Añadir nuevo comentario

Ja em perdonaran els lectors pel títol tan irreflexiu i abrandat, que no em crec ni jo mateix. Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost: cada tipus de recurs informatiu és millor per a una situació o per a una altra. No es pot dir que aquest sigui millor que aquell, sinó que ens resol millor una determinada necessitat informativa.

Que Google és una eina imprescindible per a la vida moderna està fora de dubte, com també ho és que el seu cercador troba tot allò que està disponible a la xarxa: tant el bo com el dolent. De vegades ens permet trobar una agulla en un paller... i de vegades ens fa perdre el temps i ens desespera: tot depèn de les circumstàncies i les situacions.

Quan desitgem una informació «única» el cercador ens sol satisfer a bastament. Alguns exemples: Com es diu l'alcalde de Llanars? Es troba disponible l'article titulat «The transformation of scholarly communication»? Només hem de parar compte que la informació recuperada estigui actualitzada, i esperar que l'expressió cercada sigui unívoca, és a dir, que no correspongui a realitats diferents que comparteixin la denominació (cosa que ens podria oferir resultats no desitjats).

Però quan la informació que desitgem és «el millor d'entre els possibles» és a dir, quan el que estem cercant s'assembla molt a una recomanació (per exemple, quan busquem articles de revista d'interès sobre un tema) pot ser que la màquina de Google no ens proporcioni la millor resposta a la primera. En casos com aquests és d'agrair una feina artesanal feta per humans anomenada «bibliografia».

Avui comentem una bibliografia ben recomanable:

Bailey, Charles W. Scholarly electronic publishing bibliography [en línia]. Version 1 (10-25-96)-  . Houston: University of Houston Libraries, 1996-  . Actualitzacions acumulatives d'aparició irregular. A partir de 2007 es publica a Houston: Digital Scholarship. Descripció feta a partir de la Version 78 (6/30/2010). <http://www.digital-scholarship.com/sepb/sepb.html>. [Consulta: 21 agost 2010].

L'autor de l'obra és Charles W. Bailey, nascut el 1950, que acumula més de 30 anys d'experiència treballant en l'entorn tecnològic dedicat a la informació i a l'aprenentatge, una bona part dels quals en la gestió de biblioteques universitàries (de 1987 a 2007 fou sotsdirector de les biblioteques de la University of Houston, responsable de planificació de la biblioteca digital). Des del 2005 dirigeix Digital Scholarship, una empresa que va fundar ell mateix i que dóna cobertura a les diverses tasques que duu a terme com a investigador i divulgador.

La carrera de Bailey és dilatada i intensa. Des de 1989 ha estat el promotor de diverses iniciatives en el camp de la informació i la documentació. Ell fou l'impulsor d'una de les primeres revistes publicades únicament en línia, The public-access computer systems review (PACS review), apareguda entre 1990 i 1996 (http://epress.lib.uh.edu/pr/pacsrev.html, ISSN 1048-6542) i de la llista de distribució PACS-L (Public-access computer systems forum), iniciada el 1989 i encara activa actualment (http://epress.lib.uh.edu/pacsl/pacsl.html).

Fins ara ha publicat més de 25 articles, una desena de contribucions en obres col·lectives, ha dirigit diverses obres i –el que li deu ocupar més temps– ha creat, actualitza i publica nou bibliografies especialitzades com la que ocupa aquest comentari.

A més de la bibliografia que ara comentarem, Bailey és també autor d'altres bibliografies especialitzades complementàries: Electronic theses and dissertations bibliography, Google books bibliography i Open access bibliography, les tres iniciades el 2005, i Institutional repository bibliography, des de 2009. El 2010 n'ha començat dues més: Digital curation and preservation bibliography, i Open access journals bibliography. Per accedir a totes aquestes obres aneu a: http://digital-scholarship.org.

La Scholarly electronic publishing bibliography és una bibliografia corrent, d'accés lliure a Internet i especialitzada en l'edició acadèmica en línia. Inclou tot tipus de documents (articles de revista, monografies, etc., tant en línia com impresos), però únicament en anglès. El criteri d'inclusió de les entrades és selectiu: els documents citats han estat vistos directament per l'autor, que els ha incorporat només si aportaven alguna cosa de valor.

El projecte començà formalment l'octubre de 1996, i s'ha anat actualitzant en repetides ocasions: un total de 77 vegades fins ara. El ritme de les actualitzacions ha anat variant en el temps. Darrerament apareixen noves versions cada tres o quatre mesos. Cada nova actualització és acumulativa. La quantitat d'entrades en la darrera versió (del 30 de juny de 2010) és d'unes 3.600.

