solucionar els problemes d’interoperabilitat.
- Els diferents agents implicats han de treballar per assegurar els costos complets de la gestió i de la compartició de dades.
- Els editors, amb una poderosa posició per influir en el comportament dels investigadors, haurien de treballar amb la resta d’agents per intentar desenvolupar pautes i metodologies per avaluar la qualitat tècnica i acadèmica de les dades de recerca per mitjà de la revisió d’experts (peer review).
Recentment, el G7 Open Science Working Group (OS WG)5 format pels ministres de recerca del Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, el Regne Unit, els Estats Units d’Amèrica i el comissari per la recerca, la ciència i la innovació de la Comissió Europea es van reunir a Torí (Itàlia) i van aprovar una declaració on, en relació a la Ciència Oberta, reconeixen que els incentius són un dels aspectes per ajudar a l’obertura de l’ecosistema de recerca i assenyalen que en l’avaluació dels investigadors s’hauria de reconèixer i premiar les activitats de Ciència Oberta.
1 Grup d’experts conformat per membres del Cancer Research UK, l’Economic and Social Research Council, el Medical Research Council i el Wellcome Trust. Es poden consultar els seus treballs aquí: https://wellcome.ac.uk/what-we-do/our-work/expert-advisory-group-data-ac....
2 Tenopir, Carol [et al.] (2011). «Data sharing by scientists: practices and perceptions». PLoS ONE, vol. 6, no 6.
3 «Insight into digital preservation of research output in Europe: survey
report» (2009). PARSE.Insight.
4 Fecher, Benedikt [et al.] (2015). «A reputation economy: results from an empirical survey on academic data sharing». DIW Berlin discussion paper, no. 1454. Deutsches Institut für Wirtschaftsforschung.
5 G7 Science Ministers Communiqué (2017). Turin, Italy, September 28.
