Versión para impresión
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
Carbone, Pierre (2010) Coûts, bénéfices et contraintes de la mutualisation des ressources électroniques: éléments de comparaison internationale et propositions: Rapport à madame la ministre de l'Enseignement supérieur et de la Recherche ([Paris]: Inspection générale des bibliothèques, Octobre 2010). Rapport - n° 2010-012. http://media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2009/69/8/rapport_MRE_diffusion_159698.pdf
Propuesta para la creación de la BECYT (Biblioteca Electrónica de Ciencia y Tecnología): desarrollo de un marco de contratación consorciada de recursos de información científica electrónica en España (Madrid: FECYT, 2006) http://www.cbuc.cat/cbuc/content/download/5671/35210/version/3/file/BECyT060703.pdf
Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.
Aquesta actuació conjunta s'ha fet sota una figura organitzativa que ha rebut el nom de consorci (malgrat molts consorcis no siguin, jurídicament parlant, consorcis) i que ha estimulat la cooperació fins superar els alts nivells que aquesta va tenir en els anys 70. Com ha estat això? Què fan els consorcis? Com s'organitzen? Com contracten la informació? Aquestes i altres preguntes són les que es planteja (i a les que parcialment respon) l'informe francès que citem.
Al ministeri francès d'ensenyament superior i recerca hi ha un oganisme que no té paral·lel a Espanya o a les seves autonomies: la Inspection générale des bibliothèques. Aquesta va ser creada el 1822 per gestionar les biblioteques públiques sorgides de les confiscacions fetes en el període revolucionari i té funcions de control, estudi, selecció del personal de les biblioteques i de participació als organismes consultius nacionals. Pierre Carbone, un dels seus inspectors, va endegar ara farà uns 9 mesos una enquesta a diferents consorcis per tal de mostrar quina era la situació internacional i ajudar així a millorar la situació francesa. L'informe actual parteix de la ja vella preocupació bibliotecària d'una situació editorial oligopolística en el domini de la ciència i la tècnica en la que les editorials (cada vegada menors en nombre y majors en volum d'edició) apugen anualment els preus per sobre dels increments del cost de la vida.
A tals efectes es va enviar una enquesta molt complerta a uns 40 consorcis europeus i nord-americans que va ser contestada per deu (entre els quals hi ha el CBUC i el CBUG d'Espanya), es va recollir informació de les pàgines web dels consorcis i es va contrastar tot l'anterior amb la situació francesa en la que el consorci COUPERIN vehicula la cooperació a nivell de les universitats, centres d'educació superior i de recerca francesos.
L'informe té quatre parts. En la primera (p. 8-12) s'analitza breument quin és el context editorial de la informació científico-tècnica en el món i l'origen de formació de consorcis bibliotecaris per la compra d'informació. La segona (p. 13-53) és la més llarga i interessant. Analitza diferents aspectes dels consorcis existents: organització, govern i membres; els recursos humans i financers que tenen; els productes que contracten, la forma com els negocien i els models que tenen per repercutir els costos; els contractes que signen i el que aquests permeten; els serveis que presten a més dels de contractació (catalogació dels recursos contractats, accés als recursos a través d'un portal, assegurament d'accés perpetu als recursos contractats...); l'ús dels recursos electrònics, i; els costos i beneficis de la contractació consorciada.
La tercera part (p. 54-61) mostra els models organitzatius ben diferents que els consorcis han pres a cada país. És aquesta potser una de les parts més interessants de l'informe en la que s'evidencia que els models organitzatius depenen en bona part del grau de desenvolupament de la cooperació a cada país. En tot cas ens mostren diferents exemples d'alguna de les dues situacions en les que l'informe divideix la casuística internacional: consorcis nacionals o consorcis territorials (aquests darrers amb una coordinació nacional més o menys forta). S'analitzen també (breument) alguns casos particulars de la contractació consorciada: la feta a nivell de més d'un país, la tendència actuals dels consorcis a reagrupar-se y el cas especial de la sanitat.
Finalment (p. 62-68) s'analitza la situació francesa i en concret quina és la despesa en documentació electrònica que es fa a França en ensenyament superior i recerca i quin és l'estat de la contractació consorciada entre les universitats i organismes de recerca a França. L'informe s'acaba amb unes conclusions (p. 69-70) i recomanacions (p. 71) poc remarcables. Als annexos s'hi pot trobar el qüestionari emprat.
La gran virtut de l'informe és l'amplitud dels temes que vol estudiar, però aquesta li ha fet pagar el seu peatge ja que el nombre de consorcis que hi ha participat és, lamentablement, massa baix com per treure'n conclusions definitives. Lloable però que l'estat francès intenti facilitar la informació de base que ha de permetre la millora de la cooperació al seu país.
Una cosa similar es va fer a Espanya, amb millors resultats pel que fa al coneixement de la situació internacional i clarament pitjors pel que fa a la utilització (i difusió) posterior de l'informe. Va ser fruit d'una col·laboració entre la FECYT i Rebiun que es va iniciar el 2005 y que va donar llum al Proyecto BECyT, desenvolupat de forma consensuada per les esmentades entitats amb la col·laboració dels consorcis existents, del CSIC i del sistema de recerca sanitari.
Deixant a banda la descripció de la BECyT (p. 25-33), per als interessats en els consorcis és recomanable mirar-se l'apartat "La contratación consorciada de recursos electrónicos en el mundo" (p. 12-24) i especialment l'annex 2 (p. 35-47) on es fa un estudi sobre els consorcis europeus. Es van fer consultes a 50 consorcis i se'n van obtenir respostes de 29 (12 procedents de consorcis del Sud d'Europa i 17 de consorcis de països del Nord, Centre i Est d'Europa) a partir de les quals es pot veure la situació europea pel que fa a: any de constitució dels consorcis, tipus de centres que els constitueixen, serveis que ofereixen, bases de dades contractades pels consorcis, ídem pel que fa a paquets de revistes i altres recursos electrònics contractats de forma conjunta.
