Versión para impresión
Docente. Asesora de bibliotecas escolares en la Consejería de Cultura, Educación e Ordenación Universitaria.
Dorothy Williams, Caroline Wavell and Katie Morrison (2013). Impact of School Libraries on Learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community. Robert Gordon University Institute for Management, Governance & Society (IMaGeS). http://www.scottishlibraries.org/storage/sectors/schools/SLIC_RGU_Impact_of_School_Libraries_2013.pdf [Consulta:02/02/2015].
Passen els anys i els estudis sobre el paper de les biblioteques escolars en el sistema educatiu i el seu impacte sobre els aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits, se succeeixen. És veritat que aquests estudis es produeixen, principalment, en països amb una cultura bibliotecària més assentada, on no es concep un centre educatiu sense una biblioteca convenientment dotada de recursos i de personal, principalment en l'ensenyament secundari. És veritat, també, que els legisladors educatius havien oblidat durant molt de temps a les biblioteques escolars en aquest país, i el panorama és molt diferent encara en les diferents comunitats autònomes. Però són tan categòrics els resultats dels informes que ens van arribant de l'altre costat de l'Atlàntic, principalment; són tan clars els arguments de tots els experts que s'han acostat a la realitat de la biblioteca escolar; tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s'activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre-), que no sembla explicar l'absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars.
Un nou informe ve a sumar arguments a aquesta defensa de la biblioteca escolar: Impact of school libraries on learning. Critical review of published evidence to inform the Scottish education community, un estudi de Dorothy Williams, Caroline Wavell i Katie Morrison, realitzat per encàrrec del Scottish Library and Information Council (SLIC) i presentat en 2013. Un estudi que té com a objectiu identificar i realitzar una anàlisi crítica de tots els informes publicats entre 2002 i 2013 sobre l'impacte de les biblioteques escolars en l'aprenentatge, incloent èxit acadèmic, competències i actituds, sobre la base d'un estudi realitzat al Regne Unit anteriorment, pel mateix equip (Williams, Wavell i Cols, 2001) sobre els informes internacionals que vinculen resultats acadèmics, aprenentatge i biblioteques escolars en l'ensenyament secundari. Aquest informe actualitza la investigació i contextualitza les conclusions en relació amb la prestació actual de la biblioteca escolar a Escòcia. L'estudi pretén que els resultats serveixin per donar suport i revisar les estratègies del SLIC en relació amb les biblioteques escolars escoceses així com facilitar a les comunitats educatives i als responsables de les polítiques públiques les seves diferents planificacions i treballs.
L'objectiu de la investigació era identificar i realitzar una valoració crítica de les evidències de l'impacte de les biblioteques escolars amb tres finalitats:
• Identificar, avaluar i resumir cada informe en relació a una sèrie d'indicadors identificats pel SLIC.
• Valorar si els resultats es podrien aplicar a l'impacte de les biblioteques escolars en relació amb el Currículum per a l'Excel·lència implantat a Escòcia el 2010.
• Identificar les bretxes en les evidències i suggerir àrees per a futures investigacions en relació amb les biblioteques escolars escoceses.
L'informe, molt extens, contempla un resum executiu i informació sobre els autors. Avança després amb una introducció amb identificació de metes i objectius; una extensa contextualització; una referència a la metodologia emprada, els protocols de recerca, revisió i interpretació de les evidències en informes nacionals i internacionals sobre l'impacte de les biblioteques escolars.
Una segona part constitueix el gruix de l'informe i està dedicada a la revisió dels informes d'impacte publicats entre els anys 2002 a 2013, dels quals es van seleccionar finalment un total de 64 estudis, procedents majoritàriament dels EUA, Canadà, Austràlia i Regne Unit, que van ser examinats en profunditat i agrupats per la seva tipologia en tres apartats. Els més nombrosos són els estudis que examinen l'assoliment estudiantil a partir dels resultats de les proves, i que requereixen una anàlisi prèvia de la situació de les biblioteques escolars a nivell d'equipament, pressupost, col·lecció, horari d'atenció, personal, dades de circulació o activitats, entre d'altres dades. Un segon grup està format pels informes que examinen una percepció d'aprenentatge més ampli, i que recapten informació sobre la percepció de l'impacte de la biblioteca en estudiants, mestres, directors i bibliotecaris escolars, en relació a la lectura, el coneixement, l'aprenentatge autònom, l'ús de la informació, la recerca de la informació o l'ajuda rebuda en l'ús dels ordinadors. Finalment, un petit grup d'estudis que responen a mètodes mixtes o realitzats a petita escala. Una taula resum compara els avantatges i limitacions dels diferents tipus d'estudi i dels aprenentatges que s'identifiquen en cada cas.
