Versión para impresión
Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Collins, Ellen; Milloy, Caren (2016). OAPEN-UK final report: a five-year study into open access monograph publishing in the humanities and social sciences. London: Arts and Humanities Research Council: OAPEN-UK. Disponible a: http://oapen-uk.jiscebooks.org/finalreport/ [Consulta: 16/05/2016]
Fins ara, en el context de l’accés obert a la ciència, la majoria d’esforços han estat dirigits bàsicament cap a les revistes científiques i això ha permès aconseguir uns notables progressos pel que fa al canvi de model. Per la seva banda, les monografies –el tipus de document científic més valorat, utilitzat i citat pels acadèmics d’Humanitats i Ciències Socials– han patit d’un cert oblit o desinterès i es troben molt allunyades de les dades quantitatives de les revistes pel que fa a l’accés obert.
L’informe que ressenyem parla precisament d’aquesta qüestió ja que conté els resultats del projecte de recerca OAPEN-UK, que durant cinc anys ha estudiat les vies de publicació de monografies de Ciències Humanes i Socials en accés obert. Aquest projecte es va iniciar l’octubre de 2010 i ha estat finançat pel JISC i per l’Arts & Humanities Research Council (AHRC), ambdós de la Gran Bretanya. El seu objectiu va ser analitzar els efectes que pot tenir la transició de les monografies cap a l’accés obert en les vendes, els usos, les editorials, etc. Per altra banda, el projecte també volia entendre les pràctiques, processos, polítiques i comportaments que calia modificar per tal de difondre les monografies en accés obert. Per això, van treballar amb els agents implicats (investigadors, institucions, bibliotecaris, editors, agregadors, societats científiques i agències de finançament) amb entrevistes i estudis de cas que els van permetre recollir informació sobre les actituds i les percepcions relacionades amb la transició cap a la publicació de llibres en accés obert.
L’informe conté el resum de tots els treballs i estudis que s’han dut a terme en aquests cinc anys, està estructurat en tres grans apartats i acaba amb una selecció de les lliçons apreses i algunes recomanacions.
La primera part està dedicada a les actituds i les percepcions dels cinc grans agents implicats (investigadors, editors, societats científiques, finançadors i universitats), que han estat recollides mitjançant entrevistes. Podem destacar algunes de les seves opinions:
- El 95 % dels investigadors en Humanitats i un 72 % dels de Ciències Socials consideren important publicar monografies. De tota manera, hi ha major coincidència en la importància que donen a poder accedir a les monografies (el 98 % en Humanitats i el 89 % en Socials).
- Els autors no paren gaire esment a les condicions estipulades en els contractes editorials. Pel que fa a les llicències de les seves obres, prefereixen les més restrictives (CC-by-nc, amb un 79 %) a les més obertes (CC-by, amb un 19 %).
- Pel que fa als bibliotecaris, el 82 % donaria suport a la creació d’un repositori centralitzat de llibres OA. La seva visió sobre la facilitat d’implementar la via verda i la daurada en els llibres és més aviat pessimista, en especial si la comparem amb les perspectives per a les revistes. La facilitat que consideren que té posar en marxa la via daurada per a llibres és d’un 3 % (respecte l’11 % en les revistes) i l’emmagatzematge en repositoris o via verda del 10 % (23 % en revistes).
- Els editors donen suport a l’accés obert en monografies però no saben com encaixar-lo en el seu model de negoci. Tot i que són sectors diferents, pensen en un sistema similar als APC (pagament dels costos d’edició) de les revistes.
La segona part descriu les tècniques, polítiques i processos que es duen a terme durant la cadena de publicació d’un llibre i analitza els canvis que es produirien si s’avancés en el model d’accés obert. Com ja s’ha indicat abans, és àmpliament compartida la necessitat d’instaurar un pagament dels costos d’edició (les APC de les revistes). Aquesta secció està organitzada seguint els processos editorials relacionats amb la publicació d’una monografia: selecció de l’editor, suport editorial, màrqueting i promoció, preservació, descoberta i accessibilitat, estratègia, etc. S’inclouen algunes consideracions sobre les preferències dels autors en les diverses fases esmentades. Algunes idees que s’indiquen:
- El model d’edició (sigui OA o comercial) no ha d’afectar ni fer variar el treball editorial.
- L’autor ha de poder seleccionar l’editor i el model de publicació.
- S’ha de mantenir l’alt nivell en les activitats de màrqueting i promoció (encara que se li doni un altre enfocament).
La tercera part es dedica als models de negoci. En aquest context, una idea repetida per tots els agents (autors, editors, institucions, etc.) és que les monografies en accés obert han de mantenir la mateixa qualitat editorial que hi ha en aquests moments. També s’indica que una bona part dels autors encara volen una versió impresa dels seus llibres. Aquesta part de l’informe potser no detalla prou bé les opcions de negoci que s’obren en aquest nou escenari. En canvi, dins del mateix projecte, es va elaborar una guia que és molt més clara i recomanable (Ellen et al., 2015) i que val la pena mirar-se amb deteniment.
L’informe té algunes parts potser poc aclaridores, perquè hi ha la dificultat de resumir i agrupar en un sol document els nombrosos estudis que s’han dut a terme en el marc del projecte. De tota manera, OAPEN-UK ha generat una gran quantitat de documentació que val la pena de resseguir per conèixer a fons la situació de les monografies en accés obert, un àmbit que no es pot deixar de banda i al qual se li han dedicat, fins ara, molt pocs esforços i recursos.
Bibliografia
Collins, Ellen; Milloy, Caren; Stone, Graham (2015). Guide to open access monograph publishing for arts, humanities and social science researchers. [London]: OAPEN-UK; AHRC; JISC. [http://oapen-uk.jiscebooks.org/files/2015/07/Guide-to-open-access-monogr....
