Versión para impresión
José Antonio Moreiro González
Universidad Carlos III de Madrid
Brettle, Alison; Maden, Michelle (2015). What evidence is there to support the employment of trained and professionally registered library, information and knowledge workers?: a systematic scoping review of the evidence. Manchester: University of Salford: CILIP. 87 p. Disponible a: https://www.cilip.org.uk/sites/default/files/documents/value_of_trained_.... [Consulta: 11/03/2017].
La desorientació que causa la canviant realitat en la qual actuen els professionals de la informació, principalment els bibliotecaris, fa necessària la indagació permanent en la seva capacitació per enfrontar-se a les tasques que els corresponen. A això ve a contribuir aquest informe d’un projecte d’investigació finançat per CILIP (The Chartered Institute of Library and Information Professionals) l’objectiu del qual mira d’identificar les certeses sobre les quals es fonamenta la selecció adequada dels professionals més ben qualificats, per tant, acreditats competencialment i certificats acadèmicament, per a les diferents feines del sector. Les evidències s’identifiquen, analitzen i classifiquen a partir d’una rigorosa revisió de la corresponent literatura publicada en anglès.
La metodologia és la pròpia d’un estudi que es proposa identificar, analitzar i organitzar el coneixement de les obres existents sobre un assumpte. Per la qual cosa es detallen els sectors d’activitat atesos, acordats prèviament amb CILIP.
El procés seguit s’exposa en cadascuna de les passes donades: s’identifiquen les bases de dades consultades i els recursos que s’hi troben, principalment articles científics, però també tesis doctorals i monografies. De la mateixa manera es declaren els termes i l’estratègia de cerca, juntament amb els criteris de tria de les obres trobades per la qual cosa es va decidir incloure-les o excloure-les en el mostrari final. Així mateix, s’explica el model de representació de les dades aplicat als 135 estudis seleccionats mitjançant vuit elements determinants de la seva identificació, classificació i contingut.
L’informe aborda l’estat de la qüestió de forma original. Fuig de la rutinària juxtaposició enumerativa d’una obra rere l’altra, freqüent en les recol·leccions bibliogràfiques. Ho evita fent primer una exposició sobre les troballes per a cadascuna de les classes de bibliotecaris a les quals atén: de biblioteques públiques; escolars; de Ciències de la Salut i d’universitat. Deixant la part descriptiva de les fonts utilitzades per als annexos. De forma que aconsegueix una exposició reflexiva en el discurs del cos del text, sense oblidar la constatació dels recursos adduïts que deixa per al final, com un bis afegit en un concert. Aconsegueix així aportar tota la informació necessària sense caure en l’avorriment d’una anàlisi repetitiva en el seu format. De manera que molts dels aspectes del procés seguit, com també dels resultats més descriptius de cadascuna de les obres estudiades, es detallen després en els apèndixs de l’annex.
De cadascuna de les quatre grans subdivisions establertes s’ofereix una visió de conjunt, de la qual es destaquen els estudis a tenir més en compte i les raons per fer-ho. Es completa a més amb una proposta de la contribució social i tècnica dels bibliotecaris corresponents a aquella subdivisió, per acabar fixant les àrees d’investigació a impulsar. Tots aquests apartats es componen mitjançant cites extractives amb els paràgrafs més notoris de les obres seleccionades.
Els resultats reflecteixen que les evidències cercades només es poden observar de forma particular dins del sector on treballen els bibliotecaris. I es comprova la premissa hipotètica de la complexitat dels diferents serveis o intervencions que realitzen aquests professionals. Ja que sembla que els bibliotecaris contribueixen més a resoldre les incidències que van sorgint en la seva activitat, en preferència a poder-se establir que cap d’elles els sigui directament atribuïble. Alhora que es precisen les llacunes temàtiques que ofereix el repertori, juntament amb les fortaleses i debilitats del mètode seguit.
La bibliografia assoleix gairebé les 150 referències. Pràcticament totes elles s’analitzen més detalladament després, en el tercer apèndix dels annexos.
Els annexos, desenvolupats a partir de la pàgina 32, són molt amplis. Ocupen més de la meitat de l’informe. La seva extensió està justificada per reproduir-s’hi l’anàlisi detallada de les obres contribuïdes. Es componen de quatre apèndixs:
- El primer, sobre els recursos d’informació cercats a les bases de dades: LISA, WOS, Business Search Premier, MEDLINE, LISTA, Ethos, Cinahl i ERIC, i se n’indica els seus llocs web d’enllaç.
- El segon, determina les estratègies de cerca seguides en la realització de les consultes en cadascuna de les bases de dades.
- El tercer, el més ampli i substancial, presenta les taules d’evidència en les que classifica les obres estudiades d’acord amb la seva atenció als bibliotecaris que treballen en biblioteques públiques (15 entrades); bibliotecaris escolars (14 entrades); bibliotecaris de Ciències de la Salut (47 entrades) i bibliotecaris d’universitat (49 entrades). L’anàlisi de les entrades corresponents a cadascuna d’aquestes classes es mostra dins d’unes taules ordenades alfabèticament pel cognom de l’autor, juntament amb la data de publicació. Això facilita la identificació completa de cada treball a la bibliografia precedent. A més, l’anàlisi del contingut de cada registre respon a uns apartats explicitats: objectiu de l’estudi; indicació dels resultats; tipus d’estudi i principals aportacions.
- Finalment, es presenta un esquema conceptual sobre la contribució professional dels bibliotecaris de Ciències de la Salut.
En definitiva, l’informe és una aportació valorativa de la preparació dels bibliotecaris, el diferent perfil d’actuació dels quals ha d’equilibrar les habilitats adquirides mitjançant una formació acadèmica contrastada amb una visió tècnica aplicada als diferents processos professionals, si es busca la competitivitat i el bon rendiment dels bibliotecaris, com també dels centres on treballen.
Sens dubte, l’informe és una aportació valuosa respecte de les fonts que reflecteixen l’actualització de les competències i habilitats en quatre sectors fonamentals d’activitat bibliotecària. Al mateix temps que s’ofereix com a guia per fonamentar les investigacions subsegüents i per encertar a l’hora d’abordar-les metodològicament. Donat que els bibliotecaris necessiten determinar els resultats que són rellevants per a cadascun dels seus grups d’interès i proporcionar les proves que demostren aquestes necessitats.
