Añadir nuevo comentario

College & Research Libraries: 75th Anniversary Issue; vol. 76 (2015), núm. 3. http://crl.acrl.org/content/76/3.toc

Steven Bell, Lorcan Dempsey, Barbara Fister / New Roles for the Road Ahead: essays commissioned for ACRL’s 75th anniversary; Edited by Nancy Allen With an afterword by Betsy Wilson // Chicago : Association of College and Research Libraries, 2015

http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh...

Vegeu també la versió preliminar “Draft for Comments”, de ACRL, 2014 http://acrl.ala.org/newroles/wp-content/uploads/2014/11/New-Roles-for-th...

Curiosament contemporània la història de l’Association of College and Research Libraries (ACRL). El 1890 es va crear com a secció de l’ALA (la 1a reunió d’aquesta havia estat el 1853), amb el nom de College and Reference Library Section, el 1923 s’estructura amb una executiva i personal propis i el 1938 s’independitza de l’ALA i es crea com a Association of College and Reference Libraries, però el 1938 l’ALA és reorganitza i permet l’existència al seu si de divisions auto-governades (és a dir autònomes) i el 1940 l’ACRL passa a ser una associació federada dins l’ALA.

Els 75 anys de l’ACRL compten amb una p. web pròpia on hi trobareu les diferents accions fetes per l’associació per a aquest esdeveniment. Les que volem ressenyar aquí en són dues i són publicacions, una celebra el passat, l’altra explora el futur.

La 1a és el núm. especial de la revista C&RL,  College & Research Libraries, que publica els 7 articles que els membres de l’associació han considerat ‘clau’ (“landmark”) dels publicats a la revista. El procés de selecció va ser prou llarg i participatiu i va consistir primer en seleccionar els articles més representatius de cada dècada (en van sortir 30), per acabar triant els definitius a la reunió anual de l’ACRL. Entre els semifinalistes, recomano: el de Frederick Kilgour (fundador d’OCLC) “The Economic Goal of Library Automation”, del 1969, o el de Wilf Lancaster “Whither Libraries? Or, Wither Libraries”, 1978. Els articles seleccionats es troben al número especial citat, cada un d’ells contextualitzat i comentat des de la perspectiva d’avui. A destacar l’assaig del 1968 de Robert Taylor’s “Question-Negotiation and Information Seeking in Libraries” (l’article biblioteconòmic ‘més citat de tots les temps’), l’article de 1988  “Inventing the electronic university”  de David W. Lewis (un autor amb moltes traduccions al català a Recercat), o el de 1996 de Carla J. Stoffle, Robert Renaud, i Jerilyn R. Veldof  “Choosing our futures.” (que va tenir una important influència en l’establiment del primer pla estratègic de Rebiun).

La segona publicació ressenyada també té un procés participatiu. El comitè del 75è aniversari volia tenir un document que ajudés als membres de l’associació a veure més enllà. Donat que la professió és molt activa en les xarxes socials, van decidir encarregar-lo a tres blocaires nord-americans reputats: Steven Bell, Lorcan Dempsey, i Barbara Fister. El resultat va tenir una primera aproximació en un “Draft for Comments”, que va circular el 2014 i que es va permetre que els associats fessin comentaris als textos dels autors, comentaris incorporats al l’informe publicat el 2015 en versió definitiva.

New Roles for the Road Ahead, és, doncs, una col·lecció d’assajos sobre temes candents de la professió circumscrita a l’ensenyament superior. Els Assajos s’agrupen en tres apartats: ‘Framing the Road Ahead’, ‘Shifts in Positioning’, i ‘Responding to Opportunity: Creating a New Library Landscape’. La primera secció explora l’entorn, és a dir, els canvis que es viuen a les universitats nord-americanes (segurament canvis més profunds que els que estan esdevenint a les universitats europees). La biblioteca universitària moderna (la dels S XX) ha estat una organització creada al voltant de les col·leccions, ara els canvis que viuen les universitats (amb els MOOCs, per exemple), la comunicació acadèmica (amb l’OA), i la tecnologia (Internet), obliguen a la biblioteca universitària a deconstruir-se per poder seguir fent el seu paper de donar suport als universitaris   en el procés d’accedir al coneixement.

La secció 2 (la més extensa), és en la que els autors aborden temes més concrets: el redisseny d’espais, la funció socialitzadora i creadora de comunitats de la biblioteca, les col·leccions bibliogràfiques (la importància creixent de la producció pròpia i la decreixent de la comercial), la biblioteca com a partner de la docència i l’aprenentatge, a seva funció ajudant a la universitat en l’avaluació i rendició de comptes, i el possible paper del bibliotecari informador de polítiques. La secció 3a es refereix a canvis en el futur, però els centre més en el comportament (valors, cooperació, col·laboració...) que no pas en els serveis bibliotecaris tradicionals.

Qui estigui mancat de temps o vulgui anar directament al gra, pot anar a la contribució final (“An Afterword on Leadership for the Road Ahead”, p. 103-107) de Betsy Wilson. Aquesta destaca quatre temes com els que surten constantment en les contribucions dels autors de l’informe: canvi, cooperació, dimensionament i valors. Canvis constant i accelerats com fa temps estem experimentant i com constantment ens destaca la bibliografia. Cooperació o col·laboració, que ha passat de ser una activitat accessòria a ser un component estructural dels serveis bibliotecaris. Dimensionament o escalibilitat, és a dir la importància creixent de treballar dins associacions o consorcis a escala regional. Valors professionals que són el que defineix la professió, i no els objectes físics o digitals portadors d’informació.

En resum, uns textos que val la pena fullejar per seleccionar els que a cada un li semblin més atractius i que proporcionen elements de gran valor per pensar el futur. Per acabar, una completa, interessant i ben seleccionada bibliografia.