Versión para impresión
Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
ALMA UK (Archives, Libraries & Museums Alliance UK) (2010). Economic Impact Toolkits for Archives, Libraries and Museums: Final Report. Newcastle upon Tyne: ERS, UK. 100 p. <http://wales.gov.uk/docs/drah/research/110331almaukeconomicimpactresearchen.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].
La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.
I tanmateix des d'alguns sectors del que s'anomena sector cultural, s'han fet i es fan assajos per donar una resposta precisa, adequada, fonamentada i elaborada en base a una metodologia científica a preguntes com aquesta, mirant de mesurar l'impacte que tenen determinades institucions culturals i traduint-ne les conclusions a termes econòmics.
El document objecte d'aquesta ressenya és l'informe previ al desenvolupament d'un projecte que hauria de tenir per objectiu l'elaboració d'un conjunt de recomanacions i eines que permetin als gestors culturals respondre preguntes de la naturalesa de la del títol. Aquest informe va ser encarregat per The Archives, Libraries and Museums Alliance del Regne Unit http://almauk.org/ que agrupa als principals ens gestors i autoritats d'arxius, biblioteques i museus de Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Aquesta aliança es va constituir com a fòrum per per a l'intercanvi d'experiències i especialment com a referent per a la apreciació del valor públic d'arxius, biblioteques i museus.
El document s'estructura en tres grans parts: el resum executiu, el cos del document i els apèndix. El cos, al seu torn, queda estructurat en: 1. Introducció, 2. Metodologia, 3. Impacte econòmic: antecedents i aproximacions, 4. Requeriments, necessitats, opinió i expectatives de les parts interessades, 5. Revisió de les eines d'avaluació d'impacte, i 6. Recomanacions metodològiques per a la mesura de l'impacte d'arxius, biblioteques i museus. Completen el document quatre apèndix que recullen els qüestionaris, les respostes i les referències de la documentació emprada per la seva elaboració.
A la introducció i a la metodologia s'exposen detalls tals com l'oportunitat del document i el desplegament metodòlogic portat a terme per elaborar-ne el contingut que queda ben representat en els títols dels apartats subsegüents.
Per l'elaboració del document es va realitzar una revisió de 60 estudis sobre l'impacte d'arxius, biblioteques i museus establint-ne i valorant-ne l'escala i la qualitat de la informació, la transferabilitat i complexitat de la metodologia emprada i, la quantitat de recursos necessaris per tal de compilar i analitzar les dades. Les conclusions d'aquesta revisió constitueixen el capítol 3. Al llarg del document s'insisteix en la idea formulada com a requeriment per part dels promotors que les propostes i les eines que se'n poguessin derivar haurien de ser útils, fàcils d'emprar i aplicables a escales diverses. Les metodologies emprades per a mesurar l'impacte econòmic dels serveis han estat classificades en quatre grans grups: 1. Anàlisi múltiple, 2. Valoració contingent, 3. Retorn de la inversió i 4. Valoració econòmica. Per a cadascun d'aquest quatre enfocaments metodològics s'estableix una aproximació conceptual, els pros i contras, i el o els àmbits d'aplicació que més els escauen.
L'Anàlisi múltiple té en compte l'escala i la distribució geogràfica de la despesa dels serveis culturals i hi aplica factors multiplicadors per aconseguir establir els impactes que en termes econòmics genera aquesta despesa.
La metodologia de la valoració contingent avalua el valor atorgat pels usuaris i pels no usuaris dels serveis mitjançant la seva eventual disposició a pagar per rebre'ls o mitjançant la compensació que voldrien obtenir cas que els serveis es deixessin de donar.
El retorn de la inversió persegueix establir una ratió o proporció entre el benefici que suposa la disponibilitat del servei i una combinació del valor atorgat per l'usuaris,i el derivat d'altres tipus d'anàlisi.
La valoració econòmica (anàlisi cost-benefici) és una simplificació monetaritzada de la metodologia del retorn de la inversió i pretén establir una proporció entre el valor dels serveis proveïts i els recursos econòmics mobilitzats i emprats per proveir-los.
