Añadir nuevo comentario

Margarita Taladriz-Mas

Rosa, Kathy (ed.) (2015). The state of America’s libraries 2015 : a report from the American Library Association. Chicago: American Library Association. 28 p. Disponible a:  http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2015 [Consulta: 21/11/2016]

Aquest informe de l’American Libray Association (ALA), publicat l’abril de 2015 i que recull dades i activitats de l’entorn bibliotecari nord-americà relatius a 2014, per bé que inclou referències prèvies relacionades, ha estat coordinat i editat per l’Office for Research and Statistics de l’ALA.

El seu objectiu és el de recopilar l’activitat de les biblioteques públiques, escolars i acadèmiques nord-americanes, de manera una mica informal i bastant didàctica, i posa l’accent en els nous serveis que aquestes biblioteques presten, atenent les noves necessitats que demanen els usuaris i també inclou les principals qüestions i tendències que els bibliotecaris creuen que afecten els seus usuaris, per acabar amb una panoràmica general de les polítiques en l’àmbit nacional, que incideixen en biblioteques i usuaris.

L’informe s’inicia amb un resum executiu molt aclaridor, d’un parell de pàgines, que obre el camí per entendre l’informe en el seu conjunt.

La primera troballa de l’informe és que les “biblioteques proporcionen a tot tipus d’usuaris, de diferents edats i procedències possibilitats il·limitades de participar en una societat enriquida per la tecnologia i els recursos audiovisuals”. Les biblioteques ja no són només espais per a llibres sinó que en les seves diferents modalitats, públiques, escolars o acadèmiques són anchor centers, institucions suport per tal que els diferents tipus d’usuaris puguin desenvolupar les seves activitats: col·leccions impreses i digitals, instrucció en l’ús dels recursos i suport a la investigació en les acadèmiques; habilitats comprensives, maneig d’informació digital i formació per a la ciutadania en les escolars i equilibri en les disparitats econòmiques, educatives i sanitàries en les públiques.

En les acadèmiques, els usuaris valoren, sobretot:

• L’eficàcia dels serveis bibliotecaris davant d’altres serveis universitaris
• L’impacte dels bibliotecaris en el suport a l’aprenentatge, contribuint a fomentar les seves habilitats i desenvolupament personal
• Els inevitables canvis pressupostaris per atendre noves necessitats: adaptació d’espais, digitalització de col·leccions, reubicació d’empleats…
• La capacitat per enfrontar-se a nous reptes com ara la gestió de big data, que els permet compartir les dades, analitzar-les i reutilitzar-les

En les escolars els usuaris valoren:

• L’esforç per proporcionar-los les habilitats necessàries per a la seva alfabetització en aquest segle XXI
• La seva funció clarament docent
• El foment de la lectura comprensiva i del seu pensament crític
• La inclusió de la tecnologia entre les seves habilitats

En les públiques valoren:

• El paper que exerceixen els bibliotecaris com a agents del canvi
• L’espai neutral i lliure que les biblioteques ofereixen als seus usuaris com a lloc de trobada
• La formació en l’ús de la tecnologia com a eina d’inclusió social i ciutadana en la seva relació amb l’Administració. Un 98 % de les biblioteques públiques ofereixen formació en l’ús de la tecnologia

A l’apartat dedicat a qüestions i tendències des del punt de vista dels bibliotecaris, es plantegen diferents fronts:

• Serveis per a nens i adolescents: alfabetització primerenca, diversitat en la literatura infantil, alfabetització digital, serveis per a adolescents en biblioteques públiques i escolars, incorporació de nous perfils professionals: actors, treballadors socials, etc.
• Igualtat d’accés a la informació: alfabetització d’adults per millorar les seves relacions amb l’Administració, la biblioteca com a lloc acollidor per a tothom qui creua la porta, bibliotecaris de diferents nacionalitats i perfils, que facin sentir l’usuari que està més a prop de les seves necessitats i expectatives
• Llibertat intel·lectual: aquesta és una qüestió bastant sorprenent des del meu punt de vista, donat que es refereix a la informació que maneja l’American Library Association´s Office for International Freedom, a partir dels casos que atenen anualment respecte de la tendència creixent a exercir censura sobre els llibres que han de ser o no ser a les biblioteques públiques i escolars. Es presenten gràfics sobre qui són els censors (pares en un 35 % dels casos i bibliotecaris i organitzacions religioses en un 1 %) i es presenten les raons per les quals s’exerceix aquesta censura: punts de vista polítics o religiosos, sexualitat explícita, drogues, violència, alcohol…
• Estàndards d’acreditació de professionals: nous perfils, nous curricula…

Respecte de les polítiques en l’àmbit nacional es constata que els temes relatius a privacitat personal, finançament de biblioteques, desenvolupament professional i legislació relativa a drets d’autor són del màxim interès per a la comunitat bibliotecària.

