Añadir nuevo comentario

III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER). Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 4-5/6/2015. 
http://bd.ub.edu/liser/

Tothom és conscient que el III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER) organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació per commemorar els seu centenari s’ha dut a terme en un context de dubtes i d’incerteses sobre el futur de la nostra disciplina. De tota manera, esperem que la sang no arribi al riu i que la llista de necrològiques soferta per Blaise Cronin i recordada a la seva conferència inaugural —ha viscut en pròpia carn el tancament dels departaments de LIS a la Queen’s University, a Strathclyde i, fa dos anys, també a Indiana University— no vagi més enllà.

El III Seminari tenia per objectiu reflexionar sobre els reptes internacionals de l'educació i també de la investigació en Biblioteconomia i Documentació (BiD) i va dedicar un dia a cada una d’aquestes línies temàtiques. L’estructura va ser la mateixa, tant per a l’educació com per a la recerca: cada sessió s’iniciava amb la presentació d'un informe de situació seguit d'una sèrie de taules rodones per contrastar diferents punts de vista internacionals. Hi van intervenir un total de 25 ponents internacionals i també es van presentar més de 40 pòsters, dos dels quals van rebre el premi dels assistents (Millor Contingut i Millor Presentació Formal). 

Educació 

Ángel Borrego va descriure la situació actual dels estudis a Europa a partir de l’anàlisi de 220 centres de 26 països de la UE (en dos d’ells no hi ha estudis) i va destacar la diversitat d’estructures, la poca internacionalització i l’escàs grau de col·laboració entre els centres per oferir titulacions conjuntes. Pel que fa a la situació dels programes a Nord-Amèrica, France Bouthilier va indicar les noves àrees d’especialització (Knowledge Management, arquitectura de la informació, recursos digitals, etc.), la tensió entre la “L” (library) i la “IS” (information science), i també el paper cada cop més rellevant de la recerca en els programes formatius. 

La resta d’intervencions van complementar aquestes panoràmiques tot descrivint el funcionament de les iSchools, una evolució de les escoles clàssiques en confluència amb altres disciplines (G. Chowdhury), la problemàtica de la formació a Espanya (Virginia Ortiz-Repiso), les principals innovacions en educació (estructurals, tecnològiques, programes, etc.) dutes a terme a Europa (Sirje Virkus), l’anàlisi de les competències en informació en els estudiants de BiD (S. Kurbanoglu) i l’estudi dels programes online a Nord-Amèrica que són una part cada cop més important de l’oferta (Clara Chu).

Recerca

Jordi Ardanuy i Cristóbal Urbano van presentar l’estat de la qüestió de la recerca i la innovació a Europa a partir de l’anàlisi dels articles indexats a Scopus i van constatar, entre altres coses, l’existència d’un grau de col·laboració baix entre països de la UE (només el 6%) molt inferior a la col·laboració amb països de fora de la UE (16%) o entre el propi país (23%). 

En intervencions posteriors es van mostrar els reptes actuals de la recerca en BiD i les metodologies més utilitzades (Lynn Connaway), es va analitzar l’evolució de les temàtiques de recerca des de 1965 a 2015, constatant un descens notable de la temàtica històrica i el predomini actual dels estudis sobre  serveis d’informació, recuperació de la informació i comunicació científica  (Pertti Vakaari). També es va presentar  el cas modèlic de la LIS Research Coalition, una estructura de coordinació de la recerca en BiD de la Gran Bretanya (presentada per Hazel Hall, que va actuar, a més, de piuladora de la jornada amb una precisió i exhaustivitat envejables) i una proposta de noves línies de recerca de BiD inspirades en la lectura de Piketty, i que parteixen de considerar l’accés universal al coneixement com una forma per a reduir les desigualtats (L. Codina).

En un bloc dedicat a les publicacions acadèmiques, Candela Ollé i Àlex López van presentar un estudi panoràmic de les revistes de BiD indexades a WoS i Scopus a partir d’enquestes realitzades als seus editors. Segons la seva opinió, la majoria de les revistes seran d’accés obert en els propers 5-10 anys, la interdisciplinarietat anirà incrementant la seva presència en els continguts (especialment amb Comunicació, Gestió i Informàtica) i les noves funcionalitats (versions per mòbil, xarxes socials, altmètriques, etc.) encara trigaran a consolidar-se.

En la taula rodona posterior, Elke Greifender va analitzar les expectatives, les demandes, els neguits i els desitjos dels diversos agents de la cadena editorial (autors, editors, revisors, lectors), Blaise Cronin va reflexionar sobre l’increment imparable de les autories múltiples en els articles i les seves diverses formes (co-autor, autor regalat, autor ocult, autor fantasma, etc.) i Tomàs Baiget va analitzar els problemes econòmics actuals de les revistes centrant-se en el cas concret de El profesional de la información que està evolucionant del pagament per part dels usuaris (subscripcions) al pagament per part dels autors. 

El Seminari es va cloure amb una conferència de Roderic Guigó, destacat bioinformàtic, en la qual va explicar l’evolució que ha sofert la Genètica pel que fa al tractament de les dades i va posar de manifest la importància de la gestió i l’organització de les dades de recerca en les seves investigacions.

Degut a l’alt nombre de presentacions, aquesta ressenya queda molt curta per tractar-les amb el degut deteniment i només té la pretensió d’incentivar una lectura més profunda. Heu de saber que totes les presentacions (així com les fotografies i les piulades) es poden consultar a la pàgina web del seminari. En breu també s’hi trobaran els vídeos i, al desembre, es publicaran una selecció dels treballs en el proper monogràfic de la revista BiD. Us recomano que us hi entretingueu perquè val la pena.