Els pros i contres de cada enfocament metodològic són analitzats pels autors en unes taules. En general, aquests avantatges i inconvenients estan establerts a partir de criteris que tenen en compte la naturalesa i característiques dels usuaris i de l'ús que en fan dels diversos serveis, de la quantitat d'informació requerida o de les dificultats d'obtenir i/o de capturar aquesta informació, de l'escabilitat dels eventuals resultats, o del temps necessari per portar-los a terme.
El document aporta també un resum dels resultats d'un estudi realitzat sobre les necessitats, expectatives i experiències en relació als estudis o a la mesura de l'impacte econòmic dels responsables d'arxius, biblioteques i museus. En aquest sentit és de destacar, la gran desigualtat que hi ha entre els responsables dels museus, d'una banda, i arxius i biblioteques d'un altra: el sector dels museus britànics té una llarga experiència en estudis i avaluació de l'impacte econòmic mentre que aquesta experiència és molt menys freqüent entre biblioteques i, sobretot arxius. En el cas de les biblioteques com a molt hi ha experiències a nivell estatal, nacional, regional i més rarament local, sovint com a estudis associats a altres projectes d'avaluació; altres qüestions rellevants segons l'opinió dels responsables d'aquestes institucions culturals són que cal tenir molt en compte les dificultats que poden sorgir a l'hora d'obtenir i tractar la informació necessària per les mancances dels sistemes d'informació operatius en aquestes organitzacions; l'interès d'acompanyar aquests estudis amb una avaluació de l'impacte social centrada en els àmbits de la cohesió social, l'educació i la salut, i que les eines de mesura de l'impacte econòmic o els eventuals estudis tinguin un objectiu clar i una orientació definida bé cap al suport a la gestió o bé cap a la defensa i promoció dels serveis.
Abans de les recomanacions, el document dóna raó de les conclusions de la revisió d'eines d'avaluació d'impacte, entre d'altres, l'escassetat d'eines de suport a la mesura de l'impacte econòmic amb una orientació concreta i determinada malgrat que hi ha força models teòrics desenvolupats. Les eines existents són de dos tipus: guies amb models i recomanacions d'aplicació, i eines de tipus formulari electrònic interactiu. Aquestes últimes, més o menys funcionen com una calculadora: introduïnt els valors d'unes variables conegudes -dimensions de l'equipament, pressupost, nombre d'usuaris, nombre de transaccions...- retornen un valor referenciat bé a l'usuari o bé prenent de referència alguna altra variable de tipus geogràfic, institucional...
Finalment, i a mode de conclusions, el document especifica unes recomanacions algunes de genèriques per a totes les classes d'institucions i després d'altres específiques per a museus i arxius, i biblioteques. Les recomanacions genèriques insisteixen, entre d'altres, en que cal un balanç crític entre la simplicitat metodològica i la consistència del resultat que se n'obtingui; també en la necessitat que el que eventualment es pugui desenvolupar sigui flexible pel que fa a àmbit i escala d'aplicació, que empri al màxim dades ja recollides per a altres processos i que hi hagi documentació i sistemes de suport a l'ús de les eines.
Les recomanacions específiques per a museus, arxius i biblioteques separadament són sobretot d'enfocament metodològic i també s'identifiquen alguns dels riscos de cada opció. Per a museus i arxius es recomana emprar la metodologia de l'anàlisi múltiple, i la de l'avaluació contingent o la del retorn de la inversió per a les biblioteques. Aquest capítol també conté una primera aproximació a una temporalització dels treballs que haurien de permetre portar a terme les conclusions derivades de les recomanacions.
L'interès del document rau en la seva concisió i brevetat, després de llegir-ne el contingut hom es pot fer una idea de les metodologies que s'han fet servir per donar valor als serveis culturals, i de la més o menys adequació de cadascuna als objectius, a les circumstàncies del context i als tipus d'establiments. Altrament, documents com aquest i els estudis que referencien fan evident la necessitat de dotar als responsables dels equipaments culturals a diferents nivells d'eines que els permetin fer visibles, explícits i en llenguatge entenedor -més enllà del discurs cultural- els avantatges que suposa per a la societat disposar de museus, arxius i biblioteques.
