Versión para impresión
Universitat de Barcelona
Phase 5 Research (2014). Canadian Researchers' Publishing Attitudes and Behaviours: A Phase 5 Report for Canadian Science publishing
Disponible:http://www.cdnsciencepub.com/files/PDF/CSP_ResearcherAttitudes_March14_FINAL.pdf [Consulta: 10/06/2014]
Canadian Science Publishing (CSP) és una editorial sense ànim de lucre amb seu a Ottawa (Canadà) que publica 16 revistes científiques. Amb l'objectiu de conèixer les necessitats i opinions dels autors i lectors de bibliografia científica, especialment en un moment en què el sector està experimentant grans canvis deguts a l'accés obert, l'editorial va encarregar a una consultora la realització d'un estudi sobre els hàbits de publicació i consum d'articles en el que van participar, mitjançant un qüestionari, 540 investigadors canadencs.
La primera part del qüestionari abordava diversos aspectes relatius a la cerca i l'ús de bibliografia científica, on l'ús de fonts generalistes és aclaparador: el 81% dels enquestats utilitza freqüentment bases de dades o motors de cerca com Scopus, Web of Science o Google Scholar, mentre que només el 28% fa servir amb la mateixa freqüència fonts específiques com arXiv o Medline. L'ús d'aquestes últimes, no obstant, és més elevat a física o astronomia. Només el 4% dels investigadors consulta freqüentment un bibliotecari, sense diferències significatives per disciplines.
La immensa majoria dels enquestats (97%) accedeix als articles mitjançant una subscripció institucional o bé a través de contactes amb els autors (91%). El 76% dels enquestats afirma consultar, ni que sigui ocasionalment, articles a repositoris institucionals, però un percentatge similar tendeix a ignorar aquells articles als quals no té accés. Un 50% dels investigadors també obté articles de xarxes socials com ResearchGate, mentre que només un 27% els compra mitjançant l'opció de pay per view.
Els investigadors també van ser preguntats com jutgen la qualitat d'un article. L'element al que atorguen major importància és la correcta interpretació dels resultats (98%), seguida del rigor metodològic (95%). Altres factors amb menys pes són la presentació (80%), la reputació de la revista (66%) i dels autors (48%), mètriques com el nombre de citacions i de descarregues (26%) o la composició del consell editor de la revista (18%).
La segona part del qüestionari abordava las preferències i hàbits a l'hora de publicar. En buscar una revista on publicar els resultats d'un estudi, el principal criteri consisteix a dirigir-se a aquelles publicacions on s'han publicat articles similars (82%) o preguntar a col·legues (62%). Curiosament els índexs de citacions només son mencionats pel 3% dels enquestats, fins i tot per sota de les consultes a bibliotecaris (4%). No obstant, a una pregunta posterior sobre el factors a l'hora de triar una revista a la qual publicar, els informants van destacar la reputació de la revista (43%) i el seu factor d'impacte (27%). Entre els serveis oferts pels editors, els investigadors valoren, sobre tot, la revisió per parells (97%) i aspectes relacionats amb la visibilitat: que la revista arribi al públic adequat (93%) o que sigui indexada per les principals bases de dades i motors de cerca (92%).
Respecte dels canvis experimentats durant els darrers anys, destaca l'increment en l'enviament de manuscrits a revistes d'accés obert (un 39% ho fa amb més freqüència que dos anys enrere), la creixent disseminació de resultats de la recerca a les xarxes socials (36%, especialment blogs) i, en menor mesura, una major tendència a dipositar en repositoris institucionals i temàtics (23%, especialment a física i astronomia).
El 43% dels enquestats havien publicat en una revista d'accés obert o híbrida durant els últims dos anys. Aquells investigadors que no publiquen en accés obert actuen així per raons econòmiques (el 38% ho troba molt car o manca del finançament per fer-ho), a causa de l'absència de revistes en obert a la seva disciplina (33%) o perquè prefereixen continuar publicar en un format tradicional (30%).
La tercera i última part final del qüestionari incloïa preguntes sobre les actituds i comportaments davant un panorama editorial canviant. En aquest punt la major part dels investigadors està d'acord amb els principis de l'accés obert (el 83% creu que els resultats de la recerca han de ser accessibles per tothom i el 73% considera que beneficia a la comunitat científica), però no veuen tan clara la part econòmica: el 43% creu que el cost de l'accés obert no justifica els seus beneficis i només el 22% creu que és econòmicament assequible publicar en obert.
L'estudi presenta algunes limitacions relatives al plantejament d'alguns opcions de resposta, que no queden excessivament clares, i a les reduïdes dimensions de la mostra, especialment quan es desglossen les respostes dels informats que opten per alguna opció de resposta concreta. Al marge d'aquests problemes, l'informe no presenta resultats sorprenents. Difícilment es podria esperar que les conclusions fossin radicalment distintes de les obtingudes a estudis similars realitzats a altres àrees geogràfiques. No obstant, aquest tipus de treballs contribueixin a formar un corpus bibliogràfic que, de manera acumulativa, ens permet conèixer els punts de vista dels veritables actors del procés de comunicació científica: els investigadors que hi intervenen com a autors i lectors d'articles.