Per observar l'increment d'entrades d'aquesta bibliografia, analitzem a tall d'exemple el capítol 4 «Obres generals». Vegem l'augment del nombre de referències existent cada tres anys:

1998 (versió 15): 43
2001 (versió 35): 59 (16 entrades noves)
2004 (versió 53): 96 (37 entrades noves)
2007 (versió 67): 142 (46 entrades noves)
2010 (versió 78): 172 (30 entrades noves) (fins al juny de 2010).

Analitzem ara la distribució per anys de publicació de les entrades de la darrera versió (de juny de 2010). Comptabilitzem únicament, com abans, el capítol 4 «Obres generals», comport de 172 referències:

2010: 6
2009: 10
2008: 4
2007: 16
2006: 12
2005: 18
2004: 15
2003: 12
2002: 9
2001: 11
2000: 9
Anteriors: 50

Com a curiositat, direm que l'obra més antiga citada (en aquest capítol 4) correspon al ja clàssic llibre de F.W. Lancaster, Toward paperless information systems (New York: Academic Press, 1978).

Com és lògic pensar, la gran majoria d'entrades corresponen a articles de revistes científiques: algunes de clàssiques, com Journal of the American Society for Information Science and Technology o The electronic library i altres de nascudes i distribuïdes només a la xarxa, com First Monday. En el capítol que prenem com a mostra, el de les obres generals, tan sols se citen 19 monografies (en paper o en línia), la qual cosa representa l'11 % de les referències.

Les entrades es donen sense comentaris ni resums, i inclouen l'enllaç als textos originals quan són disponibles gratuïtament a la xarxa. En el capítol 4, compost de 172 entrades, hi ha 77 enllaços a documents en línia (el 44,8 %). No s'ha observat cap enllaç trencat.

La bibliografia és ordenada alfabèticament per grans matèries, en nou categories, alguna de les quals es subdivideix en dos i tres nivells. Dins de cada categoria les entrades van disposades alfabèticament per autors. L'obra es presenta en pàgines html (no en forma de base de dades), cada categoria forma una pàgina html.

Els nou capítols principals són:

1 Aspectes econòmics
2 Llibres i textos electrònics
3 Revistes electròniques
4 Obres generals
5 Qüestions legals
6 Temes bibliotecaris
7 Nous models de publicació
8 Aspectes comercials
9 Repositoris i accés obert.

L'autor ha incorporat un cercador de Google per recuperar informació en el conjunt de les pàgines. Aquest entorn de cerca presenta algunes limitacions, ja que les dades no estan estructurades en una base de dades.  

Per estar al dia de les actualitzacions existeix un complement a aquesta bibliografia. Es tracta d'un bloc creat pel mateix autor el 2001, Scholarly electronic publishing weblog d'actualització mensual (http://www.digital-scholarship.org/sepb/sepw/sepw.htm). Bailey hi deixa constància de les noves referències que va trobant ací i allà. A hores d'ara compta ja amb més de 500 apunts, amb un increment mensual d'unes 15 entrades.

Un altre complement a aquesta bibliografia és Scholarly electronic publishing resources, un recull selectiu de llocs web relacionats amb el tema (http://www.digital-scholarship.org/sepb/archive/57/sepr.htm).

A més de la versió bàsica en html n'existeixen també edicions anuals en pdf, que es posen a la venda. Quan apareix una nova edició, l'anterior es posa en accés lliure.

Com a conclusió, direm que el valor d'aquesta bibliografia és força alt per a aquells que estiguin buscant bons treballs sobre l'edició en línia de caràcter científic. El seu autor és un expert en el tema. L'objecte d'estudi i els altres criteris de treball estan clarament definits. Les fonts amb què treballa són de primera mà. Es dóna accés directe als textos referenciats quan això és possible. S'actualitza prou regularment...

Es podria millorar? Tot és millorable! Es podria donar cabuda a obres en llengua no anglesa. Es podrien afegir resums o comentaris a les referències. Quan cita monografies, es podria afegir l'ISBN (i les pàgines, i la col·lecció). Es podria perfeccionar l'accés a la informació (la qual cosa probablement exigiria transformar el repertori en una base de dades, per poder cercar per camps específics, i fer cerques combinades).

Amb tot, ens hem de treure el barret davant de bibliografies com aquesta, felicitar el seu autor per la feina feta, i desitjar-li que continuï per aquest camí molts anys més!