Añadir nuevo comentario

Quina és la relació entre recerca acadèmica i professió a les ciències de la informació (LIS)? Quin és l'impacte dels projectes de recerca a la vida professional del bibliotecari? Amb l'objectiu d'explorar aquests temes al 2011 el Research Information Network i la Library and Information Science Research Coalition han finançat el projecte de recerca "Research in Librarianship – Impact Evaluation Study" (RiLIES), l'informe final del qual a cura de Peter Cruickshank, Hazel Hall i Ella-Taylor Smith s'analitza aquí. El projecte ha emprat diferents metodologies d'estudi entre elles combinades:

- l'anàlisi de la literatura professional sobre el tema de l'impacte de les recerques LIS;

- un estudi entre bibliotecaris format per tres focus groups basats en tres tipologies de bibliotecaris: universitaris, biomèdics, de biblioteques públiques;

- un examen de cinc estudis de cas, cinc projectes LIS finançats entre el 2000 i el 2010 al Regne Unit. Les principals parts interessades del projecte RiLIES han estat els bibliotecaris, els investigadors de les disciplines de la informació, els òrgans que financen la recerca a les disciplines LIS, per exemple en el cas del Regne Unit el JISC i l'Arts and Humanities Research Council (AHRC) i les associacions professionals.

L'examen de la literatura professional

L'anàlisi de la literatura professional ha permès evidenciar alguns dels filons d'estudi relacionats amb el tema de l'impacte de la biblioteca:
- estudis sobre l'avaluació de la biblioteca i dels seus serveis:
- estudis sobre la metodologia d'avaluació de l'impacte de la biblioteca i els seus serveis:
- estudis centrats en l'anàlisi bibliomètrica, per tant focalitzats en l'avaluació de la recerca acadèmica més que no pas en el valor de la biblioteca;
- estudis que examinen l'impacte dels estudis en el nostre àmbit sobre la biblioteca i sobre la pràctica professional del bibliotecari. El projecte RiLIES s'ha concentrat en aquest últim filó d'estudi.

Els estudis sobre l'impacte de la recerca en àmbit LIS denuncien sovint una divisió entre els projectes de recerca i la pràctica professional. En la planificació d'un servei o una activitat els bibliotecaris fan rarament ús de la literatura professional preferint plantejar preguntes a llistes de discussió o recórrer a la consulta de col·legues més experts.

De l'anàlisi de la literatura professional sorgeixen quatre factors que condicionen l'impacte dels projectes de recerca en LIS:
- la percepció de l'escassa rellevància dels projectes de recerca per part dels professionals;
- la manca d'implicació dels bibliotecaris en els projectes de recerca;
- l'escassa atenció vers la comunicació i la consegüent disseminació ineficaç dels resultats de les recerques;
- la manca d'un segment professional de referència.

Els estudis de cas

Els estudis de cas examinats al projecte RiLIES han estat cinc i més concretament:
- Open to all = Oberts a tots;
- eValued = avaluat;
- Researchers' use of academic libraries = ús dels investigadors a les biblioteques universitàries;
- Evaluating clinical librarian services = avaluant els serveis clínics bibliotecaris;
- School libraries in the UK = biblioteques escolars al Regne Unit.

"Open to all" és un projecte realitzat el 2000 amb l'objectiu d'analitzar els factors que porten a l'exclusió dels serveis de la biblioteca alguns segments d'usuaris. El projecte ha facilitat dos resultats importants: el programa "Quality Leaders" relatiu a l'apoderament de les minories ètniques i el portal Network per la recollida de bones pràctiques. El projecte no ha produït cap publicació.

"eValued" ha estat finançat el 2004 per estudiar un model d'avaluació dels recursos electrònics. Com a output del projecte ha estat realitzat un "kit d'eines" que permet efectuar una avaluació qualitativa de l'ús dels recursos electrònics. El kit encara s'utilitza avui sobretot per l'elaboració de qüestionaris. eValued ha posat en evidència l'importància de construir comunitats de pràctica al voltant d'un projecte també mitjançant la realització de seminaris concebuts ad hoc per la difusió dels resultats de la recerca.

El projecte "Researchers' use of academic libraries" ha estat finançat pel RIN i el CURL al 2007 amb l'objectiu d'estudiar com els investigadors universitaris utilitzen els serveis de la biblioteca. Les principals parts interessades del projecte eren els components del "lideratge" universitari. L'objectiu era evidenciar el valor de les biblioteques acadèmiques als seus principals inversors. Entre els canals utilitzats per la disseminació dels resultats del projecte s'ha revelat particularment eficaç el de la publicació dels resultats de la recerca en un informe.

El projecte "Evaluating clinical librarian services: a systematic review" finalitzat el 2009 ha concebut un mètode per avaluar els serveis de les biblioteques biomèdiques i la seva eficàcia. El projecte preveia una acció precisa de disseminació dels resultats de la recerca a través de la publicació d'un informe i d'un article acadèmic, a més de la participació a alguns congressos i seminaris. Entre les accions comunicatives preses hi havia prevista també la de la transferència de competències mitjançant una activitat de tutoria.

El projecte "School libraries in UK: a worthwhile past, a difficult present – and a transformed future?" s'adreçava als practicants de les escoles de biblioteconomia per la seva valoració. Tot i que el projecte no preveia explícitament un pla d'acció respecte a la comunicació, la disseminació dels resultats de la recerca ha estat ben estructurada gràcies a la publicació d'un informe.

En conclusió RiLIES subratlla com un projecte LIS ben estructurat ha de preveure un pla d'acció respecte a la comunicació i disseminació dels resultats de la recerca. L'estudi demostra que la comunicació més eficaç acaba sent aquella cara a cara que té lloc durant les sessions dels congressos i en els intercanvis d'opinions personals. Entre els canals de comunicació preferits: les newsletter, les llistes de correus electrònics i, per últim, les xarxes socials (per exemple Twitter). Els professionals de la informació demostren, per tant, preferir canals de disseminació informals abans que aquells més tradicionals i formes com, per exemple, les publicacions. En el cas de publicació d'informes s'aprecien particularment els estudis que posen en evidència les recomanacions finals. Les dimensions del projecte no són un factor determinant per l'impacte del mateix, mentre un factor rellevant per l'èxit del projecte és la participació dels professionals de la recerca.

Recomanacions:

• els investigadors en l'àmbit LIS haurien de buscar una implicació activa dels professionals en els projectes de recerca;
• els investigadors haurien d'empènyer els inversors a escollir projectes que siguin rellevants per les necessitats de les comunitats professionals;
• els investigadors haurien de buscar i realitzar projectes esponsoritzats fins i tot a través de la constitució de comitès;
• els investigadors haurien de ser valents per desenvolupar estratègies de comunicació i de disseminació dels resultats dels projectes de recerca;
• els investigadors haurien de publicar informes dels projectes de recerca amb una llista de recomanacions finals i utilitzant un llenguatge assequible;
• els investigadors haurien d'afavorir l'intercanvi de bones pràctiques entre els professionals de la informació;
• la comunitat de recerca en l'àmbit LIS hauria d'implicar-se en el facilitar una formació específica per aquells professionals que tinguin interès en prendre part en projectes de recerca.