Versión para impresión
Diagnóstico Nacional de la Red Nacional de Bibliotecas Públicas (RNBP) (2014) Ministerio de Cultura, República de Colombia, Biblioteca Nacional de Colombia. Disponible en http://issuu.com/proyectotic/docs/diag_nacional_rnbp/0 [Consulta: 21/09/2015].
Pel coneixement del sector cultural i bibliotecari de Colòmbia, aquest document presenta les principals troballes del Diagnòstic Nacional de la RNBP. L'estudi, el treball de camp va ser realitzat entre juliol i setembre de 2013, va cobrir el 98% de les biblioteques públiques adscrites a la RNBP (1.302 biblioteques, al llarg i ample del territori nacional, de les 1.404 biblioteques registrades), i va recopilar informació entre les biblioteques públiques, els usuaris potencials i els usuaris reals de les mateixes. L'anàlisi i resum de les dades finals va ser encarregat al Centre Regional per al Foment del Llibre a Amèrica Llatina i el Carib (CERLALC-Unesco).
El document està conformat per tres parts. En la primera, es fa una caracterització de les biblioteques públiques, a partir de l'estructura bibliotecària, la seva ubicació, atributs, dotació, serveis bibliotecaris i personal bibliotecari, finalitzant amb una descripció comparativa d'alguns indicadors a Colòmbia, que permet analitzar la situació de la RNBP en termes de cobertura, densitat i usuari respecte al context del Brasil, Xile, Mèxic i Espanya; la segona part realitza l'anàlisi de les necessitats d'informació dels usuaris reals i potencials de les biblioteques públiques, i en la part final s'examina l'ús de les TIC a les biblioteques públiques per al desenvolupament.
Ometent per aquesta ressenya les importants dades numèriques i estadístiques de la primera part de l'estudi, relatives al nombre de biblioteques, als metres quadrats que ocupen, al número de volums i ordinadors, l'indubtable interès convida a la consulta del document original, algunes de les principals troballes que més criden l'atenció són:
• Només el 7% de les biblioteques públiques estatals compta amb un catàleg digital de les seves col·leccions.
• La connexió a serveis d'Internet està present en el 60,5% de les biblioteques públiques de la Xarxa. Només el 22% de les biblioteques connectades té velocitat de connexió superior a 4 megues. I un 16% de les respostes (128 biblioteques) manifesta desconèixer l'ample de banda d'accés a la xarxa.
• La mitjana anual d'usuaris que utilitzen el servei de préstec extern en cada departament és de 41.392. El nombre mitjà mensual de visitants per al total de biblioteques públiques de la Xarxa és de 1.803.060.
• Els usuaris reals són, en major proporció, joves entre els 12 i els 17 anys (49,8%) i entre els 18 i els 25 anys (19%), concentrats -en gairebé un 95% -en els estrats socioeconòmics 1, 2 i 3. Per contra, entre la població potencial el 64,5% dels enquestats són majors de 26 anys.
• Els grups d'usuaris que assisteixen en major mesura a la biblioteca pública són aquells que es troben en edat escolar, la qual cosa demanda per part de les biblioteques una redefinició dels tipus de serveis, els horaris, la quantitat de personal de suport i la dotació tecnològica.
• Pel que fa al personal responsable de la prestació dels serveis bibliotecaris, amb baix nivell de continuïtat, hi ha 2.868 persones vinculades a la plantilla de la biblioteca (68% dones i 32% homes). El 72,5% de les biblioteques són ateses per una persona que és part de la plantilla de personal. D'acord amb la concentració de la població a nivell nacional, el 54% del total del personal vinculat es concentra a Antioquia, Bogotà, Valle, Cundinamarca, Boyacá i Santander.
• Davant els interessos dels usuaris reals i la identificació i valoració d'algunes temàtiques d'informació, el 52,6% va assenyalar com a molt important els "estudis" (realitzar tasques), i el 54,9% com a important el "entreteniment". Altres temàtiques ben qualificades, que ajudarien a avaluar el patrimoni bibliogràfic, són salut, educació, benestar i cultura. Aquests resultats encoratgen a pensar que es tracta d'usuaris escolars o població en procés de formació acadèmica, la qual cosa afavoreix les estratègies de disseny, implementació i enfortiment de les competències comunicatives dels estudiants i de les habilitats de lectoescriptura impartides en les institucions educatives.