El projecte realitza una anàlisi exhaustiva de les evidències d'impacte de les biblioteques escolars en l'aprenentatge, identificades a través dels informes seleccionats i resumeix els principals resultats. També identifica els vincles d'aquestes evidències amb el Currículum per a l'Excel·lència i exposa unes conclusions finals. L'estudi es completa amb abundants referències, bibliografia i apèndixs detallats sobre els informes analitzats i les metodologies emprades.
Els resultats mostren un important nombre d'evidències a nivell internacional d'impacte de les biblioteques escolars en l'aprenentatge:
• Assoliment acadèmic: millors resultats en exàmens estandarditzats de lectura, llengua i literatura, història i matemàtiques, i millors qualificacions en exàmens curriculars.
• Resultats d'aprenentatge: projectes de treball de més qualitat, millor comprensió i aplicació dels processos i pràctiques d'ús de la informació, més coneixements i desenvolupament lector.
• Actituds d'aprenentatge: més motivació, millor actitud per a la realització de tasques i més gust per la lectura.
A més, l'informe identifica els elements de la biblioteca escolar que contribueixen a un aprenentatge més efectiu:
• Un bibliotecari a temps complet, qualificat, proactiu i amb funcions de gestió.
• Personal de suport per dur a terme tasques rutinàries que permetin al bibliotecari realitzar activitats de formació, col·laboració i promoció, així com tasques professionals de desenvolupament de la col·lecció.
• Una biblioteca que facilita l'accés físic i virtual als recursos, a la biblioteca, a les aules i a casa, en horari lectiu i fora d'ell.
• Una col·lecció física i virtual adequada, actualitzada, diversa, que dóna suport al pla d'estudis i atén les necessitats de l'oci dels estudiants.
• Tecnologia en xarxa per facilitar l'accés i l'ús de la informació, i la construcció del coneixement i la seva difusió.
• Formació en funció de les necessitats individuals i curriculars d'estudiants i mestres, que abasta continguts de les assignatures, l'alfabetització informacional i els interessos propis de lectura.
• Col·laboració amb els docents, la direcció del centre, altres bibliotecaris i altres agents externs per garantir l'oferta de serveis més adequats de suport a l'aprenentatge.
Sorprèn l'absència d'estudis d'impacte de les biblioteques escolars en països del nostre entorn com França o Portugal, en què aquestes biblioteques han tingut un important desenvolupament. A falta d'estudis d'aquest tipus també al nostre país, i a la vista dels grans reptes que encara s'han d'enfrontar les biblioteques escolars espanyoles, principalment pel que fa als recursos humans, resulta aclaridor l'informe que ens ocupa i les seves conclusions haurien de marcar el rumb de les polítiques educatives en un moment crucial per al nostre sistema educatiu.
La biblioteca escolar, com altres biblioteques, està en un procés de transformació important, tal com es recull en el document Prospectiva 2020. Las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años,[Prospectiva 2020. Les deu àrees que més canviaran a les nostres biblioteques en els propers anys]1, elaborat per un grup transversal del Consell de Cooperació Bibliotecària i publicat al desembre de 2013. Les biblioteques escolars hauran d'adaptar també, com es recull en aquest informe, a noves necessitats i situacions, han de donar resposta a les demandes de les comunitats educatives. Però, sobretot, han d'assegurar la seva existència i aquesta passa per garantir els recursos humans que les facin possible.
Comunitats Autònomes i Administració Central no poden seguir fent oïdes sordes a totes les recomanacions que parlen de la importància de la biblioteca escolar per a la formació lectora i el desenvolupament de competències clau per a l'alumnat. Però, i tornant a l'informe escocès, ja sabem que aquesta biblioteca hi i intervé en els resultats acadèmics de l'alumnat si, a més d'altres qüestions, compta amb personal degudament qualificat i a temps complet, amb funcions de formació més enllà de la gestió tècnica, en col·laboració amb tot l'equip docent. Es pot seguir repetint fins a la sacietat que la biblioteca és una arma poderosa en mans dels docents i que té un gran potencial. Fem-, doncs, possibles i mesurem els seus efectes.
