Versión para impresión
Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona
Model programme for public libraries [en línia]. Copenhagen: Danish Agency for Culture and Palaces, c. 2013- . Disponible a: http://modelprogrammer.slks.dk/en/ [Consulta: 02/05/2016].
El febrer del 2015, coincidint amb la declaració de l’Any de les Biblioteques, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona van organitzar el Midterm Meeting de les seccions de Biblioteques Públiques i d’Edificis de l’IFLA i una jornada dedicada als Nous usos de la biblioteca pública.
Fotografia: Ørestad Library, Copenhagen
Jonna Holmgaard Larsen, l’assessora en cap de l’Agència de Cultura de Dinamarca i la principal responsable del projecte Model programme for public libraries, va ser una de les persones convidades a la jornada. D’acord amb les seves paraules, aquest projecte se sosté sobre la premissa següent: «Les experiències dels usuaris poden fer-se accessibles a través del disseny dels espais».
D’altra banda, si hi ha un país que té experiència a treballar el model del servei de biblioteca pública, la seva estructura administrativa, l’avaluació i el disseny d’espais, i que tradicionalment ha estat el model en el qual procura emmirallar-se el sistema de biblioteques a casa nostra, salvades les distàncies, aquest és Dinamarca. Tradició i innovació, orientada a l’experiència dels usuaris, com a pilars del servei.
Com a conseqüència dels canvis accelerats i profunds, especialment tecnològics i socials, que el món està vivint en les darreres dècades i l’exigència de la ciutadania en relació amb la resposta dels serveis i les polítiques públics, l’any 2012 l’Agència Danesa de Cultura, juntament amb l’associació Realdania, impulsen el projecte Model programme for public libraries per redissenyar el servei de biblioteca pública i els espais que han de donar suport a aquest nou model. L’elaboració dels textos va concloure formalment a finals del 2014, però encara incorpora actualitzacions i casos d’èxit, especialment de països escandinaus, i manté un grup de Facebook. En el marc d’aquest projecte, i amb l’objectiu de promoure el model de biblioteca del futur entre els ajuntaments, l’Agència Danesa de Cultura convoca el premi internacional Public Library of the Year, dotat amb 5.000 USD, que es concedeix al Congrés anual de l’IFLA amb el patrocini de l’empresa Systematic.
El Model programme for public libraries, disponible al web en anglès i en danès, no és un programa funcional per a la construcció d’equipaments de biblioteca pública, sinó que esdevé tot un portal que ofereix eines i reflexions a l’entorn del model de servei i de la seva relació amb l’entorn urbà i amb la ciutadania, metodologia i casos d’èxit, actualitzats i aplicables a entorns similars. S’adreça especialment als responsables polítics i tècnics, als directors i equips de treball de les biblioteques municipals, als agents locals i col·laboradors, amb l’objectiu d’inspirar i obrir noves possibilitats a l’hora de construir noves biblioteques o de millorar-les.
S’identifiquen les funcions de la biblioteca pública i es defineixen els principis de disseny i els requeriments funcionals que ha de tenir l’edifici d’una biblioteca pública, com també quina és la relació de l’edifici amb el seu entorn, fent especial èmfasi en els aspectes qualitatius que contribueixen a la millora del desenvolupament urbà.
Diversos apartats inclouen reflexions sobre com la construcció d’un nou edifici de biblioteca pública ha transformat el paisatge urbà i quins són els reptes del servei de biblioteca pública a les zones poc poblades del territori. Al llarg dels textos es poden trobar exemples sobre com l’espai de la biblioteca pública s’integra en l’espai urbà, com els serveis d’extensió bibliotecària transgredeixen els límits físics de la seu principal, de quina manera s’articulen i cohesionen biblioteca digital i biblioteca física, o com els espais de creació (maker spaces o fab labs) es poden integrar fàcilment en els espais tradicionals.
El projecte té l’objectiu últim d’explicar com l’arquitectura ha de reforçar el paper de la biblioteca pública com a veritable àgora i lloc comú, el lloc de trobada central, que convida el ciutadà al seu interior i alhora es manté obert a les xarxes ciutadanes i a les necessitats d’aprenentatge d’una societat altament qualificada en un món en constant transformació.
El portal, organitzat de manera dinàmica i molt visual, ofereix en conjunt un programa “model” o “tipus”, flexible i modular, que és aplicable a l’hora de dissenyar els espais i serveis d’una biblioteca nova o millorar els d’una ja existent, bé sigui metropolitana, bé rural. Parteix de la idea que les diferents funcions del serveis presencials i virtuals s’interrelacionen en quatre espais que tot edifici de biblioteca pública hauria de tenir:
- Learning space: espai per a l’aprenentatge i la descoberta. Formació informal, autoaprenentatge, alfabetització digital i informacional, accés als recursos d’informació, serveis de referència, conferències i tallers, converses, sales i cabines d’estudi, etc.
- Inspiration space: espai per al lleure i el gaudi lector i cultural (accés als recursos literaris, artístics, cinema, música, joc, etc.; activitats culturals amb creadors, etc.).
- Meeting space: basat en la participació. Esdeveniments sobre temes locals d’interès, grups d’estudi i de lectura, espais comunitaris, de trobada i relació, etc., que convidi els usuaris a ser espontanis.
- Performative space: creativitat i creació. Laboratoris per a l’experimentació tecnològica, aprenentatge estètic, tallers d’escriptura, esdeveniments amb artistes locals, tallers musicals i cinematogràfics, etc.
El projecte Model programme for public libraries pretén respondre als desafiaments de disseny que sorgeixen de la reflexió sobre l’evolució de les funcions de la biblioteca i planteja principis i metodologies que poden ser de gran utilitat a l’hora d’enfrontar-se amb reptes com ara l’exposició de les col·leccions, l’adaptació dels serveis a les necessitats dels usuaris, la hibridació de serveis virtuals i físics, la zonificació, l’autoservei, la polivalència i simultaneïtat d’usos o l’adaptació dels espais a col·lectius en particular. Les reflexions, els principis i els exemples que ofereix el portal han de ser un punt de partida per a la discussió i decisió d’ajuntaments, professionals i agents locals sobre el model de servei de biblioteca pública que necessita la comunitat.