Existeix un conjunt de normatives i accions a la legislació nacional, que serveix de suport a les diferents accions que les biblioteques duen a terme:

• L’Elementary and Secondary Education Act (ESEA) reactualitzada el 2015, atén tot allò relatiu a la necessitat que les biblioteques escolars existeixin i siguin ateses per bibliotecaris professionals acreditats
• La USA FREEDOM Act estableix un equilibri entre la seguretat nacional i la protecció de la privacitat personal, cosa imprescindible per als usuaris de les biblioteques
• Cromnibus, transferència de despesa per import de 180,9 M de $ per finançar programes bibliotecaris i, d’aquests, 8,8 M de $ per finançar una plataforma digital nacional per a serveis de biblioteques i museus
• Workforce Innovation and Opportunity Act (WIOA), permet a les biblioteques accedir a fons federals per finançar les tasques de formació i cerca de feina
• El programa E-Rate permet a les biblioteques i a les escoles accedir a ajuts per obtenir serveis avançats de telecomunicacions
• La llei Network neutrality estableix, entre d’altres temes, que els proveïdors de serveis han de concedir un tracte igualitari a tot els WWW i serveis
• En el 40th annual National Library Legislative Day, congressistes i senadors es van reunir amb bibliotecaris per recollir les seves peticions en defensa/suport de les biblioteques
• L’ALA va llençar, el 2013, la iniciativa Policy Revolution! amb la finalitat de reposicionar la comunitat bibliotecària en la seva tasca de donar suport a la seva política pública nacional i desenvolupar una agenda pública d’accions a prendre

L’informe inclou una extensa i actualitzada bibliografia, sempre referida als Estats Units d'Amèrica i ordenada per cadascun dels capítols de l’informe.

Mereixen especial comentari els més de 50 enllaços, tots actius, a estadístiques, informes, estudis, legislació, etc., que permeten un aprofundiment molt potent i actualitzat en cadascun dels temes abordats.

Al meu entendre, és un document molt interessant per la seva forma d’enfocar la informació que aporta. És un document que s’allunya bastant dels informes més tradicionals als quals estem acostumats, de caràcter més quantitatiu que qualitatiu, farcits de dades i xifres de dubtosa interpretació. Em semblen interessants els tres enfocaments al voltant dels quals s’agrupa la informació:

• Valoració merament qualitativa de les biblioteques públiques, escolars i acadèmiques, per part dels usuaris
• Tendències i qüestions que aporten els professionals de les biblioteques
• Polítiques locals i nacionals en relació amb el món bibliotecari

S’emmarca, així, perfectament l’activitat d’aquestes institucions àncora/suport i la seva percepció per part dels usuaris.

L’ALA actualitza anualment aquest tipus d’informes i tots ells són accessibles a la seva pàgina web, a l‘apartat de l’Office for Research and Statistics.

Aquesta forma de presentar a la societat l’activitat de les biblioteques està bastant en línia amb la forma en què s’exposen darrerament aquest tipus d’informes en d’altres països (Austràlia o d’Europa).  

Especialment interessant és aquest índex, elaborat per l’ALIA (Australian Library and Information Association) de totes les seves publicacions. Més sintonia amb l’informe de l’ALA, quant a la manera de presentació. Són informes independents sobre temes concrets: posicionament de les biblioteques, suport de les biblioteques a la indústria editorial, gestió, finançament, línies de futur de les biblioteques i la professió, etc. Abarca els diferents tipus de biblioteques.

També paga la pena fer una ullada a l’informe titulat Independent Library Report for England, dut a terme per una entitat independent a petició del Department for Culture, Media & Sport i el Department for Communities and Local Government i que es va presentar al Govern anglès, elaborat per un panel d’experts el desembre de 2014 i coordinat per William Sieghart.

Aquest informe aborda l’estat de la qüestió en temes tals com: línies d’acció, xarxes digitals, personal, equips de treball, préstec electrònic, desenvolupament professional, paper del govern local, iniciatives governamentals, etc., per al conjunt de les biblioteques públiques.

A Espanya també es comencen a difondre aquest tipus d’estudis de caràcter més qualitatiu, on s’analitzen opinions d’usuaris i de no usuaris, per tal de disposar d’informació més propera a la seva percepció del servei, que la que ens poden proporcionar dades estadístiques. Un exemple és l’Estudio de impacto socioeconómico de las bibliotecas en la Comunidad Foral de Navarra : el valor de las bibliotecas : informe de resultados 2016, elaborat per la Diputación Foral de Navarra, amb el patrocini del Consejo de Cooperación Bibliotecaria i coordinat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. La seva presentació és molt amigable per a l’usuari, clara i precisa. Recull informació relativa al conjunt del Sistema Bibliotecario de la Comunidad Foral, i utilitza una metodologia que permet, entre d’altres, valorar l’impacte econòmic i social del sector bibliotecari.