Versión para impresión
Núria BalaguéServei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
La prospectiva ens ajuda a comprendre el que pot passar en el futur –no a conèixer el futur mateix– i ens dóna l'oportunitat –si sabem aprofitar-la– d'influir-hi treballant des del present. Un instrument prospectiu força habitual és la creació d'escenaris que ajuden les organitzacions a preveure futurs possibles, a entendre les diferents maneres en què els esdeveniments poden desenvolupar-se i a dissenyar amb encert les seves planificacions estratègiques. Per poder ser veritablement útils, els escenaris han de ser ben documentats, rellevants, pertinents, coherents i versemblants.
La creació d'escenaris que emmarquen els plans estratègics de les biblioteques és relativament freqüent ja que són un element inspirador potent a l'hora d'establir estratègies de futur. La tècnica ha estat emprada amb èxit per moltes biblioteques que, d'aquesta manera, han pogut enfocar l'ús dels seus recursos i el seu potencial innovador vers aquelles accions que tindrien més impacte i aportarien més valor als seus usuaris.
Molt sovintment les biblioteques, a l'hora de planificar, cerquen horitzons a 3-5 anys però l'estudi encarregat per la ACRL, Futures thinking for academic librarians: Higher Education in 2025, ens proposa fer una ullada a allò que espera les biblioteques universitàries molt més enllà, en l'horitzó dels propers 15 anys. Prenent com a punt de partida les tendències actuals, presenta 26 possibles escenaris amb la finalitat d'ajudar-les a descobrir què serà important en el futur per tal que, ja des d'ara mateix, les biblioteques puguin emprendre les accions adequades.
Els diferents escenaris proposen una visió plausible i internament consistent del que podria passar en la possible evolució de temes clau per a les biblioteques universitàries com són la cultura acadèmica, la demografia, l'educació a distància, el finançament, la globalització, les infraestructures, les mateixes biblioteques, el clima polític, la indústria editorial, els valors socials, els estudiants i l'aprenentatge, i la tecnologia.
A partir dels resultats d'una enquesta, l'estudi reflecteix les opinions, expectatives i percepcions dels membres de l'ACRL sobre la probabilitat, impacte, velocitat de canvi i amenaça i/o oportunitat potencial de cadascun dels escenaris. Cal indicar, però, que encara que els escenaris han estat preparats per ajudar principalment les biblioteques nord-americanes, la majoria són perfectament plausibles i adaptables al nostre entorn.
Dels 26 escenaris presentats el que va ser considerat de més alt impacte i major probabilitat i, en definitiva, el que va preocupar més, va ser l'escenari titulat "Augment de l'amenaça de la delinqüència informàtica" que presenta la universitat com a objectiu dels pirates informàtics, que interrompen les operacions durant dies i setmanes mentre els bibliotecaris lluiten per mantenir la privacitat dels usuaris i s'enfronten a un creixent escrutini i crítica en el seu intent de preservar la llibertat intel·lectual en línia. Ciència ficció? No, un escenari possible.
L'estudi proposa altres escenaris de títols suggerents com "Un títol universitari per a cada ciutadà","Trencament del monopoli del llibre de text", "Veig el que veus", "Fora del negoci" o "La longevitat és la nova salut". No tots acabaran sent reals, a mesura que l'horitzó temporal s'apropi a aquests 15 anys s'aniran transformant. Uns guanyaran en detall i certesa, d'altres s'esvairan o nous esdeveniments els faran prendre un gir inesperat. El que probablement és més important, com diu l'estudi, és no perdre la visió estratègica perifèrica que ens ajudarà a evitar ser sorpresos per les sorpreses.
Futures thinking for academic librarians: Higher Education in 2025 conclou amb un apèndix que presenta una metodologia senzilla per treballar els escenaris dins de les biblioteques i treure'n tot el profit adaptant-los a l'entorn específic de cadascuna. D'aquesta manera es pot estimular el pensament en clau de futur i es poden crear i posar a prova noves estratègies de la biblioteca universitària.
Staley, David J.; Malenfant, Kara J. Futures thinking for academic librarians: Higher Education in 2025. Chicago: ACRL, 2010. 33 p. http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/issues/value/futures.cfm