• Els cursos, les capacitacions, els tallers, la gratuïtat d'Internet i la disponibilitat d'ordinadors són activitats i condicions que motivarien als usuaris potencials per assistir a la biblioteca pública. Per als usuaris reals, l'aprenentatge, el coneixement, la investigació i la lectura són els principals motius que els porten a les biblioteques públiques. Pel 97% dels usuaris reals, la biblioteca pública és un espai recomanable, i es considera i valora com a "molt important" el préstec de llibres, l'accés al coneixement o la possibilitat de mantenir-se informat. En una categoria menor, encara que no menys important, els usuaris reals recomanen la biblioteca si es desitja conèixer gent; assistir a tallers o capacitacions, tertúlies, exposicions, clubs de lectura o projeccions de pel·lícules, o per obtenir informació sobre un tema local. Un grup minoritari d'usuaris reals (3%) va manifestar no recomanar la biblioteca, i les principals raons per a això són la insuficiència i la poca varietat de material, les condicions no agradables de les instal·lacions, la manca d'amabilitat o preparació del personal bibliotecari, la distància per arribar a la biblioteca i, finalment, la disposició de temps lliure.
• La biblioteca pública és un lloc privilegiat per al contacte de la població amb les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC). 44% dels usuaris reals es connecten a Internet a la biblioteca, el que la converteix en el principal lloc de connexió, per sobre de la llar i dels centres dedicats d'accés. En el grup d'usuaris reals, només el 9% no accedeix a Internet. Això contrasta amb el grup d'usuaris potencials: el 37% va afirmar no accedir a Internet. Es podria dir que hi ha un avanç en aquesta perspectiva si es considera que el 12% dels usuaris reals van usar Internet per primera vegada a la biblioteca pública, o que una tercera part del total dels usuaris reals rebre formació o orientació en l'ús de les TIC a la biblioteca, o que el 32% van aprendre a fer cerques senzilles d'informació, o que el 23% va aprendre a utilitzar pàgines web, o que un altre 23% va aprendre a utilitzar programari d'oficina, o que un 22% va conèixer com enviar i rebre correus electrònics.
• La disponibilitat d'ordinadors per a l'accés a Internet constitueix un important valor afegit dins de la biblioteca pública. El 75% dels usuaris va a biblioteques públiques que tenen accés a Internet i ordinadors per a ús públic.
• Dotze de cada 100 usuaris reals van manifestar que el seu primer contacte amb Internet va ser a la biblioteca pública. La disponibilitat de TIC en la majoria de biblioteques de la RNBP ha motivat el seu ús en activitats complementàries a les acadèmiques. Les activitats més freqüents que es realitzen a la biblioteca, amb l'ús de les TIC, estan referides a llegir diaris i revistes (61%), interactuar amb familiars i amics per mitjà del correu i de les xarxes socials (61%), i crear continguts per compartir (51%). En menor proporció, però igualment important, els usuaris reals realitzen transaccions comercials, busquen feina, i participen en processos o serveis governamentals (sol·licitar cites, descarregar o enviar formularis, sol·licitar constàncies, entre d'altres).
• Les expectatives de l'ús de les TIC a la biblioteca pública per part dels usuaris potencials es concentren, en alt grau, en activitats similars a les realitzades pels usuaris reals. Cal destacar que més del 80% dels usuaris potencials utilitzaria les TIC amb propòsits de recreació i comunicació.
A la llum de les dades concretes, de les estadístiques i de la comparativa, que des d'aquesta ressenya convidem a llegir amb deteniment, es pot deduir que Colòmbia ha enfortit les polítiques públiques dirigides al desenvolupament del sistema bibliotecari. Aquestes s'han convertit en part integral de l'agenda governamental, amb l'objectiu d'incrementar els nivells de lectura i escriptura al país i de contribuir a generar oportunitats que els permetin a les persones millorar les seves condicions de vida. Sens dubte es compleixen els objectius de partida del Diagnòstic que buscava comptar amb una línia de base de les condicions físiques i tecnològiques de les biblioteques públiques de Colòmbia per a la definició de plans de dotació tecnològica i d'adequació d'infraestructura física de les biblioteques públiques; conèixer aspectes generals relacionats amb el personal bibliotecari i els serveis prestats per les biblioteques; identificar possibles serveis a implementar a les biblioteques públiques del país, a partir del reconeixement de les necessitats d'informació de la comunitat usuària i no usuària, i generar accions que contribuïssin a millorar la imatge de les biblioteques públiques, amb base en la percepció que es té de les mateixes.
Diu la dita que "Zamora no se hizo en una hora", els canvis i més aquests que requereixen no només recursos, sinó influència entre la població, porten temps, però a poc a poc i amb pas ferm i decidit, podem comprovar que tot i que encara queda molta tasca per fer, a Colòmbia, s'estan complint els objectius del Proyecto Uso y apropiación de TIC en bibliotecas públicas, que busca contribuir a l'augment de l'índex de lectura del país, mitjançant l'accés a la tecnologia des de les biblioteques públiques, i demostrar que les biblioteques, amb personal format, amb recursos materials i tecnològics i amb serveis innovadors i creatius amb TIC, són llocs vigents, necessaris i fonamentals per a l'assoliment d'una societat lectora, educada i pròspera.
